El 22 de Juliol de 2011, Noruega i Europa sencera van quedar consternades amb la trista notícia de que un individu havia perpetrar un doble atemptat; al cor de la capital del país i a l'illa d'Utôya, a pocs quilòmetres de la capital, un doble atemptat que deixava el tristíssim balanç de 77 persones mortes i quantiosos ferits, a banda dels danys materials.
El 24 d'Agost passat, un tribunal norueg sentenciava, després de 10 setmanes de judici, l'autor confés d'aquells sagnants atemptats que van destrossar 77 famílies, a la pena màxima que es pot imposar, segons les lleis, a Noruega; 21 anys revisables.
El dia següent, dissabte 25, vaig sentir per casualitat una persona que comentava: "Certament, hi ha persones que viuen una vida tan miserablement amargada que gaudeixen amargant la dels demés".
A la vista de l'actitud de l'autor confés dels fets en sentir la sentència, de respondre no només amb un somriure, si no pel fet que va demanar disculpes "per no haver mort més gent" i fer la salutació feixista, hom podria arribar a la conclusió de que, amb la seva actitud de considerar la sentència com una "victòria" personal, és un dels mots que hi ha hagut al llarg de la Història, i que van des de Neró fins els encara dissortadament existents dictadors autàrquics, que no volen deixar el poder malgrat matar de fam o massacrar a foc i acer els seus conciutadans.
Actituds com aquesta no fan més que denmostrar-nos que, dissortadament, encara hi ha persones que volen fer prevaler les seves idees malgrat estiguine quivocades, tot anomenant "infidels" o fins i tot "terroristes" els qui no les acaten. Fins on arriba la cobdìcia humana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada