dimecres, 9 de juny del 2010

QUÍN ÚS ES FARA DEL 3D A LA "TELE"?

Les noves tecnologies ens han portat la possibilitat de veure pel·lícules en 3D DIGITAL, un sistema d'imatge tridimensional que ens acosta les imatges gairebé als dits, i ens permet, materialment "tocar" allò que veiem.

El cinema, que perdia clients mercès, entre altres, als molts canals televisius que, a les plataformes digitals de pagament, ofereisxen la possibilitat de veure, previ pagament d'un cànon de "compra", les darreres novetats cinematogràfiques des del saló de casa, ha revifat amb el nou sistema 3D, i la cinta "Avatar" és la que ha obert la llauna de la nova atracció que, a més, ens permetra veure, com si estiguéssim allà, concerts i altres esdeveniments.

Fa uns dies llegia una nota de premsa, en la que s'afirmava que la televisió en 3D que ha de venir, podria restringir a esports i pel·lícules eròtiques i pornogràfiques les emissions en aquest nou i meravellós sistema.

Havent-hi la possibilitat de filmar documentals, o de transmetre teatre, òpera o altres pel·lícules que es puguin rodar en aquest sistema, resultaria molt poc ètic que els continguts en tres dimensions de la televisió, tal i com s'apuntava a la nota de premsa, fossin tan pobres com s'assegura, amb lo qual només podrien gaudir-ne aquélls als qui agrada el futbol o altres esports, o aquélls altres que són uns apassionats del cinema eròtic. Certament, una molt pobra elecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada