divendres, 13 de febrer de 2009

LA LLIÇÓ DE LA INUTILITAT

Tot i que la polèmica que s'ha desfermat aquests darrers dies ha estat a Itàlia, el cert és que ha traspassat fronteres i a tots els paísos europeus ho hem viscut una mica Aquesta va ser suscitada per la darrera voluntat d'una persona que, des de feia 17 anys, es trobava en coma profund i irreversible.

Tot i que a Itàlia les lleis no autoritzen l'eutanàsia, considerada incobnstitucional, el cas, de conciència, ha aixecat les veus dels partidaris, però també dels contraris al compliment de la darrera voluntat de la dona, entre aquests segons, còm no, la Santa Seu.

La reivindicació de la Santa Seu, de conservar la vida d'Eluana Englaro, qui ens deixava el dilluns al vespre, no hauria fet més que allargar un patiment ja prou llarg a una família que ha estat lluitant fins els darrers moments per aconseguir que un jutge donés la raó a la jove, en el seu desig de que la desconnectéssin en cas de trobar-se en la situació en que es trtobava.

I per acabat d'embolicar-ho tot una mica més, el Primer Ministre italià, un polític de dretes que, òbviament, estava a favor de les tesis del Vaticà.

Si Eluabna va deixar dit i, possiblement escrit, que la desconnectéssin en cas de trobar-se en situació de coma irreversible com es trobava, cal preguntar-se quina és la raó per que altres persones i institucions practiquen intrussisme en la darrera voluntat d'algú i què hi guanyen aquestes persones i institucions amb aquestres pràctiques d'intrussió.

Cap comentari:

Publica un comentari