TOPÒNIMS AMB POLÈMICA

   Fa uns pocs deis es feia públic que la xarxa social; "Facebook", havia censurat la pàgina d'una població de França; "Bitche", que es troba al Nord-Est del pais, molt a prop df'Estrasburg.

  la raó que la xarxa de Mark Zuckerberg esgrimeix per la censura cpontra la pàgina web del poble és, segons ha pogut saber el 3/24.cat, que "viola els drets de publicació", doncs el nom s'assembla a; "bitch" que, en anglès, és un insult.

  Quelcom semblat va passar fa un temps, i ho vam reflectir al nostre programa, amb la vila austriaca de; "Fucking", que va canviar el nom després de convocar una consulta popular entre els seus habitantds. En aquest cas era per que la gent, sobre tot els turistes, feien bromes de caire sexual amb el nom del poble.

  El cert és que hi ha molts topònims que, per una o altra raó, es podrien considerar; "estrambòtics", degut a que ténen alguna connotaciño determinada. Tal és el cas d'Espolla (Alt Empordà), o també; "Ultramort", també a Comarques Gironines.

  Però arreu del Món hi ha topònims que són, si més no, curiosos. I és d'esperar que els algoritmes que vetllen per la "correcció", no els censurin a la Xarxa.

 

NEGACIONISME, O COM MENTIR COMPULSIVAMENT

 El mes de Març passat es va complir un any de la presència entre nosaltres d'una malaltia; la COVID-19. Durant aquest any la ciència ha estat investigant, no només per trobar l'origen del coronavirus, causant de la malaltia, si no per trobar una cura i també, una vacuna que, sortosament, ja existeix.

  Però, paral·lelament al treball incansable dels científics, ha sorgit una autèntica; "plandèmia" de negacionisme, amb l'aparició de col·lectius de tota classe, condició i mida, que se les han empescat per fabricar notícies falses a voltant de la terrorífica pandèmia que tantes vides s'ha endut per davant.

  Aquests col·lectius van; des dels qui afirmen que el coronavirus no existeix, fins els qui asseguren que la nova tecnologia; "5G", és la causant del mateix, passant per, ta i com llegíem el divendres, dia 9 d'Abril en un article, els qui afirmen que es tracta d'una "intoxicació massiva, provocada de manera intencionada i premeditada". En aquest article es cita a "metges canadencs", com autors de tal mentida.

  Fins i tot, abans que apareguéssin les diferents vacunes, hi havia qui no essent científic, ni molt menys, metge, afirmava haver trobat el "remei" a la terrible malaltia, un "medicament" que , com s'ha pogut comprovar, era totalment inútil

  Val a dir que les teories "fake" dels negacionistes no tenen cap mena de fonament, i ja hi ha hagut xarxes socials que han hagut de posar alguna mena de filtre. Fins i tot, en un mitjà digital, es comparava fa poc la COVID-19 amb una secta o religió, en una altra demostració de negacionisme.

  No sé si els que neguen la pandèmia s'han passejat per la UCI d'algun hospital per veure com els pacients que hoi ha allà lluiten per sobreviure. O si s'han preguntat per què, en zones on el controvertit; "5G", no ha arribat encara, hi ha també contagis de COVID.

   IMATGE: 5G i COVID, Big fake. Font de la imatge; "Alerta Digital".

 

  

OBRA D'ART O BROMA?

 

Segurament que molts de nosaltres recordem la pel·lícula; "2001, una odisea a l'espai", una cinta en la que apareix un molt misteriós; "monòlit".

  L'objecte apareix en diferents moments de la cinta; al principi, quan es fa referència als nostres més antics avant-passats. També apareix a la Lluna, arran de la troballa, feta per una expedició al nostre satèl·lit. I també, al final de la història, quan una altra expedició arriba a l'òrbita del planeta; Júpiter.

  El dimarts, 30 de Març passat, apareixia un "monòlit", fet d'acer inoxidable, a la platja de Sa Conca, a S'Agaró, molt semblat al que ja havia aparegut a molts indrets; com ara a Utah, als Estats Units, d'on va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut.

  Pel que fa el de S'Agaró, fins i tot algú va voler tombar-lo, i ara l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ha decidit conservar-lo. Però no a la platja on va ser trobat, si no que ha estat dut al Parc dels Estanys, una mena de museu a l'aire lliure, on hi ha d'altres escultures exposades.

  El misteri que envolta els "monòlits", que han aparegut a diversos indrets, ha despertat tota mena de teories i, fins i tot, de sospites; des de si es tracta senzillament d'una obra d'art o si forma part d'una campanya de màrketing.

  Si és que es tracta d'una obra d'art, el cert és que l'artista ha intentat, senzillament, expresar quelcom en particular. Però si es tracta d'una campanya de màrketing, el cert és que costa de saber què es vol promocionar.

   FOTO: El "monòlit de S'Agaró. Font: CCMA  3/24.cat

ADÉU A LA NUMERACIÓ ROMANA?

   És freqüent que, en alguns escrits que es refereixen a reis, Papes o, fins i tot,on es parla de les diferents dinasties que van governar Egiptre, s'utilitzi la numeració romana, per tal de desgnar aquests personatges o situacions històriques.

  També als Museus  ens podem trobvat amb escrits en els que hi apareix la numeració romana, sobre tot per designar els segles . I, fins i tot en algunmes molt comptades edificacions molt antigues, és possible llegir, en numeració romana, l'any en el que van ser construïdes.

  Fa uns pocs dies, la plataforma; "SOMATEMPS", publicava una informació, segons la qual, els Museus de Paris, un d'ells tan significativament important com el Louvre, pretenen eliminar la numeraciño romana per que, segons els seus responsables declaraven a la premsa; "El públic no els entén".

  En èpoques passades es'ensenyava als infants aqusta numeració a l'escola, de tal manera que tothom creixia saben mínimament com funcionava la numeració romana, un sistema de nuumeració que només permet sumar i restar, un fet que no el fa útil en la vida diària, però sí per entendre aspectes de la Història i els Museus.

  Tot canvia; la forma de parlar i escriure, la forma de comunicar-nos, que ha passat de ser interpersonal a fer-ho mitjançant una pantalla. I, segons sembla, també la numeració romana té, d'alguna manera, els dies comptats. I sembla que aviat, ja ningú escriurà, per exemple, que estem en el segle XXI, si no en el segle 21. O que la Reina d'Anglaterra, es Isabel 2a., en numeració àrab.

UNA PROGRAMACIÓ MONOTEMÀTICA

   Quan van sortir les "teles" privades, en contraposiciño amb els canals públics, ja existents, molts vam pensar que aquests canals estarien lliures de la influència que, en major o menor grau, exerceix el partit o coalició en el Govern en un canal públic de televisió.

  De fet, així hauria de ser, i sembla que així és en alguns d'ells. Però, en contraposició amb el tema de la influència política, existeix un canal que està, per així dir-ho, "monotrematitzat" pel que s'anomena; "premsa del cor". O millor seria que l'anomenéssim; "premsa xafardera".

  I és que, si posem aquest canal a l'hora que sigui, semblen tenir un monotema del que parlar i que, vulguin o no, els converteix tot el dia en un "circ mediàtic" o un "tabloide" en sessió continua.

Està molt bé que existeixin canals de tota mena a la televisió, fins i tot, de totes les tendències. Però una cosa és informar, mentre que l'altra és bombardejar, no tan sols els espectadors, amb notícies que, el més segur és que no interessin a una gran majoria, si no els protagonistes de les notícies, als que es persegueix d'una manera gairebé invasiva.

UN ANY SEGUIT DE MALSÒN

   Aqusts dies fa un any que ja es parlava d'un coronavirus que començava a circular.

  De moment, se'n parlava de manera força llunyana fins que, demà passat farà un any, es va declarar un primer "estat d'alarma" que va portar una dràstica aturada de totes les activitats, a excepció d'aquèlles que són considerades; "essencials".

  La mesura venia acompanyada d'un confinament domiciliari i, fins i tot els programes de ràdio i televisió van canviar, doncs molts es feien a través d'una nova manera de treballar; el teletreball, que ha vingut per quedar-se.

  En aquests mesos de confinament estricte, els informatius van esdevenir una mena de "monotema", doncs estaven monopòlitzats per la malaltia (COVID-19), que l'OMS ja havia declarat com a pandèmia.

  El final de la primavera i l'estiu van estar protagonitzats per un cert relaxament, una certa desescalada, mentre que la tardor passada i aquest hivern, al que ja li queden pocs dies, han tornat a ser temps de repunt de la malaltia.

  Ha estat, i continua essent, un malsòn que esperem que amb les vacunes, que ja s'estan començan a administrar,  la vida torni, si mnés no, a una istuació menys estressant que la que vcivim actualment.

MIREU-LO FET...UNA CLAVEGUERA

 "Mireu-lo fet una claveguera".  Així resa un vers d'una de les cançons de Joan-Manuel Serrat, de títol; "Plany al Mar".

Fa uns anys, en una tira còmica, que no recordo si la va publicar un diari o una de les revistes de còmic de l'època, apareixia un pescador qui, després de tirar l'esquer a l'aigua amb la seva canya i esperar uns moments, s'endúu la sorpresa de la seva vida doncs, en lloc de pescar un peix de grans dimensions, el pobre comprova que el que ha "picat" i s'ha enganxat a l'ham no és altra cosa que un sabatot.

  El cert és que els pescadors ja es troben de tot al fons marí, a més de peixos i marisc. I una campanya, endagada per la Confederació e Confraries de Pescadors de Catalunya, proposa que ells mateixos col·laborin a mantenir net el fons del mar.

  Precisament científics de diverses Universitats de tot el Món estan avisant que, no només els micro i nanoplàstics, si no altres materials tan o més perillosos, s'estan abocant al mar cada dia.

  Concretament, segons feia públic la darrera setmana de Febrer la UB, científics d'aquesta Institució alertaven, mitjançant nota de premsa  de que la brossa que hi ha al fons del mar està, en ocasions, en llocs de difícil accés.

  Els científics alerten que, fins i tot, ja hi ha al voltant de 700 espècies en perill d'extinció.

  Tots hauriem de prendre mesures per tal que, materials que són reciclables, puguin seguir el camí del reciclatge, tot aprofitant els mitjans de que les nostres ciutats estn dotades, com es contenidors separats per fraccions, si volem evitar que, en un futur, hi hagi més plàstic que peixos al mar.

 FOTO: El fons del mar, qamb brossa. Font: CCMA-3/24.cat