Antigament era molt habitual, si voliem tenir el darrer disc del nostre cantant preferoit, anar a la botiga de discos de la nostra població. Allà, ens oferien la possibilitat d'escoltar abans de comprar. Inclus algunes botigues d'electrodomèstics també tenien departament de discos, doncs també venien equips s'Alta Fidelitat per reproduïr-los.
Fins i tot, en alguns grans magatzems, el departament de discos disposava d'una cabina, des d'on es punxaven i anunciaven els discos més recents que havien sortit al mercat de forma molt amena que, no només ens convidava a passejar pel centre, si no també a comprar algun que altre disc. En ocasions, al voltant de les cabines hi havia algun artista, autor del disc que s'anunciava, i que en signava còpies.
L'arribada del CD, va canviar de forma substancial la forma de comprar discos, tot i que algunes botigues van conservar també el format vinil, o, al menys, els darrers exemplars que els quedaven en aquell format.
Una cançó dels anys 70 del segle passat, de la que hem parlat en moltes ocasions, asseguravqa que el vídeo mataria la Ràdio. No sé si el que la cançó augurava era el que ha passat, consistent en que les plataformes de vídeo a la carta quasi han acabat amb les sales de cinema, mentre que les de música, que segueixen el mateix sistema de demanda, ja han acabat amb les botigues de discos, de tal manera que, segons es feia públic el passat estiu, la darrera botiga de discos que quedqava a Barcelona ja ha abaixat persianes per sempre.
I és que, ho volguem o no, la forma d'escoltar música ha canviat. I ja no cal anar a coimprar discos a les ja gairebé inexistents botigues, si no connectar-nos a la plataforma i, amb un poarell de clics, tenim el que volguem, amb lo qual han estat les plataformes les que han acabat amb la molt tradicional costum d'anar a comprar discos a la botiga.
FOTO: Ka darrera botiga de discos de Barceklona, abaixava persianes l'estiu passat. Font: CCMA-3CATINFO
