L'arribada de la democràcia va comportar que, amb el fet de crear-se les Comunitats Autònomes, les tres llengües autonòmiques; català, euskera i gallec, tinguéssin un caràcter cooficial a les Comunitats on aquestes es parlen un fet que comporta que ess poguem comunicat indistintament en català i castellà a Catalunya, el mateix que passa a Galícia i Euskadi on, dels quatr4ee canals de que disposa la televisió autonòmica, basca, dos s'emeten en euskera, mentre que els altres dos tenen el castellà comn a llengua vehicular.
Fa uns pocs dies llegia en un mitjà digital un articlde sobre el bable (o asturianu), que és una varietat que es parla a Astyúries.
El citat article anava encapçalat per un titular que ja comença a sonar a monotema pèr menystenir tot allò que no sigui el castell¡à. Concretament es deia a la capçalera que, "en aquest pais ja no hi te cabuda cap imbècil més".
El cert és que, si anem a València, als começos se'mns atendra en castellà, malgrat que els treballadors es comuniquin en valencià entre ells, doncs tampoc saben d'on venim.
També al Pais Basc es deu fer igual, que ens atenguin en castellà, doncs no tenim la obligació de saber euskera, encara que, després, entre els empleats, sí que es comuniquin en aquella llengua,. Exactament el mateix deu passar a Galícia. L, com podia comprovar jo mateix fa unes poques setmanes, tamblé passa el mateix a Catalunya, més concretament a Barcelona., una ciutat que, malgrat tot el que passa, demostra que està bén viva.
L'article en qüestió era tot un al·legat en contra del bable (o asturianu), una forma de parlar molt particular, que només existeix a Astúries. També n'hi ha una pàgina a la Viquipèdia i, segurament que no ens hi parlaran si anem allà i entrem en un comerç, si no que ho faran en castellà.
Menysprear les formes particulars de parlar una llengua no demostra gaire cultura.
Què passaria si es fiquéssin amb l'andalús que, com tots sabem, és la molt respectable forma en que els habitants d'aquella Comunitat parlen el casrtellà?. Doncs la respostqa seria molt senzilla. Hi hauria un daltabaix immens. No oblidem que el flamenc és, des de fa uns anys, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I, evidentment, ficar-se amb la forma de parlar d'Andalusia seria, com tots podem imaginar, una actitud poc raonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada