A Espanya es parlen quatre llengües; el castellà, que és la comuna a tot el territori, a més de les tres autonòmoques; català, euskera i gallec a les tres Comunitats on aquestes estàn implantades.
Hom pot comprovar com, en ocasions, la ignorància o, en altres també, el menyspreu de les lllehgües minoritàries per part d'algunes persones, fan que aquestes confonguin els termes; "llengua" i "dialecte".
En aquest sentit, els qui defineixen les tres llengües autonòmiques com a "dialectes", es queden muts quan se'ls pregunta de què en són dialectes, doncs no ho saben. O, en ocasions, responen de manera errònia que "de l'espanyol".
Seria dialecte del castellà. O, millor dit, una forma particular de parlar-lo, l'andalús, parlat a Andalusia que, a més, varia una miqueta segons la província d'on procedeixin els parlants. Fins i tot varia del camp a la ciutat.
Però el català també té diferents formes de parlar-lo, doncs no és el mateix el parlar de Girona que el de Barcelona, Tarraggona o Lleida. I en aquestes darreres demarcacions, els parlants del Sud de Tarragona, que limiten amb la província de Castelló aixíi com els de la Franja, també tenen una forma diferent de parlar el català.
Seria necessari que aquestes persones es llegíssin alguin tractat de Llengua o Lingüística, per tal que poguéssin aprendre què és una llengua i què un dialecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada