FELICITACIÓ NADAL 2024

 

                Bon Nadal per a tothom, 

EL SOROLL DELS INFANTS

 

Si viviu a prop d'una escola, el més probable és que, a determinades hres del dia, i a les hores d'entrada i sortida de cada jornada lectiva, us arribi el soroll dels infants, que juguen i parlen  a un volum, fins i tot, considerable.

En aquest sentit, la setmana passada TV3 explicava que, en algunes escoles, als patis i instal·lacions esportives s'ha limitat el fet que els alumnes d'aquests centres facin "soroll", quan juguin o facin alguna acctivitat extraescolar que impliqui utilitzar aquelles instal·lacions, degut a les queixes d'alguns veins.

El possible "soroll" que els alumnes de les escoles i Instituts fan a l'hora del pati, és en horari de dia, evidentmenr. Però sembla que, tot i això,  hi ha encara qui se'n queixa.

Aquest "soroll" no està regulat de cap manera aqui, mentre que, segons es feia públic fa uns anys, i ho vam explicar en aqust mateix programa, a Alemanya aquest fet està perfectament regulat. És més, fa uns anys va aparèixer al document que en aquell país equival als nostres BOE o DOGC, el fet que es declarava aquest; "soroll" que fan els infants com a quelcom perfectament legal.

FOTO: Infants jugant al pati d'una escola. Font: cugat.cat

lLES MALES TRADUCCIONS

 

Traduïr textos d'una llengua a una altra és quelcom força complicat. En el cas de textos en prosa la problemàtica és menys, tot i que cal vigilar amb expressions o frases fetes de la llengua d'on es tradueix, unes expressions i frases fetes que no sempre poden tenir una traducció o equivalència en la llengua de destí.

Però el problema es fa més greu quan es tracta de traduïr poesia o cançons, com el cas que ja hem comentat en alguna ocasió, d'una cançó de 1978, que es va presentar a Eurovisió per Alemanya. Era molt divertida en la seva llengua original; l'alemany tot i que en espanyol es va transformar en quelcom trist, tot i l'èxit que va tenir.

Sense anar tan lluny, en la vida real ens ens hem pogut trobar amb males traduccions de paraules o frases, com la que hi ha, o hi havia, en un supermercat de Girona, en quin linial de fruita hi havia; "mangos", una freuita tropical,  que resulta que a algun treballador de l'empresa se li va acudir de traduïr com a; "mànec" (el d'una pala, un martell o una escombra.

Un altre cas, i aquest no està a Girona, si no a Internet. Es tracta de traduïr; "panes", és a dir, plans, planificació, per; "avions", que hem pogut veure en un conegut aplicatiu en linia.

Seguróissim que n'hi ha moltes més d'aquestes errades de traducció que, si es tracta del nom d'algun producte, o bé del cas d'una marca coneguda, segur que ens pot confondre, malgrat les "bones intencions" de qui fa la traducció.

FOTO: Tradueixen "comparar planes" per; "comparar avions" en un aplicatiu en linia

UN NO-PESSEBRE

 

Des de 1940, i de manera ininterrompuda, cada any per Nadal, la barcelonina; Plaça de Sant Jaume, es vestia de gala per exhibir el Pessebre, la majoria de les vegades, una representació del Naixement de Jesús, amb tots els elements que un Pessebre tradicional català conté.

La tradició va seguir així fins 2019, en que, el que s'hi va instal·lar no tenia, ni de bon tros, l'aspecte d'un Pessebre tradicionl català, si no d'una altra cosa, completament diferent i allunyada de la tradició.

L'any 2020, la COVID-19 va obligar a que, en moilts indrets, el Nadal no fos tan lluït com abans.

Un cop superada la pandèmia, el pessebre tornava. Això si, sense tornar a ser allò que, tradicionalment, havia estat.

Però aquest any, i per sorpresa de tothom, la Plaça de Sant Jaume es queda sense el Pessebree. I, en el seu lloc, han posat un estel de 20 puntes que, com és normal, no ha deixat ningún idiferent.

Vist el que ha passat aquest any, es fa imprevisible el que lluïrà la Plaça de Sant Jaume el Nadal de l'any vinent, i en anys successius.

FOTO: Plaça de Sant Jaume, amb l'estel de 20 puntres. Font: CCMA-3CAT.