Tal dia com el divendres 20 de Novembre, però ara fa 34 anys, la veu tímida de qui llavors era portaveu del Govern espanyol, anunciava, amb alguna llagrimeta, a través de la ràdio i la llavors encara única i en blanc i negre televisió la mort de Franco.
Aquell traspàs, però, va ser quelcom més que els final d'un cicle. També era el començament d'una altra època per a Espanya, una Espanya que, segurament, s'havia perdut moltíssimes coses bones que havien tingut lloc fora de les nostres fronteres, senzillament per que aquí encara existia censura que, per posar un exemple, no deixava passar cap pel·lícula, llibre, cançó o rpublicació periòdica, vingués d'on vingués, sense abans passar per la "tisora" que retallava allò que consideraven "dolent".
S'obria el camí a moltes coses, tornava el President Tarraqdellas, es podia començar a votar a les primeres eleccions generals, més tard, també a les autonòmiques. I pel que fa la censura, aquesta desapareixia de manera gairebé dràstica.
Però com sempre, o com quàsi sempre, aquests fets generen el que s'anomena "divisió d'opinions. I és que, mentre els demòcrates celebrem el fet que hi hagi llibertat i democràcia, encara hi ha, dissortadament, nostàlgics que veuen com a poc fiable aquesta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada