El passat dimarts, 27 d'Octubre, van ser entregades les Medalles d'Or de les Belles Arts, un guardó que, com molt bé indica el seu nom, es concedeix a persones, artistes en aquest cas, però també a institucions quina obra hagu estat referent en el seu camp.
Així, escriptors, pintors, escultors, arquitectes, músics i compositors i directors i actors de cinema i teatre són cada any distingits amb aquest trofeu per tal de premiar la seva tasca en favor de l'art que, com a tal, no és altra cosa que una part de la nostra cultura.
Però enguany, Ses Majestats els Reus d'Espanya van donar una d'aquestes medalles, ni més ni menys que a qui es dedica a martiritzar pobres animals fins que es moren, és a dir, el que s'anomena vulgarment un "torero".
En aquest sentit, algú em va dir una vegada que la Reina Sofia és una persona que està fortament en contra d'aquesta mena d'espectacle, reminiscència dels espectacles de gladiadors romans. Però, en el cas del dia 27 d'Octubre, ella estava allà, veient com un "mata animals" obtenia una medalla reservada a qui contribueix amb la seva obra a enriquir la cultura, segurament, per imperatiu protocolari i en contra de la seva voluntat.
En aquests moments, en que s'estàn demanant mesures de respecte envers els drets dels animans, sembla gairebé absurd que s'atorgui una medalla d'aquestes característiques, precisament a qui els infligeix dolor i els causa la mort, quelcom que, paradoxalment, no té res de cultural, no aporta res a cap cultura, més aviat al contrari, és una mostra de salvatgisme i contracultura en el sentit de negativisme.
"Mestre" és, a més, una paraula que es reserva a qui realment fa alguna cosa en favor de la cultura, la salut o el benestar de persones i animals. Per tant, el qualificatiu de "mestre" no hauria de ser mai de la vida donat a qui maltracta un animal fins a causar-li la mort. En tot cas, valdria més qualificar-lo de "sàdic". Això si, en tot cas, donar-li una medalla de pedra, no pas d'or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada