Fa molts anys, als pobles, hi havia "la botiga de roba"...la de tota la vida, on es podia comprar de tot, des de botons fins a un vestit, passant per la roba interior i la de la llar.
També als pobles hi havia una entitat bancària, en el cas de Catalunya, generalment era "La Caixa", i una botiga, més o menys, de cada cosa.
A les ciutats, en canvi, la cosa variava, doncs a cada barri hi podiem trobar algunes botigues de tota classe, i els bancs tenien una sucursal cada un en ciutats petites i dues o tres, com a màxim, en ciutats una mica més grans.
Més tard els bancs es van anar expandint, creant nombroses sucursals arreu, amb casos com a la ciutat de Girona mateix, en que llocs emblemàtics com l'abans popularíssim Cafè Espanyol, que es trobava al carrer Hortes, cantonada amb Santa Clara, que va acabar la dècada dels 70 i començar la dels 80 del passat segle XX convertit en una sucursal bancària...Ara, és una botiga de roba.
Als bancs els van succeïr els videoclubs, que van proliferar com bolets, fins que les "teles" que ofereixen cinema a la carta van acabar amb ells. I no només ells, si no que aquest fet podria afectar, i afecta ja, el cinema.
Bancs, videoclubs i ara, botigues de roba, sobre tot de marques que, en la nostra vida, haviem sentit nomenar.
Si bé es parla tant de la "crisi", la pregunta a formular-se, a la vista de les successives invasions que hem anat tenint, és Quina invasió ens espera ara?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada