UNA CONSTITUCIÓ DIGITAL?

  Si bé a Espanya torna a haver-hi Constitució des de 1979, passats els anys del franquisme, hi ha paisos que, com és el cas de França o els mateixos Estats Units, en tenen des de fa molts anys i de manera ininterrompuda encara que, en ocasions, ha calgut adaptar aquesta Llei de lleis als nous temps, tot introduïnt esmenes a diversos aspectes de les mateixes.

   Les noves tecnologies han contribuït a globalitzar, d'alguna manera, la comunicació i la interrelació entre totes les persones.

   Així, si primer van ser els telèfons mòbils més tard era Internet, que va cmençar a popularitzar el correu electtrònic, els xats i ara també les xarxes socials que, fins i tot, es poden uitilitzar des dels nous mòbil sintel·ligents.

  Enguany Internet compleix el seu primer quart de segle de vida, i ja arriba a moltes llars, empreses i als telèfons mòbils i "tauletes", amb lo qual la comunicació ha esdevingut definuitivament global.

  El creador d'aquesta gran xarxa advocava per una Constitució digital, una Carta Magna que asseguri la protecció dels usuaris, en reconegui els drets i, tal com fan les Constitucions dels diversos paisos, també els deures.

  Però el problema sera, sde bén segur, la gran varietat de paisos i de règims polítics que existeixen, alguns dels quals posaran moltíssimes trabes a tal Connstitució, doncs de béns egur que voldran fer-se la "a kla carta".

POBRA MALLORCA!

  Les dècades dels 50 i 60 del passat segle XX van ser, d'alguna manera, crucials per tal de promocionar Mallorca i, per extensió, Ses Illes, de cares a un turisme que arribava a la costa espanyola, generalment a la recerca de "sol, alegria, platja, flamenc i toros".

  I de Mallorca, precisament, se'n va fer una amplíssima promoció musical, amb cançons que van, des de "Bajo el cielo de Palma",que va popularitzar el ja desaparegut; Bonet de San Pedro, i ha estat versionat, entre d'altres, per la també ja en vies de dissolució; Orquestra Plateria, fins "El Puente", també titulada; "Puente a Mallorca", que proposava construïr un pont entre València i la llavors encara paradisiaca illa, passant per moltes altres... "Santa Margarita", que va intrerpretar Lluis Aguilé, "Un sueño de amor", que popularitzés en el seu moment; LIta Torelló, "Vuelo 502" ò la mñitica; "El turista 1.999.999.

  D'un temps ençà, però, Mallorca, i més concretament  Magaluf, població molt propera a Calvià, i en ella el barri conegut com a "Punta Balena", les coses no son, ni molt menys, les que es publicitaven anys enrere.

  I és que, des de ja fa mesos, les xarxes socials i també els mitjans informartius electrònics van plens de fotografies i vídeos que reflecteixen uns fets que, d'alguna manera, desvirtuen el caire familiar que, en un temps passat, es va voler donar al turisme de l'illa gran de les Balears.

  El que es cert és que, encara que el grandíssim descontrol que allà regna s'hagi denunciat, segons alguns mitjans publiquen, segueix existint com si les denúncies haguéssin caigut en sac trencat.

  Hi haura alkguna manera d'aturar tan gran descontrol o, al contrari, aquella zona de Mallorca va cada cop més "de capa caiguda", arrossegant, si no s'atura, tota l'illa?...

PER UNA POMA...

  Una edició de La Bíblia, dels anys 60 del sdegle passat, incloia diverses làmines, il·lustratives de diversos pasatges del llibre sagrat del Cristianisme. Una d'aquestes il·lustracions dúu com a títol, si la memòria no em falla; "La Temptació d'Eva". A la làmina apareix una escena en la que l'home ofereix a la dona el que semblña ser una poma.

  La poma, un fruit gustós que ha inspirat artistes de tota mena i de tots els temps; des de pintors a poetes novel·listes i, fins i tot, músics.

  Des de la dècada dels 80 del segle passat, però, existeix una "poma" molt coneguda. És la de l'emopresa; "Apple", fundada per Steve Wozniak i el dfissortadament desaparegut; Steve Jobs, i amb seu central a la població californiana de Cupertino.

  I és que, des que van posar al mercat els seus oprimers ordinadors; els McIntosh, més coneguts com a "Mac", l'empresa ha esdevingut tot un símbol en el món de la informàtica, arribant a ser, en certa manera, la competència dels llavors anomenats "ordinadors compatibles". Uns i altres, cada bàndol amb el seu sistema operatiu i característiques , tenen els seus adeptes i detractors.

  La "febre" pels productes de la marca de la poma mossegada, però, han anat associats darrerament als telèfons intel·ligents que, amb el nom d'"iPhone", ja arriben a la seva versió 6, per quina adquisició hi ha corredisses i cues arreu del planeta des del passat mes de Stembre, quan es va posar al mercat.

  La febre és tanta que, fins i tot les xarxes socials van carregades de vídeos curiosos, relacionats amb la nova joguina dels de Cupertino; des del noi que, només sortir de la botiga, obre la capsa del dispositiu, i aquest surt volant, fins la notícioa, no sé si certa o no, de que el telèfon en qüestió es doblega, lo qual ha creat una sèrie de produccions gracioses a Intrernet, conegudes com a "memes".

  I és que, volguem-ho o no, una poma, encara que dibuixada i mossegada, té molt poder.

HI HA QUI LA SAP LLARGA...

  Fa unes setmanes saltava als mitjans la notícia de que, a Veneçuela, un pais on, des que Hugo Chàvez va pujar al poder, és dels més caòtics del planeta. I ara el seu successor; Nicolàs Maduro, dona suport a una "pregària" per alabar la figura de Chávez.

  L'"oració" en qüestió no és altra cosa que una versió del Parenostre, una de les pedres angulars, pel que a pregàries es refereix, del Cristianisme. Indubtablement, tal fet ha posat en "peu de guerra" els bisbves del pais que s'han afanyat a titllar la "pregària chavista" de farsa.

  No es feia esperar gaire, però, la reacció d'un atrrauxat Maduro, qui gairebé va tractar-los de traidors, malgrat no dier la paraula, tot i que va carregar durament contra ells.

  I és que de religions n'hi ha de moltes classes I, dintre de cada una, diverses branques. Però darrerament han aparegut certes formes que, arran del seu "modus operandi", no se sap si anomenar-les religions o donar-les un altre nom.

  La veritat és que, si no en teniem prou amb els que es fan dir "pastafaris", caracteritzatsd per posar-se un colador al cap, entre d'altres aspectes, ara ens trobem amb els...Anomenem-los, senzillament, "seguidors de Chávez".