Les llengües tenen un determinat "efecte plastilina",una evoluciói al llarg de la seva Història que, entre d'altres aspectes, la llengua "juga" amb les paraules , de tal manera que n'hi ha que desapareixen per sempre, mentre que d'altres canvien de sentit, segons el context en que s'utilitzen i el moment històric en què s'inscriuen.
El català és una llengua que, acrtualment, es pot considerar que està completament viva i s'utilitz de forma normal, conjuntament amb el castellà. Bon exemple d'això és el fet que a Catalunya hi conviuen mitjans de comunicació en ambdues llengües.
En ocasions és possible trobar, sobre tot a Internet, exemples claríssims del que podriem anomenar "catalanització exagerada", un fenòmen que es pot donar pel desconeixement d'una paraula en català o per una traducció literal de la mateixa paraula del català al castellà.
Del segón cas existien, fa anys, paraules tals com "sello", per segell; "barco", en lloc de vaixell; "disco", en lloc de disc; "casco", en lloc de casc o "mirilla", en lloc d'espiell.
A finals de Maig, mentre llegia en un mitjà digital sobre la polèmica, suscitada a Llafranc i Canet de Mar per la col·locació d'unes creus grogues a les platges, algú va proposar que, en lloc de creius grogues, ja que les platges són per els turistes, es podien posar tovalloles i "sombreretes" grogues.
El que no sé és si la persona que va escriure aquesta paraula, traducció literal de "sombrilla", sap que, en català, una "sombrilla" té dos noims; "Para-sol" i "Ombrel·la"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada