dijous, 27 d’agost del 2015

TRADUÏNT L'INTRADUÏBLE

  Tots hem escoltat cançons en la seva versió original. De bén segur que hem llegit algun llibre en francès o anglès i, ara, amb la TDT que ho permet, ens hem posat a veure pel·lícules en la seva versió original uns treballs que, quan es tradueixen, poden canviatr completament de sentit.

  Així, qui no recorda la cançó alemanya del concurs d'Eurovosió de 1978 que, en aquella llengua, era una alegre polka?. Però quan va arribar la versió en castellá que, per cert, apareuixia en el primer àlbum que va enregistrar un llavors joveníssim Iván, un cantant de la Comunitat de Madrid, l'esmentada cançó era tan trista que, fins i tot el títol; "Sin amor" ja ens donava una idea força clara del que l'adaptració de la lletra ens deparava.

  El dijous, 27 d'Agost passat, al vespre, Europa Press es feia ressò d'una infornmació en que es feia referència a les declaracions de qui fora en altres temps Portaveu del Govern de la Generalitat; Francesc Homs.
 
  A l'annex on es poden inserir comentaris a la notícia, un dels lectors es referia al polític tot maltraduïnt el seu nom per "Paco Hombre" o "Poco hombre".

  Aquesta "perla" lingüística és el resultat d'una inventiva, no exempta del caràcter burlesc que, de bén segur, el lector volia donar al seu comentari. El cert, però, és que, en lloc de fer riure, fa més aviat plorar.

  I és que els nom,s i cognoms, generalment són intraduïbles. O, si tenen traducció, possiblement sigui millor deixar-los tal com sonen en la seva versió original, no sigui que ens piquem els dits.

divendres, 21 d’agost del 2015

LA CULTURA NO ÉS POLITITZABLE

  A mitjans d'Agost, la ciutat castellonenca de Benicàssim celebra un festival que, amb el nom de "Rototom sunsplash", erstà dedicat per complet a la música reggae, un estil popularitzat a la seggona meitat de la dècada dels 70 del passat segle XX pel músic jamaicà; Bob Marley.

  Però el Rototom no hauria sigut si no un més dels moltíssims festivals musicals que, estiu rera estiu, esquitxen tota la geografia espanyola amb diferents propostes si no fos per que, en un nprincipi, la organització pressionada per grups anti-semites, va exigir a un artista; de pseudònim,; Matisyahu, i de religió jueva, a posicionar-se sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Convretament li demanaven que; o bé escrivís una nota, o bé enregistrés un vídeo sobre el tema, fet que l'artista va declinar, i que va suposar la cancel·lació del concert.

  Però el dimecres, 20 d'agost, els organitzadors van disculpar-se públicament, convidant novament Matisyahu a participar en el certàmen. Així, el dissabtte 22, a les 12 de la nit, el músic notrd-americà oferia el seu concert.

  Però la polèmica no s'ha acabat aqui. "La Gossa Sorda" és una banda de reggae en català que,segons una nota de premsa que feien pública el divendresm, dia 21 d'aost, van amenaçar amb la cancel·lació del concert si Matisyahu actuava al Rototom una cancel·lació que es va fer efectiva, doncs l'artista dels Estats Units acceptava actuar al certàmen.

   De fet, el que seria ideal és que Israel i Palestina convivíssin en pau i armonia, i que no hagués d'haver-hio cap mena d'"apartheid", ni en aquelles terres, ni tampoc en un senzill festival de música on els artistres i bandes que hi actuen senzillament presenten el seu treball, i els seguidors tenen una oportunitat, en algunes ocasions, única, de poder veure de bén a prop els seus ídols. Tot aixcò està per sobre de religions i ideologies. O hauria d'estar-ho, per anar bé.

dilluns, 17 d’agost del 2015

APROVANT LA TORTURA

  El dia 16 d'Agost, es feien públiques les declaracions a la Premsa, realitzades per un empresari taurí, que té la concessió de diverses de les places de braus de tot el territori espanyol. En elles, l'empresari afirmava, per una banda, que als antitaurins els causa "al·lèrgia" tot allò que soni a Espanya, cosa que no és certa. Però, d'altrta banda, el magnat va caure en l'error de que el que és dolent per els menors és el col·lectiu LGBTI.

  En èpoques passades, l'assistència a les curses de braus estava completament prohoibida als menors d'edat, cosa que avui no és així, però hauria de ser-ho. I, per tant, la llavors única TVE, que de tant en tant en transmetia alguna, les hi posava un "rombe" lo qual  significava que no ho podien veure menors de 14 anys (Dos rombes significava que no podien veure el programa els menors de 18, si la memòria no em falla).

  Possiblement aquest empresari taurí, entestat en que els menors puguin veure tanta barbàrie, no sap, o no vol saber, que hi ha col·lectius que no maltracten animals i, per tant, no són perjudicials.

  Dissortadament, a Catalunya hi ha encara els "corebous". O, com veiem també el diumenge, 16 d'Agost, una estranya "empaitada d'ànecs", que es fa a Roses, tot i que es vol convocar un rferèndum, donat que hi ha gent que s'hi oposa. El fet que a algú no agradi això, no vol dir que aquesta persona renegui de Catalunya, de la mateixa manera que, i segurament que l'empresari no ho sap, o no vol sabert-ho, que hi ha gent que estàn en contra dels toros (No és cultura, ni festa ni res que s'hi assembli), però que se senten profundament espanyols, doncs Espanya no són només els toros.

  I parlant del col·lectiu LGBTI. Quina culpa hi té el pobre i ja desaparegut cofundador d'Apple; Steve Jobs, per que el senyor Putin hagi fet desmuntar el monument que hi havia a Sant Peterdburg, de que l grerent actual de la companyia de la poma sigui gai.

  O, anant més lluny. Què faria aquest empresari si, casualment, un fill li sortís homosexual?. Espero que no faria ni com els de l'autoproclamat "estat islàmic", llençant-lo al buit, ni tampoc com el protagonista d'una de les escenes de la peñl·lícula; "40 años sin sexo", que s'engega un tret.

  Recordem que estem en el segle XXI, i en democràcia, on no val considerar cultura la tortura, però si acceptar les persones tal com són, sobre tot per que elles són respsctuoses amb tothom i amb tot.

 

dimarts, 11 d’agost del 2015

PER LES COSES BONES I DOLENTES

  A principis del mes d'Agost, una platforma informativa en linia, que acusava TV3 de servir d'"estora" a Artur Mas, criticava el fet que el canal autonòmic català anunciés que qui pressumptament havia provocat el virulentíssim incendi d'Òdena mentre treballava amb una trituradora de palla, era de nacionalitat "espanyola", un anunci que, segurament, la presentadora no va fer de manera gratuïta, si no basant-se, de bén segur, en alguna nota de premsa de la Policia, un Cos que, en les seves comunicacions, no distingeix mai si una persona és de tal o qual Comunitat Autònoma, si no "de tal o qual nacionalitat", atès que és el que figura en els documents identificatius que la mateixa Policia demana per tl d'identificar les persones.

  A tal efecte, la plataforma, i cito textualment, deia; "Per  les coses bones; catalans, i per les dolentes, espanyols", com si es referíssin al fet que TV3 fos discriminatòria a l'hora de donar les notícies.

  A tots ens agrada que, si bé formen part de la Selecció Espanyola, esportistes de la nostra Comunitat obtinguin bons resultats, ja siguin gols per a la Selecció, medalles olímpiques o Campionats d'Europa o del Món. I, evidentment que les televisions i ràdios públiques de cada Comunitat que en tingui, ho ressalten, si així passa.

  Per tant, no és tan "dolent" que TV3 parli d'"esportistes catalans" que han obtingut algun trionf, per que també n'hi ha d'andalusos, gallecs, madrilenys, balears, canaris, bascos, de La Rioja, navarresos, valencians, asturians, càntabres o aragonesos que poden, en algún moment, obtenir alguna fita esportiva, tot i militar a la Selecció Espanyola. I, si aquestes Comunitats gaudeixen de ràdios i teles pròpies, aquestes ho anuncien.

dimecres, 5 d’agost del 2015

BEGUDA-ALIMENT O BEGUDA-FAKE?

  Darrerament han fet la seva aparició diverses begudes que, sota diferens marques molt suggerents, recolzads per agressives campanyes publicitàries, han promès "alt valor energitzant". El cert, però, és que no són gaire recomanables aquests brevatges, doncs sembla que contenen substàncies no gaire saludables, segons estudis que han aparegut. Tot i així, als supermercats podem veure piles de llaunes d'aquests líquids.

  Sota el títol de "Soylent Green" hi ha una pel·lícula de ciència-ficció (O, tal volta caldria anomenar-la de "desastre-ficció"?), en la que s'explica la història d'una societat en la que els únics "aliments legals", per així anomenar-los, eren els de la marca "Soylent"; una espècie de petits panets i una mena de pastilles de color verd oliva, quedant els aliments naturals totalment fora de la dieta d'aquella societat.

  Doncs sembla que la marca ha fet el salt del cel·luloide a la realitat ja que, segons un portal de notícies tecnològiques, aquesta marca, qe a Europa sembla que es diu; "Joylent", estranya coïncidència, ha elaborat una beguda "alimentària" que sembla que ja es ven en alguns centres comercials.

  Per les fotografies i vídeo que acompanyen la notícia, es desprèn que la beguda sembla, més aviat, llet, donat el seu color blanc. A més, segons fonts de l'empresa elaboradora i distribuïdora, consultades pel portal de notícies, aquest brevatge es pot considerar gairebé "màgic", doncs conté, sempre segons la pàgina web de l'empresa elaboradora, tots els nutrients que el cos necessita.

  Estan sortint al mercat multitud de productes "màgics" per alimentar-se. Però allà on hi hagi verdures, fruites, peix i demés aliments naturals, que es retirin totes les ^pocions màgiques" del mercat, no sigui que es tracti d'autèntics "fakes".