Un bon dia, durant els anys 60 del passat segle XX, ca començar a sonar a la ràdio una cançó, en forma de rumba. El títol: "Una lágrima en la arena". Tot i que no hi havia encara xarxes socials, la cançó va començar a fer-se, en certa manera, "viral" i el disc es va vendre molt bé.
Bén aviat, el nom de PERET començava a ressonar per tot arreu i, fins i tot, una altra cançó; "Borriquito", va arribar a ser la cançó de l'estiu, fent entrar la rumba a llocs que no li eren propius, com ara les discoteques.
Els estudiosos diuen que ell va inventar-se la rumba catalana, una rumba que, ara, ha perdut el seu "pare i rei".
La música de Peret, però, continuara sonant i venent-se els discos, doncs la rumba catalana, que va ser tan promocionada per l'artista, ja és, en certa manera, un clàssic.
dijous, 28 d’agost del 2014
diumenge, 17 d’agost del 2014
CARA I CREU DE LES XARXES SOCIALS
Des que existeixen les anomenades "xarxes socials", uns sistemes de comunicació i relació entre persones que ha deixat enrere els famosos "xats"de forma gairebé definitiva, encara que algunes n'incorporen, el cert és que, en elles, es pot trobart de tot, ò quasi de tot.
I és que, des de vídeos, fotos i, fins i tot, música antiga en "streaming", o una d'elles que tracta sobre Eurovisió, ens podem trobar amb xarxes que ens parlen de cuina, com ara Orielo's Kitchen, que va adreçada als intolerants a la lactosa, d'altres on es parla de moda o de viatges. Fins i tot, n'hi ha per trobar parella, que funcionen a manera d'agència matrimonial en linia i, suposem-ho, gratuïta
Però també n'hi ha de generalistes; com Facebook, possiblement la més famosa, o també Twitter, que és una xarxa de microblocs.
El 14 d'Agost passat, Periodista Digital ens sorprenia amb una d'aquelles notícies, relacionades amb la part menys bonica de les xarzxes socials. Es ttacta d'aquelles persones que segueixen una "cadena dae desafiaments". Tal cadena consisteix en fer quelcom "fora de sèrie", filmar-ho o fotogrtafiar-ho i, després, "penjar-ho" a Internet, mitjançant una xarxa social.
En ocasions, però, hi ha "desafiaments" realment macabres, com el que consisteix en beure sense límit, i passar el "testimoni" a través de le sxarxes. O, com recentment llegia a Periodista Digital, el "desafiament de foc", que un jove va fer, per pujar-lo a Internet.
No seria millor prohibir aquestes pràctiques, en lloc de, com fara la Premier, esborrar els gols que es pujin a les xarzxesa socials?. Suposo que, com que els "!desafiaments" no són quelcom que doni diners, no es fara res, com sempre.
Està molt clar que protegit la fam de diners d'algunes grans empreses està per sobree de la protecció de la salut de les persones.
I és que, des de vídeos, fotos i, fins i tot, música antiga en "streaming", o una d'elles que tracta sobre Eurovisió, ens podem trobar amb xarxes que ens parlen de cuina, com ara Orielo's Kitchen, que va adreçada als intolerants a la lactosa, d'altres on es parla de moda o de viatges. Fins i tot, n'hi ha per trobar parella, que funcionen a manera d'agència matrimonial en linia i, suposem-ho, gratuïta
Però també n'hi ha de generalistes; com Facebook, possiblement la més famosa, o també Twitter, que és una xarxa de microblocs.
El 14 d'Agost passat, Periodista Digital ens sorprenia amb una d'aquelles notícies, relacionades amb la part menys bonica de les xarzxes socials. Es ttacta d'aquelles persones que segueixen una "cadena dae desafiaments". Tal cadena consisteix en fer quelcom "fora de sèrie", filmar-ho o fotogrtafiar-ho i, després, "penjar-ho" a Internet, mitjançant una xarxa social.
En ocasions, però, hi ha "desafiaments" realment macabres, com el que consisteix en beure sense límit, i passar el "testimoni" a través de le sxarxes. O, com recentment llegia a Periodista Digital, el "desafiament de foc", que un jove va fer, per pujar-lo a Internet.
No seria millor prohibir aquestes pràctiques, en lloc de, com fara la Premier, esborrar els gols que es pujin a les xarzxesa socials?. Suposo que, com que els "!desafiaments" no són quelcom que doni diners, no es fara res, com sempre.
Està molt clar que protegit la fam de diners d'algunes grans empreses està per sobree de la protecció de la salut de les persones.
dijous, 7 d’agost del 2014
MÉS CINEMES TANCATS...
L'estiu que ja ha passaat, o esta passant, l'equador, ens deixa, al menys que sapiguem, tres cinemes més tancats.
D'una banda, el Club Coliseum, una d'aquelles antigues sales d'una sola i gran pantalla panoràmica i corvada, de la capital catalana, que a finals de Juliol passat abaixava persianes per sempre.
I, amb els primers dies d'Agost, arribava la notícia del tancament dels cinemes Imax Port Vell, de Barcelona, així com el de Madrid, méss recent el darrer dels cinemes, que oferien pel·lícules en 3D, filmades en un format especialment dissenyat per aquestes sales.
I és que, entre la pujada de l'IVA, el fet que alguns canals de pagament ofereixen les pel·lícules a poc temps de la seva estrena, les descàrregues i la crisi en general, estan fent que, materialment, ens anem quedant sense sales de projecció.
Com un trist degoteix, hem anat veient com diferents sales de cinema han anat abaixanr persianes. Girona, per no anar més lluny, havia copmptat no fa gaire amb unes 43 sales de cinema, de les quals ja n'han tancat, o mig tancat, 11, i Palamós, que en tenia sis, ara ja només compta amb una multi-sala, de tres.
Possiblement sigui aquesta una nova "erta del cinema". Però, la veritat, no hi ha com poder veure una pel·lícula en pantalla gran, amb tot el que això suposa de detalls.
D'una banda, el Club Coliseum, una d'aquelles antigues sales d'una sola i gran pantalla panoràmica i corvada, de la capital catalana, que a finals de Juliol passat abaixava persianes per sempre.
I, amb els primers dies d'Agost, arribava la notícia del tancament dels cinemes Imax Port Vell, de Barcelona, així com el de Madrid, méss recent el darrer dels cinemes, que oferien pel·lícules en 3D, filmades en un format especialment dissenyat per aquestes sales.
I és que, entre la pujada de l'IVA, el fet que alguns canals de pagament ofereixen les pel·lícules a poc temps de la seva estrena, les descàrregues i la crisi en general, estan fent que, materialment, ens anem quedant sense sales de projecció.
Com un trist degoteix, hem anat veient com diferents sales de cinema han anat abaixanr persianes. Girona, per no anar més lluny, havia copmptat no fa gaire amb unes 43 sales de cinema, de les quals ja n'han tancat, o mig tancat, 11, i Palamós, que en tenia sis, ara ja només compta amb una multi-sala, de tres.
Possiblement sigui aquesta una nova "erta del cinema". Però, la veritat, no hi ha com poder veure una pel·lícula en pantalla gran, amb tot el que això suposa de detalls.
diumenge, 3 d’agost del 2014
L'INSULT FÀCIL
A principis d'Agost, la plataforma "Periodista Digital" inseria l'extracte d'una entrevista al dramatuirg català; Albert Boadella qui, en altres temps, era un fervent defensor de Catalunya i ara, com si li haguéssin fet quelcom de dolent, no vol ni sentir parlar de TV3, negant, fins i tot, declaracions davant el mitjà autonòmic, com va passar fa molt poc davant el Congrés dels Diputats.
En el decurs de l'entrevista, realitzada a l'artista per part de reporters de P. D., Boadella declarava que "TV3 està alienada", en el sentit de que, com a telebvisió pública que és, "balla" al so que li toca el partit en el Govern, un fet que també passa amb TVE i, segurament, amb totes o gauirebé totes les "teles" autonòmiques.
La plataforma admet comentaris dels lectors, així com respostes d'altres lectors que puguion llegir els comentaris. En aquest sentit, un determinat lector va comentar, precisament, el fet paradoxal del canvi d'actitud de l'artista, que és català, en vers tot el que tingu quelcom a veure amb Catalunya.
A aquest comentari, un altre lector va contestar, tot corregint una falta d'ortografioa castellana, un fet que a tots ens pot passar. Però, en lloc de quedar-se aqui i callar, el segón lector va anar més enllà i, abusant de la llibertat que la plataforma dona, va tractar el primer de "xenòfob i feixista!".
Quina "xenofòbia" i quin "feixisme" hi ha en comentar un senzill fet amb paraules planeres i sense cap mena d'excés?. Certament, cap.
Però el cert és que hi ha qui se li dona un ditet i, com qui no vol la cosa, es prenen tot el braç i, senee cap mena de raó, deixen anar insults gratuïts. No es pot anar així per la vida.
En el decurs de l'entrevista, realitzada a l'artista per part de reporters de P. D., Boadella declarava que "TV3 està alienada", en el sentit de que, com a telebvisió pública que és, "balla" al so que li toca el partit en el Govern, un fet que també passa amb TVE i, segurament, amb totes o gauirebé totes les "teles" autonòmiques.
La plataforma admet comentaris dels lectors, així com respostes d'altres lectors que puguion llegir els comentaris. En aquest sentit, un determinat lector va comentar, precisament, el fet paradoxal del canvi d'actitud de l'artista, que és català, en vers tot el que tingu quelcom a veure amb Catalunya.
A aquest comentari, un altre lector va contestar, tot corregint una falta d'ortografioa castellana, un fet que a tots ens pot passar. Però, en lloc de quedar-se aqui i callar, el segón lector va anar més enllà i, abusant de la llibertat que la plataforma dona, va tractar el primer de "xenòfob i feixista!".
Quina "xenofòbia" i quin "feixisme" hi ha en comentar un senzill fet amb paraules planeres i sense cap mena d'excés?. Certament, cap.
Però el cert és que hi ha qui se li dona un ditet i, com qui no vol la cosa, es prenen tot el braç i, senee cap mena de raó, deixen anar insults gratuïts. No es pot anar així per la vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)