BENVINGUDES, AIGUA I NEU!

Ja fa dies que és Primavera, meteorològicament parlant., i aquests dies ha fet acte de presència la neu a muntanya, i l'aigua a la resta de territoris.

Les nevades i la pluja son beneficioses per a tothom. Per una banda, les estacions d'esquí es freguen les mans, doncs la temporada podrà allargar-se fins a Setmana Santa o més. Però els més agraïts amb tota seguretat, seran els pagesos, doncs aixi veuran com els seus camps es reguen, i lels conreus podran tirar endavant

Avui comença, però, la Primavera astronòmica. I, segons les previsions, sembla que seguirem gaudint dels beneficis de la pluja i la neu que allunyin la sequera que hem patit aquests darrers tres anys.

Benvolguda per uns, odiada per altres, el cert és que, tot i beneficiosa, "mai plou a gust de tothom", com diu el refrany.

FOTO: Sant Llorenç de Morunys, nevat Autor: Narcis Tarrés  Font: 3CAT
 

INTEGRACIÓ MITJANÇANT L'ART

 El passat diumenge, dia 9 d'aquest mes tancava portes una nova edició de la fira; "ARCO Madrid", un esdeveniment on galeries, tan nacionals, com internacionals, exposen el bo i millorde l'art actual. 

Enguany, entre els "stands" de la fira, n'hi havia un de diferent. Es tractava del de la campanya; "CapacitARTE", amb que la Fundació; Prodis, de Madrid, treballa amb persones discapacitades, per tal de fomentar la seva inclusió mitjançant l'expressió artística.

Aquest és el segon any que aquesta iniciativa ha pogut ser visitada a Arco Madrid. Tot i això, cada any es celebren subhastes d'obres realitzades, precisament, per aquests artistes que, si bé no tenen la nomenada d'altres creadors, el cert és que es pot assegurar que poden oferir-nos obres de gran qualitat, amb lo qual ens demostren que, tot i tenir una ciscapacitat, no son tan diferents dels demés

ADÉU, PARADES DELS OCELLAIRES!

 La Rambla de Barcelona és un passeig que, històricament, ha estat considerat; "El cor de la ciutat", tal i com diu una cançó del passat segle XX.

Allà podiem trobar des de quioscs de premsa, alguns dels quals eren autèntiques llibreries, fins a parades de flors on també venien llavors per plantar, passant per les paradetes dels ocellaires on, a més d'ocells, podiem trobar-hi altres animalons que, actualment, i amb la nova; Llei del Benestar Animal, està prohibit comerciar amb ells.

Però, per adaptar-se als nous temps, aquest conegut passeig de la capital catalana està actualment en procés de remodelació, un fet que ha comportat la desaparició de tots els punts de venda que es trobaven al llarg del passeig.

La Rambla de Barcelona seguirà essent, això sí, un dels indrets emblemàtics de la capital catalana. Però sense els ocellaires.

Però veurem si es conserven els quioscs de premsa i alguna paradeta de flors...

PAGAR ENTRADA ALS SUPERMERCATS?

 Al llarg dels anys, ha canviat molt la forma de fer la compra diària dels diferents productes que es necessiten a casa.

Antigament era necessari recórrer diferents botigues, per tal d'aconseguir cada cosa. Així, fleques, carniceries, peixateries i fruiteries eren, i encara son, botigues habituals en cada pòble o ciutat. Fins i tot, en pobles petits, hi havia la típica botiga on, llevat dfe detergent per a la roba, hi havia de tot; des de pà fins a pinso pel bestiar, passant per aigua envasada i begudes diverses.

L'aparició dels supermercats ha canviat de manera molt dràsrtica la forma de fer la compra doncs, en ells, s'hi va començar a reunir tota mena de productes, incloent-hi els de neteja que, antigament, calia comprar a la drogueria.

Amb el temps, supermercats i hipermercats han evolucionat. I, fins i tot, hi ha cadenes que permeten actualment fer la compra des de casa, tan telefònicament, com a través de la seva pàgina oficial a Internet.

Però, segons es feia públic aqust passat cap de setmana, sembla que comprar al súper podria  canviar, si es posa en pràctica el que, de moment, no és més que una prova-pilot.

Es tractaria d'abonar una entrada de 12 euros, que s'anirien descomptant de la compra total que el client faci al local. Un canvi que veurem quin efecte fa si es posa en pràctica.

VIOLÈNCIA AL FUTBOL

Des que l'esport-rei és un espectacle de masses, sempre ha estat envoltat per polèmica a diferents nivells. No és estrany veure com, el dilluns al matí, els qui son fanàtics d'un o un altre club, discuteixen les jugades polèmiques de cada partit, convertint-se en "jutges" quines decissions, però, no van més enllà de senzills comentaris.

Altra cosa és la rivalitat que hi ha entre seguidors de grans clubs, sobre tot quan aquests s'enfronten entre ells, unes rivalitats que ultrapassen, en algunes ocasions, el fet d'animar un o altre equip. I, fins i tot, han acabat en enfrontaments entre seguidors .

Però darrerament, hem estat testimonis d'una altra violència, i és la que també es dona als camps de futbol, sobre tot, contra jugadors que poden ser d'una altra ètnia, com ha poassat aquest cap de setmana un fet que, en aquesta ocasió, ha obligat l'àrbitre a suspendre el partit, en aplicacio del Protocol Antiviolència.

El futbol, a més d'un esport al que molts de nosaltres vam jugar de petits, és també un espectacle al que cal anar. Però sempre amb l'esperit d'animar el nostre equip preferit, mai insultant els demés.

DE LES CARICATURES AL MEM I DRAMATITZACIÓ

 

Antigament, quan es volia criticar quelcom, o es feia un anunci a la premsa, eren els ninotaires els encerregats de fer, entre d'altres, caricatures o dibuixos d'aquelles persones o fets que es volien criticar o dels productes que es volien publicitar.

Amb el temps, la caricatura es va deixar per criticar personatges o fets mentre que, per la publicitat, es va recórrer més a la fotografia, i allò que es volia anunciar, es fotografiava.

Amb l'arribada de la televisió, la publicitat es va anar convertitt en petits enregistraments, en pèl·lícula primer, i més tard, en vídeo, dels spots publicitaris.

Actualment, i amb l'aparició dels sistemes de fotomuntatge, podem veure com es fan, no només anuncis, si no que també es fan; "mems", és a dir, fotomuntatges a manera de burla.

Però, d'altra banda, podem veure com també una important empresa del ram de l'aluimentació fa, de tant en tant, un anunci dramatitzat d'un dels seus productes estrella, amb arguments que, en ocasions, toquen , fins i tot, situacions extremes, com el que hem pogut veure fa pocs dies a la televisió.

I ´és que, si antigamentens afirmaven que aquell producte era millor que un altre, actualment sembla que ens vulguin, d'alguna manera; "adoctrinar" sobre què veure a la tele, què menjar o què beure.

FOTO: Un curiós; "mem", del que han estat esborrats símbols propaganbdístics. Font: ALERTA DIGITAL

"TARDEIG", UNA NOVA MODA

 Antigament era molt habitual els divendres i dissabtes a la nit, anar a la "disco". Bona prova d'això són pel·lícules, mítiques com; "Febre dekl Dissabte nit".

Però darrerament  s'ha posat de moda una altra forma de divertir-se i sortir a ballar.. És el que es coneix com a "tardeig", és a dir, sortir a ballar a la tarda.

A Barcelona, ja hi ha algunes discoteques que ho han posat en pràctica, per cert, amb molt èxit.

En aquestes  sessions de tarda de les "discos", es poden escoltar i ballar temes dels anys 70, 80 i 90. I, d'alguna manera, van adreçades a persones de més de 40 anys.

Fins i tot, una d'aquestes "discos" ofereix, els diumenges a la tarda, una sessió de ball, associada a un mític rograma musical de ràdio.

 Tot i que ja fa temps que es parla del "tardeig,", el que encara no s'habvia fet públic és el fet que algunes discoteques també ofereixen sessions de ball de tarda, amb música d'aquest tipus.

I és que, si la gent ballés, el món aniria molt millor. O, com diria; José feliciano en una de les seves cançons;

"La música es como un doctor, es medicina para un gran dolor".