Estem a quatre dies, com qui diu, del Nadal. I, des del darrer cap de setmana de Novembre passat, tot coïncidint amb el "Black Friday", ja estàn en marxa les llumminàries nadalenques de les nostres poblacions i ciutats uns ornaments que, antigament, es començaven a posar en marxa una o dues setmanes abans de les Festes.
També els comerços llueixen les seves millors gales als aparadors i, en alguns llocs, com ara la Plaça de la Catedral de Barcelona o la Plaça Independència, de la capital del Gironès, s'hi celebren mercadets, el més famós dels quals és el de Santa LLúcia, a la capital catalana.
I, com no podria ser d'altra forma, podem admirar els arbres de Nadal i els pessebres.
De pessebres n'hi ha de tota mena; de més clàssics o tradsicionals i de més moderns. Però el que ha donat enguany la nota, no és altre que el de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un pessebre que, a ulls d'algunes persones, no és, exactament, una representació pessebrística, si no quelcom diferent.
I és que, amb el temps, tot evoluciona, de tal manera que, si mirem enrere, ens adonarem que, fins i tot les figuretes del pessebvre són molt diferents de les que hi havia quan erem petits. Fins i tot, l'omnipresent; "caganer", també ha canviat amb el temps, i ara també es representen personatges públics en aquesta actitud, cosa gairebé impensable fa uns 50 ò 60 anys.
El dilluns, 28 de Novembre passat, un tuitaire expressava, mitjançant la xarxa de l'estornell, el seu descontentament amb el que alguns titllen de "performance". Precisament feia esment, amb ènfasi, de l'esferta on hi ha representats els Tres Reuis Mags, en que s'hi poden veure tres figures cabdals de la cultura catalana.
Pertò el cert és que, per molt que alguns s'entestin en modificar la Història, els Reis Mags no eren catalans, ni tan sols en la imeginació del més "indepe" del Món.
I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada