La propaganda dels partits en les campanyes electorals ha anat canviant de format, en aquests ja trenta llargs anys de democràcia que hem viscut.
I és que, si en els primers anys eren els cartells i altaveus penjats de furgonetes els qui ens portaven la propaganda electoral, a banda de la que es remetia a casa per correu, la Xarxa ha canviat molt el modus operandi dels partits polítis i els candidats. I, qui sap si, en un futur, també usaran el "Twitter".
Actualment, els candidats disposen de blocs a les pàgines dels seus respectius partits polítics, on els electors poden adreçar-se a ells mitjant intercanvi de missatges i comentaris.
Darrerament, però, hi ha un partit que, a més de tenir la seva pàginas web oberta a la Xarxa, utilitza la tècnica de la "pàgina no-cridada", una forma de fer que han copiat de bancs, asseguradores i financeres, quines pàgines "spam" s'obren en clicar altres llocs web.
No sé si en aquesta campanya, el partit en qüestió ha fet el mateix que va fer en altres, doncs no he tingut la oportunitat d'escoltar-ho. Però, com a dada curiosa, si més no, cal recordar que, molt abans d'una anterior campanya, no sé si per comicis locals, autonòmics o legislatius, el partit en qüestió va començar a demanar el vot, mitjançant una xarxa d'emissores de ràdio de caràcter privat, dos mesos abans que s'obrís la campanya. Va ser, certament, una mena d'"spam" radiofònic dut a terme en precampanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada