El divendres, 9 de Juliol passat, el TC donava a conèixer la "lletra petita" de la sentència que, dies abans, havia estat emesa contra part d'un Estatut de Catalunya no només refrendat pel Parlament espanyol i el poble català, si no ja en vigor, en el que és un cas inaudit en la Història de la democràcia en general.
Aquesta "lletra petita", que ocupa més de 800 folis (A saber què diu tanta paperassa), deixa sense efectes el terme "nació", així com també "regula" l'ús del català, que és considerat "llengua d'úsn corrent", però no la principal a l'Administració ni als mitjans dee comunicació oficials. També, segons sembla, estipula que no podra ser tan llengua vehicular com fins ara era, a l'educació.
Pel que fa els mitjans de comunicació, seria de suposar que aquests magistrats, algúns dels quals ja han caducat el mandat, saben perfectament que a Catalunya arriben dos mitjans audiovisuals públics, en castellà, que produeixen porogrames en aquesta llengua per a tot el territori espanyol, prcisament des de la capital catalana, a més de 5 ràdios privades i 8 televisions, també de caire privat, també en aquesta llengua, a més de rotatius, algúns d'ells, malgrat tenir la redacció a Catalunya, també s'editen en llengua castellana.
El mateix divendres, ja bén entrada la nit, e nun canal autonòmic d'una comunitat governada pel partit autor del desgavell, es qualificava de "bunyol" un Estatut plenament constitucional, al que s'han retallat principis.
El dissabter, 10 de Juliol, una multitudinària manifestació, encapçalada per representants de tots els partits, menys els instigadors del nyap jurídic, va demostrar una altra vegada una unitat indissoluble dels catalans en front els qui voldrien, com deia una líder sociualista, que els catalans fóssim "ciutadans de tercera".
I el dilluns, 12 de Juliol, després que "La Roja" guanyés per primera vegada el que va ser el primer Mundial de Futbol celebrat a Sud-Àfrica, els instigadors del nyap van afanyar-se a fer ús polític de la gentada que va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes per animar aquélla selecció, tot qualificant-los de "catalans silenciosos" o d'"autèntics catalans i espanyols".
Sembla mentida que, tal i com manifestava Lluis Llach a TV3, encara avui les lletres d'algunes de les seves cançons, compostes en forma metafòrica en èpoques fosques de la Història, encara tinguin utilitat, sobre tot mentre hi hagi qui, amb un conodisme no gens de fiar, boicotegin no només el que es fa a Catalunya, si no a la rsta d'Espanya. I tit per aconseguir governar.
I és que, com diuen uns versos d'una cançó de Serrat, publicada l'any 1978:
"Que la ignorancia no te niegue, que no trafique el mercader con lo que un Pueblo quiere ser"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada