Una cançó dels anys 80 del pasxsat segle XX, dedicada al Barça, reflecteix el fet que, si bé antigament no es podia desplegar la senyera als camps de futbol, sí que es podia cridar, per animar l'equip propi. És, en realitat, el que sempre s'ha fet. I, animar l'equip propi està, però que molt bé.
La setmana passada es va jugar un partit amistos entre les seleccions d'Espanya i Egipte. L'escenari va ser l'RCDE Stadium, que va registrar un ple absolut. I, ja de bon principi, es va poder veure el "doble tall" de l'animació.
Per una banda, el fet de taralejar un Himne espanyol que, malgrat les moltes propostes que s'han fet per donar-li una lletra, encara no la té. Però tot seguit, i en sonar l'Himne del país nord-africà, la truita va començar a girar-se, doncs van començar a sonar xiulets.
Durant el partit, un grup d'exaltats van començar a proferir insults, suposadament, contra els jugadors de l'equip visitant, en una actitud de menyspreu cap al que estava passant al terreny de joc.
Si en un partit amistos, el que menys compta és el resultat, el que sí ha de comptar és l'esportivitat dels qui acudeixen al camp, a presenciar un partit , animant l'equip o la Selecció pròpia, sense menysprear ningú.
