dimecres, 24 d’abril de 2019

JA QUEDEN MOLT POCS CAMPANERS

  Anys enrere, a cada poble i ciutat del nostre país hi havia els anomenats; campaners.

  Eren unes persones que savíen fer sonar les campanes de diferents formes un art que, normalment, s'aprenia de boca-a-orella.

  En certa manera aquells tocs de campana diferents donaven un caire molt especial a la vida dels pobles i ciutats. I és que, depenent de la forma en que les campanes sonaven, la gent savía si el que tocaven era a mort, el toc de les 12 del migdia o, fins i tot hi havia un toc que s'anomenava; "de foc".

  Dissortadament aquells campaners van anar esdevenint grans i es van jubilar. I, també, dissortadament, no han pujat noves generacions de campaners.

  Però hi ha alguns municipis que semblen haver recuperat aquesta tradició i, fins i tot, ja hi ha alguna dona campanera, cosa totalment impossible en èpoques passades.

  Durant el mes d'Abril, el Govern ha declarat aquest ofici tradicional com a Patrimoni Cultural Immaterial, doncs és quelcom que, malgrat que moltes esglesies comptin actualment amb sistemes electrònics que "toquen" de manera artificial les campanes, seria bo que es recuperés una tradició que, a molts de nosaltres, ens porta records d'infantesa.

Cap comentari:

Publica un comentari