Qui no recorda aquélls anys del franquisme, en que un concordat amb la Santa Seu convertia Espanya en un país "nacionalcatòlic" on, donat que la religió catòlica estava oficialment reconeguda, era d'obligat ensenyament a les escoles, tan públiques com privades `o concertades.
Els temps, però, han canviat i la Constitució de 1979 defineix Espanya com un país "aconfessional", és a dir, tolerant amb altres confessions difertents de la catòlica i les altres branquies cristianees que, si bé ja existien en èpoques passades, no els estava permès manifestar-se com a tals, i havien de romandre en l'anonimat per un imperatiu de l'antic règim.
La "sortida de l'armari" d'aquestes confessions ha fet que, progressivament, hagin anat apareguent opratoris arreu de país, dedicats les diferents confessions religioses. Uns oratoris que, en ocasions, també han comportat problemes, principalment de caire urbanístic.
A les escoles, però, hi ha generalment dues opcions; o seguir l'ensenyament que s'oferta, de religió catòlica, majoritària al país, o aprofitar aquélles hores a d'altres tasques, com fer treballs pendents.
Andalusia, però, s'ha avançat a la resta del territori espanyol en aquest sentit, i el passat Divendres Sant sortia a la llum un conveni, signat entre la Conselleria d'Educació d'aquélla Comunitat i el Conselll Evangèlic Autonòmic Andalús segons el qual, els centres docents públics ofertaran, de manera obligatòria, l'ensenyament de la religió evangèlica com a opció a partir del curs 2012-2013.
I és que en un país on hi ha població de molt diversa procedència, no seria una idea gens descabellada seguir l'exemple d'Andalusia i ampliar l'oferta a d'altres creences, encara que siguin no-cristianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada