Fa uns dies llegia una nota de premsa segons la qual, TVE també retalla, i ho fa en produccions que, malgrat ser "cares", certament que les amortitzen d'alguna manera doncs tenen audiència i algunes d'elles, com les tele-sèries, de ben segur que les poden vendre a d'altres països, tali com ha fet TV3 amb sèries d'èxit com "Les Tres Bessones" o la més recent; "Polseres Vermelles" que ja es veuen a d'altres països de parla castellana i anglesa i, en el cas de "Les Tre3s Bessones", es veu pràcticament arreu del Món.
Una altra notícia, però, reflectia fa uns dies que, només en programació dedicada a l'actualment tan controvertit món taurí, s'han gastat ni més ni menys que 9 milions d'euros en només cinc anys, i en uns programes que, ni de bon tros, es poden exportar enlloc i són, si així ens ho mirem, tot un llast en uns moments de crisi i retallades.
El cert és que les sèries de producció pròpia gairebé han desaparegut de la graella de programació, així com un programa humorístic que s'emetia els divendres al vespre, doncs es consideraven produccions "cares".
No surt també car un programa on es parla d'una barbàrie i s'eleva aquesta a uns nivells que no li pertoquen?.
dimarts, 17 d’abril del 2012
dijous, 12 d’abril del 2012
DE NACIONALCATÒLICS A TOLERANTS
Qui no recorda aquélls anys del franquisme, en que un concordat amb la Santa Seu convertia Espanya en un país "nacionalcatòlic" on, donat que la religió catòlica estava oficialment reconeguda, era d'obligat ensenyament a les escoles, tan públiques com privades `o concertades.
Els temps, però, han canviat i la Constitució de 1979 defineix Espanya com un país "aconfessional", és a dir, tolerant amb altres confessions difertents de la catòlica i les altres branquies cristianees que, si bé ja existien en èpoques passades, no els estava permès manifestar-se com a tals, i havien de romandre en l'anonimat per un imperatiu de l'antic règim.
La "sortida de l'armari" d'aquestes confessions ha fet que, progressivament, hagin anat apareguent opratoris arreu de país, dedicats les diferents confessions religioses. Uns oratoris que, en ocasions, també han comportat problemes, principalment de caire urbanístic.
A les escoles, però, hi ha generalment dues opcions; o seguir l'ensenyament que s'oferta, de religió catòlica, majoritària al país, o aprofitar aquélles hores a d'altres tasques, com fer treballs pendents.
Andalusia, però, s'ha avançat a la resta del territori espanyol en aquest sentit, i el passat Divendres Sant sortia a la llum un conveni, signat entre la Conselleria d'Educació d'aquélla Comunitat i el Conselll Evangèlic Autonòmic Andalús segons el qual, els centres docents públics ofertaran, de manera obligatòria, l'ensenyament de la religió evangèlica com a opció a partir del curs 2012-2013.
I és que en un país on hi ha població de molt diversa procedència, no seria una idea gens descabellada seguir l'exemple d'Andalusia i ampliar l'oferta a d'altres creences, encara que siguin no-cristianes.
Els temps, però, han canviat i la Constitució de 1979 defineix Espanya com un país "aconfessional", és a dir, tolerant amb altres confessions difertents de la catòlica i les altres branquies cristianees que, si bé ja existien en èpoques passades, no els estava permès manifestar-se com a tals, i havien de romandre en l'anonimat per un imperatiu de l'antic règim.
La "sortida de l'armari" d'aquestes confessions ha fet que, progressivament, hagin anat apareguent opratoris arreu de país, dedicats les diferents confessions religioses. Uns oratoris que, en ocasions, també han comportat problemes, principalment de caire urbanístic.
A les escoles, però, hi ha generalment dues opcions; o seguir l'ensenyament que s'oferta, de religió catòlica, majoritària al país, o aprofitar aquélles hores a d'altres tasques, com fer treballs pendents.
Andalusia, però, s'ha avançat a la resta del territori espanyol en aquest sentit, i el passat Divendres Sant sortia a la llum un conveni, signat entre la Conselleria d'Educació d'aquélla Comunitat i el Conselll Evangèlic Autonòmic Andalús segons el qual, els centres docents públics ofertaran, de manera obligatòria, l'ensenyament de la religió evangèlica com a opció a partir del curs 2012-2013.
I és que en un país on hi ha població de molt diversa procedència, no seria una idea gens descabellada seguir l'exemple d'Andalusia i ampliar l'oferta a d'altres creences, encara que siguin no-cristianes.
dimecres, 4 d’abril del 2012
EL SILENCI DELS MITJANS
Fa unes setmanes quan una sèrie d'afeccionats catalans a les curses de braus van presentar signatures al Parlament en favor del manteniment d'aquestes, tot argumentant que son "art", "cultura" i "tradició", tots els mitjans de comunicació se'n van fer rsssó, especialment un programa que s'emet els dissabtes, just al'hora de dinar, a través de "La 2", de Televisión Española, on es parla obertament sobre aquest gens constructiu espectacle.
El 26 de Març passat, però, cap dels mitjans, llevat de l'agència Europa Press, es va fer ressó del lliurament d'unes altres signatures; aquélles que van en contra del maltractament als animals i que, dintre d'aquesta actitud, que consideren delicte, inclouen, com no hauria de ser d'altra manera, les "corridas".
Sembla una mica sospitós que, a una notícia que hauria de sortir a la llum i amb grans titulars, no s'hi prestés cap mena d'atenció i passés totalment inadvertida per la resta de la gent.
Possiblement algú em consideri una mica "pesat". Però és que, en el fons, sembla que, donat que aquesta barbàrie és una meravellosa font d'ingressos per algúns, es miri cap a una altra banda quan hi ha qui, amb una insistència més que justificada, reivindica la total desaparició d'aquesta forma d'espectacle al que, donat que el seu nivell cultural és més elevat, ja ni la majoria dels turistes s'hi apropen.
El 26 de Març passat, però, cap dels mitjans, llevat de l'agència Europa Press, es va fer ressó del lliurament d'unes altres signatures; aquélles que van en contra del maltractament als animals i que, dintre d'aquesta actitud, que consideren delicte, inclouen, com no hauria de ser d'altra manera, les "corridas".
Sembla una mica sospitós que, a una notícia que hauria de sortir a la llum i amb grans titulars, no s'hi prestés cap mena d'atenció i passés totalment inadvertida per la resta de la gent.
Possiblement algú em consideri una mica "pesat". Però és que, en el fons, sembla que, donat que aquesta barbàrie és una meravellosa font d'ingressos per algúns, es miri cap a una altra banda quan hi ha qui, amb una insistència més que justificada, reivindica la total desaparició d'aquesta forma d'espectacle al que, donat que el seu nivell cultural és més elevat, ja ni la majoria dels turistes s'hi apropen.
dijous, 22 de març del 2012
DEFENSEN ALLÒ QUE ÉS INDEFENSABLE
A mitjans de Març passat llegia una notícia, segons la qual, una persona que va fer d'"espontani" a la madrilenya plaça de braus de Las Ventas ha estat jutjada i, seguramwnt, condemnada, només per demanar una cosa ben lògica, com és la prohibició d'aquesta barbàrie que ara, amb el PP en el poder, ens la volen fer passar per allò que noés.
De fet, a Catalunya ja no hi haurà més "corridas", doncs el Parlament ja ho ha prohibit.
Malgrat això, però, encara hi ha els "coeebous", una altra forma de maltractament animal, sobre tot aquells "correbous" en els que es posa foc a les banyes dels animals.
El cert és que els flamants nous governants que Espanya s'ha donat semblen disposats a defensar aquesta forma de torutura a uns pobres animals indefensos tot fent-ho passar per "art", "tradició", "cultura"...i el que més sorprèn, pretendre demaar que la UNESCO ho delari Bé Cultural Immaterial de la Humnanitat.
Ja fa anys que estem en el segle XXI, en que la societat està enormement concienciada sobre el tracte que cal donar als aninals, fins i tot la UE ha diusposat normatives per les granges, amb lo qual, aquelles que no s'hi adaptin hauran de tancar portes.
I si ja fa anys que estàn estrictament prohibides les baralles de galls al nostre país. Què els costaria als polítics posar-se d'acord per, en compliment de lleis del benestar animal, acabar amb "corridas", "correbous", "encierros" i tota mena de maltractament "festiu" als animals?.
De fet, a Catalunya ja no hi haurà més "corridas", doncs el Parlament ja ho ha prohibit.
Malgrat això, però, encara hi ha els "coeebous", una altra forma de maltractament animal, sobre tot aquells "correbous" en els que es posa foc a les banyes dels animals.
El cert és que els flamants nous governants que Espanya s'ha donat semblen disposats a defensar aquesta forma de torutura a uns pobres animals indefensos tot fent-ho passar per "art", "tradició", "cultura"...i el que més sorprèn, pretendre demaar que la UNESCO ho delari Bé Cultural Immaterial de la Humnanitat.
Ja fa anys que estem en el segle XXI, en que la societat està enormement concienciada sobre el tracte que cal donar als aninals, fins i tot la UE ha diusposat normatives per les granges, amb lo qual, aquelles que no s'hi adaptin hauran de tancar portes.
I si ja fa anys que estàn estrictament prohibides les baralles de galls al nostre país. Què els costaria als polítics posar-se d'acord per, en compliment de lleis del benestar animal, acabar amb "corridas", "correbous", "encierros" i tota mena de maltractament "festiu" als animals?.
dimecres, 14 de març del 2012
UNA DECISIÓ MOLT JUSTA
El divendres, dia 9 de Març passat, es feia pública una sentència del Tribunal de la Unió Europea, segons la qual, es prohibeix posar com a marca d'una sansa, la paraula "hijoputa"una expressió ofensiva en tots els sentits.
Sembla que els qui impulsaven la controvertida marca no s'han assabentat encara que existeix, a nivell de tota la Unió, un codi ètic que prohibeix utilityzar, encara que siguin en ocasions considerades !"carinyoses" expressions de mal gust com a marques comercials.
I és que hi ha qui, per vendre, se les empesca totes, fins i tot anuncis del tipus "Senyora, compri un televisor de tal marca, per que jo en tinc un a casa" (Si no el compres, no ets ningú...).
Que bvivim ern un congtinent on la democràcia és la tònica general dels països que l'integren, això és un fet que ningú ens discuteix. Però el que tampoc es pot discutir és el fet que hi ha unes "línies vermelles" tan a l'hora de crear marques com a la d'anunciar-les, que no han ni tan sols de trepitjar-se. I no es tracta en absolut de censura, si no d'ètica.
Sembla que els qui impulsaven la controvertida marca no s'han assabentat encara que existeix, a nivell de tota la Unió, un codi ètic que prohibeix utilityzar, encara que siguin en ocasions considerades !"carinyoses" expressions de mal gust com a marques comercials.
I és que hi ha qui, per vendre, se les empesca totes, fins i tot anuncis del tipus "Senyora, compri un televisor de tal marca, per que jo en tinc un a casa" (Si no el compres, no ets ningú...).
Que bvivim ern un congtinent on la democràcia és la tònica general dels països que l'integren, això és un fet que ningú ens discuteix. Però el que tampoc es pot discutir és el fet que hi ha unes "línies vermelles" tan a l'hora de crear marques com a la d'anunciar-les, que no han ni tan sols de trepitjar-se. I no es tracta en absolut de censura, si no d'ètica.
dijous, 8 de març del 2012
FÀBRIQUES DE MORBO...
Arran de la notícia, apareguda a finals de Febrer passat, de que José Mourinho, el polèmic enttrenador del Reial Madrid, havia viatjat al Regne Unit per, pressumoptament, comprar allà una vivenda, els mitjans de comunicació especialitzats en esport ja van treure a la llum tota mena d'especulacions sobre el particular, més quan és ben sabut que al polèmic "mister" li agrada molt l'estil de jugar de la Premier League.
El cert és que els mitjans especialitzats el van pressionar de manera insistent fins que el tècnic va haver de començar a respondre amb evasives, tal i com feia el cap de setmana del 3 i 4 de Març passats.
En moltes ocasions ha qui travessa unes línies vermelles que no haurien de ser mai ni tan sols trepitjades, Són les que separen la vida professional de la més estricta intimitat de les persones.
Però, com sempre passa, cal preguntar-se de què viurien els mitjans, tan del cor com els esportius, si no creessin morbo.
El cert és que els mitjans especialitzats el van pressionar de manera insistent fins que el tècnic va haver de començar a respondre amb evasives, tal i com feia el cap de setmana del 3 i 4 de Març passats.
En moltes ocasions ha qui travessa unes línies vermelles que no haurien de ser mai ni tan sols trepitjades, Són les que separen la vida professional de la més estricta intimitat de les persones.
Però, com sempre passa, cal preguntar-se de què viurien els mitjans, tan del cor com els esportius, si no creessin morbo.
dimecres, 29 de febrer del 2012
UN "CANVI" MÉS AVIAT CAP A PITJOR...
El dilluns, 20 de Febrer passat, tot el Continent Europeu va ser testimoni de la pobra i ridícula imatge que el "Govern del canvi", com es postulava a la passada campanya electoral, va donar quan va ordenar la Policia que carregués contra una manifestació totalment pacífica d'estudiants que l'únic que demanaven era que als seus centres docents no es retallés la qualitat de l'ensenyament que s0hi imparteix.
El més greu, però, va venir quasn el cap de la Policia va parlar de "l'enemic", tot referint-se a unes persones que només demanaven allò que és just mentre elsagents carregaven amb una contundència que no es veia al nostre país des dels anys de la dictadura franquista.
Els dies següents les manifestacions es van anar reproduint, no només a la ciutat del Túria, on una d'elles anava presidida per una pancarta on es podia llegir amb lletres enormes "Som el poble, no l'enemic", si no també en d'altres ciutats com a Barcelona, on els estudiants cridaven "Aquestes són les nostres armes" tot alçant llibres de text unes armes amb les que únicament es pot fer la guerra a la ignorància, l'analfabetisme i, per què no, a una intolerància arrogant mostrada pels qui estan en el poder.
I és que, llevat dels quatre rics que, de ben segur que els van votar, no sé quanta gent, embadalida pel "canvi", es deixaria portar aquell 20-N que ens ha portat unes quantes passes enrere.
A la vista de tot el que està passant, i ja que hem celebrat fa poc el Carnestoltes, caldria dir-los el que diu el senyor Risto quan no li agraden les actuacions que passen pel comcurs televisiu on ell fa de jurat; "No us compro, senyors"
El més greu, però, va venir quasn el cap de la Policia va parlar de "l'enemic", tot referint-se a unes persones que només demanaven allò que és just mentre elsagents carregaven amb una contundència que no es veia al nostre país des dels anys de la dictadura franquista.
Els dies següents les manifestacions es van anar reproduint, no només a la ciutat del Túria, on una d'elles anava presidida per una pancarta on es podia llegir amb lletres enormes "Som el poble, no l'enemic", si no també en d'altres ciutats com a Barcelona, on els estudiants cridaven "Aquestes són les nostres armes" tot alçant llibres de text unes armes amb les que únicament es pot fer la guerra a la ignorància, l'analfabetisme i, per què no, a una intolerància arrogant mostrada pels qui estan en el poder.
I és que, llevat dels quatre rics que, de ben segur que els van votar, no sé quanta gent, embadalida pel "canvi", es deixaria portar aquell 20-N que ens ha portat unes quantes passes enrere.
A la vista de tot el que està passant, i ja que hem celebrat fa poc el Carnestoltes, caldria dir-los el que diu el senyor Risto quan no li agraden les actuacions que passen pel comcurs televisiu on ell fa de jurat; "No us compro, senyors"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)