Després de fer-se pública el diumenge, dia 9 d'Abril passat, la mort de Carme Chacón, tot l'arc polític aparcava les diferències, solidaritzant-se amb la família socialista arran de tan significativa perdua.
I és que qui va ser primara Ministra de Defensa d'Espanya va demostrar en escreix que, malgrat tot el que s'entestin algúns en menysprear les dones, tal i com es fa en algunes societats, on s'apliquen arguments sense cap mena de fonament per deixar-les fora del món laboral i, fins i tot, social, les ones també serveixen per fer allò que, antigament, només estava reservaty als homes, i vetat al col·lectiu femení.
I és que, des que ella va ser Ministra de Defensa, les coses han canviat, doncs si mirem al voltant, veurem com una dona dirigeix l'Hospital Trueta de la veina Girona, una alttra és l'Alcaldessa de la capital del Gironès, la delegació a Europa d'una important emporesa de begudes ensucrades també tñe una dona al seu front, així com també el totpoderós; Banc Santander. Alemanya i el ja amb un peu fora de la UE; Regne Unit, tenen cada un d'ells, una dona al front dels seus respectius Governs. I una dona està al front del Fons Monetari Internacional.
El mateix cap de setmana que Chacón ens deixava, encara podia veure com, dissortadament, noves edicions dels Diccionaris de la Llengua; tan catalana, com castellana, continuen aplicant a la dona l'errònia i obsoleta definició de "sexe dèbil", una definició que ja hauria d'estar desterrada per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada