ADÉU, 2012

  Com diu la cançó dels Mecano..."Un any més". Un any que se'ns en va, amb les seves coses bones (més aviat poquetes), i dolentes que, dissortadament, han sigut les més nombroses.

  Ens deicxa un any que ha estat d'eleccions autonòmiques; dues que ja tocaven; les d' una Euskadi on, sense la violència d'ETA, guanyava el PNV després de quatre anys de "socioPP" i, per primera vegada en molt temps, una coalició "abertzale"; Bildu, entrava a l'escena política d'aquella Comunitat. Però també a Andalusia, on el Partit Socialista també s'imposava, com a cop de càstig al PP. 

  Però també hem tingut unes Autonòmiques avançades; a Catalunya, on Artur Mas continua com a President de la Generalitat, encara que no amb la majoria absoluta que ell esperava. Aquestes eleccions, però, encara no tocaven, doncs la Legislatura no s'havia acabat.

  2012 ens deixa amb l'enfonsament d'un creuer a la Mediterrània, la meteorologia que fa de les seves, en forma de vents huracanats, com la tempesta que va deixar Nova York devastada o inundacions arreu del planeta, conflictes, com el de Síria, on un tossut Bashar-El-Assad continua delmant impunement els seus conciutadans, als que acusa de "terroristes", o Mali, on el fanatisme d'algún cabdill ansiós de poder no ha respectat ni el que era Patrimoni de la Humanitat ni els drets humans.

  També és un any bo, en certa manera,  pel poble palestí, quin territori ja es pot anomenar així; Palestina, doncs l'ONU li ha reconegut l'Estatut d'Estat Observador No-membre, un pas que els permet accedir a diversos organismes de la Institució internacional.

  Les retallades, però, han estat a l'ordre del dia a casa nostra i, si a l'estiu els funcionaris de tot el territori espanyol van veure la paga extraurdinària reduïda en un 5 per cent, el cert és que, per Nadal ni tan sols l'han vista. També ha pujat l'IVA, sobre tot en algúns articles i serveis, on ha passat del 18 al 21 per cent, mentre que en altres ha passat del 4 al 10, restant encara reduït el dels aliments "bàsics". També les retallades han afectat l'ocupació, doncs se n'ha destruït més que creat, contràriament al que el programa electoral(...) deia.

  Amb els rics més rics, i els pobvres més pobres, diem adéu a un any més, un 2012 al que hom considerava l'any "de la fi del Món", segons interpretacions d'un calendari maia. Però, sortosament, el 21-12-2112 la vida continuava...