Ja fa uns quants anys que un jove ciclista nord-americà ens sorprenia a tots. Va guanyar set Tours de França, una de les rondes ciclistes més exigents que actualment existeixen. La seva "proesa" va donar la volta al Món doncs, des de feia molt temps, ningú havia aconseguit tantes victòries seguides a la ronda. El seu nom: Lance Armstrong.
El cert és que, després de la realització de proves de dopatge, ell va anar desmentint una i altra vegada els fets, tot i que les analítiques van donar sempre positiu. També l'any 2000, i a Sydney, el mateix ciclista se'ns presentava una altra vegada com un gran campió, fent-se en els Jocs Olímpics d'aquell any amb una medalla de bronze. Però aixó si, les sospites seguien planant sobre ell i sobre el món del ciclisme que, en els anys que han transocrregut del present segle XXI, s'ha vist enfosquit per aquest fenòmen , anomenat dopatge.
La veritat, però, ha estat amagada fins el divendres, dia 18 de Gner passat, a la matinada, dijous, 17, al vespre als Estats Units quan, en el decurs d'una entrevista, concedida a un importantíssim canal de televisió d'aquell país, Armstrong reconeixia explícitament el fet que havia fet trampes per guanyar els set Tours, la medalla olímpica i tot el que havia guanyat.
Possiblement la premsa esportiva i la opinió pública en general entendran que aquest esportista, ara desposseït de tots els títols, inclosa la Medalla Olímpica que el Comitè Internacional Olímpix li ha exigit que retorni físicament, va enganyar tothom.
Però el més trist no és el fet que hagi enganyat tothom, que ja n'és i molt de trist, si no el fet que, amb la seva actitud, s'ha estat enganyant ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada