MÉS DIVERSITAT

  Durant la passada Setmana Santa es va aprovar en Comissió que l'Ajuntament de la capital catalana duscutís durant el ple del proper mes d'Abeil sobere la declaració de la Ciutat Comtal xcom amiga de vegetarians i vegans una cosa que, segons sembla, no ha agradat a determinats grups polítics.

  A totes les ciutats, sense excwepció, segurament que no hi ha bno només Associacions de vegetarians i vegans, si no també ocmerços on pode comprar tot el que ells necessiten per seguir la seva forma de vida que, a més, qualifiquen com a respectuosa amb el Medi Ambient, i amb el tracte amb els abnimals.

  Segons els dos grups contraris aquesta declaració podria "coartar els hàbits alimentaris", un fet que, si més no, és impensabnle sobre tot si tenim en compte que actualment, amb la divertrsitat de població, vinguda d'altres paisos, tenim també una diversitat d'hàbits alimentaris, acompanyada de la llibertat que hi ha d'anar a comprar a qualsevol botiga i seguir qualsevol d'aquests hàbitrs alimentaris.

  Val a dir que, des de ja fa uns quants anys, Barcelona acull una festa del col·lectiu LGBTI. Aqusta es celebra amb tota normaluitat, i els qui h venen elogien, precisament, la llibertat que tenen a la capital catalana per poder-se moure i, fins i tot, barrejar-se de manera nornmal amb la resta de turistes malgrat que, això sí, es fan alguns actes exclusivament per a ells.

 Però com hem pogut comprovar, això bno ha "coartat" en absolut la llibertat de ningú.

EL QUE SEMBLA QUE NO TORNARA MÉS

  D'un temps ençà hem vist com tancàven establiments de tota la vida, com les botiguetes de barri o de poble, a les que anavem a comrar des de bén petits, negocis que les grans superfícies s'han encarregat de fagocitar de manera gairebé irrespectuosa.

  També els cinemes que, un rere l'altre, han anat sucumbint, ja no només per culpa de la pirateria si nio també de l'IVA que, com si es tractés d'un luxe, grava la cultura amb un 21 per cent . Però també per culpa de les platraformes legals, on podem veure les pel·lícules en streaming, és a dir, en linia, i per uns pocs diners, que són menys que els del cinema.

  Fins i tot hi ha hagut llibreries; com la gironina; "Carlemany",. o la barcelonina; "La Formiga d'Or", que han d'abaixar la persiana per motius molt similars als del cinema perdent-se, com a conseqüència, llocs de treball. I, si els diaris abandonen el paper; Què sera dels quiosquers?. Uns quiosquers que, en algunes ciutats podem dir que són autèntics guies urbans.

  La música no s'ha escapat d'aquest degoteig de tancaments. I, quan semblava que encara resistien les botigues de discos de tota la vida, resulta que una d'elles; "Discos Castelló", abaixara també persianes doncs, segons els propietaris, ha canviat molt la forma de consumir música per part del públic.

  Ja siguin les plataformes en linia, l'IVA cultural o tot junt, han portat aquesta quàsi centenària botiga de Barcelona al tancament.

  És, certament, molt lamentable que petits negocis quer, a més de donar feina a molta gent, eren negocis de proximiotat que ens aconsellaven bé, hagin de caure per culpa d'unes circumstàncies que els són completament alienes.

LES FESTES QUE PUGEN I BAIXEN

Estem en ple mes de Març, el mes en que s'estrena la Primavera. I, com es deia abans, tothom a estrenar quelcom nou. Fins i tot, els animals que hovernen ja comencen a treure eñ nas per gaudir d'un temps més benigne.

  I, tot just estrenada la Primavera aquest any, la Setmana Santa cau, precisament, la setmana del 21 al 27 d'aquet, des d'un punt de vista estríctment meteorològic, imprevisible mes de Març.

   És una setmana durant la qual molts indrets celebren diferents actes, molts d'ells, religiosos, com les Processons que, al menuys durant unes hores, prenen als cotxes el protagonisme pels carrers de les ciutats ò ppobles i que, en algunes Comunitats, com Andalusia, traspassen en certa manera el sentir religiós del poble andalús i esdevenen un pol d'atracció.

  Dissortadament estàn començant a bufar vents en contra d'aquests esdeveniments, doncs hi ha qui voldria vèure'ls desaparèixer sense calcular, ni tran sols el fet que alimenten el turisme i que les Confraries que les organitzen són, segons explicaven membres de les mateixes, en gran manera un element de cohesió social.

  És d'esperar que els qui voldrien veure caure aquest tipus d'actes mesurin el fet que, més que ser una potencial ofensa cap a ells, beneficien molta més gent.          

...I QUÈ FARIEM SENSE ELLS?

 La darrera setmana de Febrer passat va estar marcada per una nova edició del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que, una vegada més, va omplir Barcelona de visitants, per conèixer les novetats que es presentavcen, no només en el món de la telefionia mòbil en si, si no també a nivell de xarxes sopcials, Internet de les coses i el 5G, nova tecnologia per la que, segons Mark Zuckerberg, s'està corrent una esbojerrada cursa, quanb encara hui ha molts indrets on ni tan sols arriba Internet.

  Però és que, des que va soertir al mercat, el mòbil s'ha anat fent cada vegada més popular, i ja sembla que no podem fer res sense ell.

  I més encara quan el mòbil s'ha concvertit en una espècie de "navalla suïssa" que ens fa de petit ordinador, ens permet enviar i rebre missatges de text, connectar-nos a Ibnternet i, fins i tot, disposa d'una càmera de fotos que actualment no té res a envejkar dels més avançats models de les grans marquweas.

  Amb el mòbil podem saber quan arriba el nostre autobús, la temperatura que hi ha a lña nostra ciutat i, fins i tot, s és que conduïm, alguns dispositius ens ofereixen la possibilitat de veure, sobre el mapa de carreteres, quines tenen problemes.

Algú em deia, no fa gaires anys, que ja hi ha qui no sap fer res sense l'ordinador. Però el cert és que ja comença a havder-hi qui no sap fer res sense un mòbil al costat.