ADÉU 2011

Ja l'hem deixat enrere, 2011 ja és Història, una Història que les futures generacions estudiaran. El coneixeran, segurament, com "L'Any de la Primavera Àrab".

Però també el poble japonès el recordara com l'any en que un terratrèmol i posterior tsunami van arrasar la central nuclear de Fukushima, a banda de diverses poblacions costaneres del país, deixant un rastre de devastació al seu pas.

També a la població murciana de Llorca recordaran 2011 com un any en que un terratrèmol va deixar la ciutat força malparada.

Itàlia i Grècia el recordaran com l'any en què van saltar els Governs d'ambdós paísos, per ser sustituïts per sengles grups de tecnòcrates que han de "redreçar" les economies d'ambdós paçisos, sobre tot de Grècia, que quasi va estar condemnada a la fallida.

Irlanda, Islàndia i Portugal també recordaran 2011 com un any trist, doncs les seves economies també van trontollar.

I a Espanya el recordarem com l'any en què el poble donava la confiança a un Mariano Rajoy que, si bé va demostrar no tenir el valor de sancionar uns militants del seu partit que, en exercici de càrrecs en una Comunitat Autònoma, van participar en una trama corrupta, es postulava alegrement per governar Espanya, això si, sense ensenyar les cartes que ara mostra molt marcades.

Abans dels comicis, però, ETA anunciava que deioxava de manera definitiva la violència, tot un primer pas cap a la seva dissolució definitiva, malgrat que hi ha sectors que encara afirmen que la banda terrorista existeix, i criminalitzen els partits "abertzales" que han aconseguit entrar al Congrés.

A Rússia el recordaran per una més que certa tupinada electoral que va portar Medvediev i Puttin al poder en unes no gaire transparents eleccions que no es repetiran malgrat que nombroses veus han clamat per la repetició.

Amb el final de 2011, els Estats Units abandonaven Iraq després que durant l'any, però al Pakistan, haguessin acabat amb el malson anomenat Osama Bin Laden.

Un visionari del món de la tecnologia; Steve Jobs, cofundador de l'empresa Apple, ens deixava també aquest passat 2011, quedant-se l'imperi de la poma una mica orfe. També desapareixia, però amb només 27 anys, Amy Winehouse, tota una icona dins del món de la música actual.

A Korea del Nord, un dels paísos més aïllats del Món, desapareixia Kim Jong Il, dictador que ha submergit un dels paísos més militaritzats del planeta en la fam i la misèria...Però, paradoxes de la vida, tenen la bomba atòmica. L'ha sustituït Kim Jong Un, el seu fill (Ha mort el rei, visca el rei) que no canviara ni una sola coma de la situació d'aïllament mentre que un espanyol que viu allà i col·labora estretament amb el règim, veu "molt bé" la situació de misèria del país.

Com diu la cançó, aquest és el retrat, en quatre pinzellades ràpides, d'un any més que hem viscut. I pel que hem començat, esperem que les coses vagin millor...