Tot i que són utilitzats de manera massiva des de la segona meitat del segle XX, el cert és que es que els pl+àstics, quin nom els vé de la seva caractewrística, consistent en deixar-se amotllar sense trencar-se, el que es coneix com a plasticitat, ja s'utilitzaven a l'actual; Amèrica Central, des del segle XVI abans de l'Era Cristiana.
Aqusts materials que han adoptat diferents formes, que van des de caixes per contenir aliments, fins a recobriments per a cables, passant per les, avui tan polèmiques, bosses, ha esdevingut un autèntic probem per el medi ambient, degut a que la majoria dels plàstics no són biodegradables.
I és que les restes plàstiques han arribnat, fins i tot, a remotes illes del Pacífic. I, segons estudis, realitzats per experts en vida marina, ajudats per robots submergibles que poden assolir grans profunditats, han estat trobades aquestes substàncies a profunditats on mai podriem haver imaginat que aquestes puguéssin arribar.
Fins i tot, segons Viquipèdia, existeix una anomenada; "illa" o "sopa" de plàstic. Qualificat ja com el més gran abocador del Món pel que fa els residus plàstics, hom calcula que la seva superfície podria ser d'aproximadament 1.400.000 quilòmetres quadrats.
Malgrat que sembli que a la Mediterrània n'hi ha poc, o no n'hi ha, el cert és que, segons reflectia el 3/24.cat el 23 de Juny passat, la costa de Barcelona té el trist rècord de ser la que més residus plàstics conté de tota la Mediterrània.
Una primera solució ha passat per cobrar taxa per bossa de plàstic. Però la solució definitiva seria poder eliminar tot aquest material contaminant o, fins i tot, fabricar-ne que sigui bodegradable, com sembla que ja pot cornqar a passar amb els gots, coberts ò canyetes. I, amb les bosses, la solució passa per utilitzar-ne de reutilitzables, com abans es feia. O, ja que tothom en disposa, anar a comprar amb el carro de la compra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada