PUBLICITAT DEL JOC EN LINIA A LA TELEVISIÓ

 

En temps passats, la publicitat de determinats productes s'emetia molt esporàdicament en hores, considerades; "protegides". Així, podiem veure algun anunci de tabac o alcohol, actualment, completament desterrats dels mitjans.

Durant la dècada dels 90 del passat segle XX, quan van aparèixer els números de telèfon de "tarificació especial", aquests mai s'anunciaven en hores; "protegides", si bno que ho feien a partir de les 12 de la nit, fins que es va decretar la prohibició d'anunciar-los.  Sortosament, aquells números de telèfon semblen haver dedsaparegut del mapa. O, si en queden, son alguns alguns pocs, que son d'algun servei d'informació.

Actualment hem pogut observar com, en determinats canals, sempre després de la mitjanit, el que proliferen son anuncis de "casinos" en linia o de cases d'apostes, també en linia, sobre tot, de caire esportiu, en particular, del futbol, mentre dura la Lliga.

Aquests s'insereixen, normalment, durant els talls publicitaris que es fan en l'emissió, tan de pel·lícules, com d'altres programes, i es fan, de manera exclusiva, als canals privats, doncs els públics mai emeten tals tipus de publicitat.

FOTO:  Casa d'apostes esoortives enlinia. Font: BeMad.

CAIXERS AUTOMÀTICS; "MULTIMÈDIA"

 Allà per ña segona meitat de la dècada dels 80, del passat segle XX, una ja desapareguda entitat bancària de les comarques gironines es va avançar en el temps de tal manera que, al menys en algunes de les seves oficines, els caixers automàtics donaven instruccions de veu per a usuaris amb problemes visuals.

De fet, tot sembla que va ser una prova, doncs el sistema no va gurar gaire temps.

Fa uns dies es feia públic que les entitats bancàries hauran d'adaptar els seus caixers a noves exigències, per tal de fer-los més accessibles. Així, al fet que ja incorporen tipus més grans de lletra en pantalla, i l'aplicatiu que utilitzen ja eastà en diverses llengües, també hauran d'incorporar-hi senyal sonor, suposem que, en forma d'instruccions, per ajudar a persones amb deficiència visual.

De fet, molts caixers actuals ja incorporen un petit sistema d'ajuda per aquestes persones amb deficiència visual, consistent en que el teclat està en "vista" i en Braille, de manera que una persona amb deficiències visuals, ja pugui accedir-hi.

I és que, encara que actualment estan molt escassos, és bo que els caixers automàtics de les entitats bancàri4es, i els punts on es pot obtenit diners del nostre compte, tot i ser externs als bancs, tinguin tots els mitjans d'accessibilitat possibles.

INCENTIVANT LA REUTILITZACIÓ D'ENVASOS

 Ja fa unes setmanes que estan en funcionament els nous contenidors intel·ligents, a través dels quals es recullen diferenrts fragments de deixalles, segons el que toqui cada dia de la setmana.

Però, segons es feia públic fa pocs dies, es vol anar una mica més lluny. I, segurament es retorni al vell, però profitos, costum de; "retornar el casc" que es feia abans, quan anavem a comprar begudes a la botiga de queviures.

Consistia, senzillament, en retornar les ampolles buides . Aquestes eren retornadesw a fàbrica on, un cop rentades acuradament, tornaven al circuït comercial, plenes de beguda un altre cop. Aquests envasos podien reutilitzar-se de manera gairebé indefinida.

Una cadena de botigues d'alimentació està provant, precisament, el sistema de reutilització. Però no ho fa amb els envasos de begudes, si no amb els envasos on va empaquetada la carn, recipients que cal tornar a la botiga un cop buids, amb el consegüent estalvi de materials.

Però també sembla que ben aviat podremn veure als nosrtes supermercats de barri com ens cobren una petita quantitat pels envasos que, un cop buids, podran esser retornats, i se'ns retornarà el que haguem pagat en comprar-los.

Si bé el reciclatge i la reutilització son accions que poden contribuïr a apaibagar, d'alguna manera, el canvi climàtic, el cert és que tota acció, per petita que sigui, compta. 

LA GRAN PUNXADA

 Ja fa uns anys, un dels canals privats de televisió que es poden veure actualment, va apostar per allò que hom ha anomenat; "teleporqueria". Es tracta de programes que, amb diferents títols, anaven essent tots el mateix; xafarderies per dotzenes, que no interessen ningú.

Quan aquest canal ha deixat de ser la font principal d'aquest tipus d'antitelevisió, ja fa uns dies que, des de TVE i, més concretament, des de "La 1", s'està emetent cada dia a la tarda un d'aquests programes de "teleporqueria", sense valor de cap mena.

El cert és que, tot i que no l'hem vist, ja que no val la pena fer-ho, segons hem pogut llegir, el programa ha; "punxat", pel que fa l'audiència.

En algunjes ocasions hem sentit a dir que; "qualsevol temps passat va ser millor". És una frase que no sempre es pot aplicar. I l'exemple el tenim ara mateix en que la fal·lera que alguns han tingut per recuperar aquell format, ja no funciona. I molt menys en un canal públic de televisió.

EL "IEISME"; LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ?

 Que les llengües canvien amb el tems és quelcom totalment inevitable, sobre tot si tenim en compte que aquestes es van adaptant a les noves circumstàncies de la vida.

Un dels aspectes dels canvis que fan les llengües consisteix en adoptar paraules noves per designar diversos aspectes, per exemple, de la tecnologia.

En aquest sentit, en el llibre; "Palabras Moribundas", els autors expliquen com termes que, antigament, designaven una altra cosa, avui en designen una de completament diferent. I, com a exemple més punyent, és el cas del terme; "Servidor", que avui es refereix a grans sistemes informàtics, capaços de subministrar dades a una gran xarxa.

Un altre dels aspectes de les llengües és la forma en que es simplifica la pronunciació. O, fins i tot, com es canvia una lletra per una altra.

Això passa actualment amb la lletra; "ll", que molta gent transforma en "i" o "y". I, d'aquesta manera, hi ha qui diu; "Yibre", en lloc de; "Llibre" ò; "Gayina", en lloc de; "Gallina".

És el "ieísme", un fenòmen que, segons els experts, es dona en adolescents i joves. El femòmen s'ha convertit, segons els experts, en una mnena de; "llei del minim esforç", a l'hora de pronunciar el so de l'ela doble...

L'ENTREGA DE PREMIS

 Quan es concedeixen premis , tan del món del cinema, com de la música o la literatura, hom pot preguntar-se si els encarregats de donar aquests guardons han hagut de llegir o visionar un munt d'obres,per tal d'escollir les elegides.

Doncs segons es feia públic fa uns dies, sembla ser que els Acadèmis ce Holywood hauran de fer precisament aixxò, viaionR totes les pel·lícules que optin ales estatuetes dels Òscars de l'any vinent.

Tot i que, en algunes xarxes socials, els usuaris s'han burlat, precisament, d'aquesta decissió, el cert és que seria molt normal que,a l'hora de donar un veredicte sobre una obra determinada, els qui han de fer-ho hagin, d'alguna manera, analitzat les obres candidates.

Ja sabem que, si es tracta de música, les coses son més fàcils. Però si es tracta de pel·lícules o llibres, el tema també es complica força.

Però, en realitat, hauria de fer-se d'aquesta forma, doncs les decissions es prendrien amb millors criteris.

LLIBRES I GUST PER LA LECTURA

 

Ahir va ser Sant Jordi, la que hauria de ser, i realment ho és amb molts aspectes, sobre tot, el cultural, la Diada de Catalunya.

Llibres i roses van prendre els carrers i places de les nostres ciutats i pobles, com ja ve essent tradicional cada any per aquesta data.

Però, festivitat de Sant Jordi a part, el cert és que tot i que s'han tancat algunes llibreries, sortosament se'n han creat de noves. I, en algunes d'elles s'hi creen, fins i tot, Clubs de Lectura.

Fins i tot una població de les nostres Comarques; Calponge, al Baix Empordà, és ara una; "Ciutat dels Llibres", en què botigues del poble que eren; "de tota la vida", han canviat la seva activitat per convertir-se en llibreries, algunes d'elles, fins i tot, temàtiques.

I és que encara que també hi ha gent que declara no llegir mai, com hem pogut veure en algunes estadístiques, el cert és que el gust per la lectura és quelcom que, sortosament, mai es perd.

FOTO: Una paradeta de llibres, a Girona