dimecres, 21 d’octubre de 2009

DE PROBLEMES, TANTS COM VOLGUEM

Quan es van començar a instal·lar les primeres línies de tren, allà pel segle XIX, de ben segur que, per part de la gent de l'època també va haver-hi divisió d'opinions; per una banda els qui veien en la línia fèrria un mitjà de transport segur, còmode i ràpid, més fins i tot que els carros tirats per cavalls. Però segur que els contraris eren, sobre tot, camperols que veien com aquella incipient infrastructura ferroviària passava pel bell mig dels seus camps,. dividint-los en dos en nombroses ocasions.

Més tard, amb l'electrificació de les línies fèrries, la "via única" va ser convertida en via doble, les freqüències dels trens eren més altes i, com no podia ser d'altra manera, eren més ràpids que els vells de carbó.

No tenint-ne prou amb això, apareixia el Talgo, ideat per un espanyol. Un tren quines rodes es poden adaptar a l'ample europeu, que és diferent de l'ibèric, lo que el permet viatjar a tot el continent.

I ara, per anar una mica més lluny amb el tren, ens arriva l'AVE, TGV o com el vulguem anomenar. En definitiva, un formidable enrenou allà per on ha de passar la via d'aquest tren, Ja sigui a Barcelona, on les cases que estàn properes a les obres s'esquerden, a Girona, on el Parc Central ha pràcticament desaparegut, i l'únic que aconsegueixen és treure milers de litres d'aigua del subsol. O a la nostra vila de Sarrià, on ha calgut fer voladures pèr poder passar la via.

Segons els projectes que hi ha redactarts, sembla que l'enrenou ha d'acabar-se l'any 2012. Però, entre els esburancs de Barcelona, les cases que s'esquerden...I Què passara amb la Sagrada Família?..., l'aigua que treuen de Girona i altres...No sera això una obra inacabable?

Cap comentari:

Publica un comentari