divendres, 31 de gener del 2014

TOT S'HI VAL PER FER CALLAR EL CATALÀ

 La Comunitat Valenciana, o País Valencià, com també se l'anomena, la regió formada per les terres de Castelló, València i Alacant és, com a tal, una Comunitagt bilingüe, doncs es parla el castellà i el valencià indistintament.

  Si anem allà, podrem comprovar com, si entrem en un restaurant a dinar o sopar, els cambrers ens atenen sempre en castellà, malgrat que quan passaran la nostra comanda a cuina, aquesta sera passada en valencià.

  Durant els anys 80 del segle passat, als principis de l'existència de TV3, aquesta arribava a aquelles terres, fins que un bon dia va néixer Canal 9 una "tele" que, en aquell moment, es va trobar una xarxa de repetidors als que va canviar el senyal, passant a emetre el de la televisió autonòmica valenciana. TV3, però, es va tornare a veure poc després, mercès a una nova xarxa d'antenes reemissores.

  Amb l'arribada de la TDT,i com a cosa bén normal, es produïa una reciprocitat entre ambdues Comunitats de tal manera que, des de Catalunya, es podia veure Canal 9, mentre que des del Pais Valencià es podien seguir les emissions de la televisió catalana.

  La normalitat, però, no va durar gaire, i un bon dia, ja llunyà, Canal 9 es va transformar en un codi de barres per, mesos més tard, desaparèixer totalment de l'espectre. El mateix havoia passat un temps abans a l'altra banda de l'Ebree amb el senyal de TV3.

  El 29 de Novembre de 2013 passat, però, la Generalitat Valenciana, en un gest de desacatament a una sentència judicial, tancava els mitjans de comunicació valencians. El tancament, però, era falsament justificat pel President de la Generalitat; Alberto Fabra, qui assegurava que preferia "tancar Canal 9 a tancar escoles". La justificació, però, es va tornar mentida la setmana del 13 al 19 de Gener passat en que decidia prescindir olímpicament de 151 línies d'ensenyament en valencià.

  I ara, després de la major escapçada, infligida a l'expansió del valencià, el dimarts, 21 de Gener passat, li tocava el torn a Catalunya Ràdio, la única emissora de ràdio en català que arreibava a terres valencianes encara que, en aquesta ocasió, no ha estat Fabra directament, si no el Ministeri d'Indústria qui, a instàncies del President de la Generalitat Valenciana, ho ha fet tancar.

  Què volen aconseguir tancant la boca a una llengua, parlada a tot un territori que, a més, és tan plural no només en el parlar, si no en molts altres aspectes+

dimecres, 22 de gener del 2014

JA TENIM "TEA PARTY"

La paraula "Vox", procedent directament del llatí, significas, senzillament, "veu" (Voz, en castellà; Voix, en francès; Voce, en italià i Vois, en portuguès).

  Fa uns anys, amb el començament de l'auge de l'aprenentatge d'idiomes, però també amb motiu d'una de les moltes reformes que l'ensenyament ha sofetrt ebn aquest país, una editorial, especialitzada en diccionaris de tota mena, va treure al mercat una linia, anomenada "VOX" quina campanya publicitària a la televisió estava presidida per la frase: "Necessito un VOX", com fent referència a que els diccionaris d'aquella linia ho tenien tot pel que fa el vocabulari en diferents llengües o, fins i tot, vocabulari tècnic en la nostra.

  Vist el fet que qualsevol pot fundar un partit, apareixia en escena fa unes poques setmanes una nova formació que, per a més senyes, ha adoptat, precisament, el nom llatí; "VOX".

  Aquesta formació, segons inmfotrmacions que han apaaregut ja en algúns mitjans, recull persones d'una molt variada procedència; des d'antics militants del PP fins a un ex-funcionari de presons passant, segurament, per altres persones que, segopns les dades que han començat a fer-se públiques, tenen in mente la desaparició, entre d'alttres, de les actuals Comunitats Autònomes, en el que és una claríssima vocació recentralitzadora que, de ben segur, tornaria a negar, tal i com el franquisme va fer en el seu moment, la pluralitat que les CC. AA. representen.

  Aquesta formació és, d'acord amb la seva ideologia, com una mena de "Tea Party" a l'espanyola que, si sortíossin guanyadors d'unes eleccions, sembla que voldrien, tot i que no ho han dit, fer desaparèixer el que ells anomenen "partitocràcia".

  Un refrany castellà diu: "Díme con quién andas, yu te diré quién eres". A ells, els podriem aplicar: "Dígue'm d'on has begut, i et diré  qui éts"

dijous, 16 de gener del 2014

MICRFOMECENATGE PER UN PROGRAMA DE TELE

  L'actual context de crisi que, segons alguns afirmen, sembla anar quedant enrere, ha portat el fet que alguns autors hagin recorregut a l'anomenat "micromecenatge" per tal de poder treure els seus treballs al carrer. Tal opció s'ha donat en casos de llibres, així com discos i pel·lícules que, mercès a les petites aportacions fetes per particulars, a través de societats dedicades a aquesta tasca, han pogut tirar endavant.

  El 8 de Gener passat, però, ens sorprenia la notícia de que un programa-debat, que és el "programa estrella" d'un dels canals de TDT  més a la dreta; Intereconomia, programa que, per a més senyes, dúu com a títol: "El Gato al agua", ha decidit "passar la gorra" tot inserint un faldó amb un número de compte bancari on, segons sembla, els espectadors poden fer aportacions "caritatives" per que el programa tiri endavant.

  Les televisions privades viuen exclusivament de la publicitat, llevat d'aquelles que són "de peatge" o de "!pay per view", com es diu en anglès, per quina recepció cal, a banda de tenit uns equips descodificadors específics, pagar una quota mensual que permet veure la "programació bàsica", i suplements per veure d'altres continguts més específics.

  I és que, posats a buscar coses curioses, el fet de demanasr als espectadors que sufraguin a través de remeses econòmiques a un compte bancari, un programa de televisió, ja no només ratlla la curiositat, si no que va molt més enllà.

dimecres, 8 de gener del 2014

EL QUE ENS DEPARA L'ANY NOU

  Quan erem petits, recordo que tal dia com el 6 de Gener, Diada dels Reis i darrera de les Festes nadalenques, tots ens aixecàvem a les 8 del matí, o abans, amb la il·lusió de saber què ens havien deixat Ses Majestats d'Orient.

  Els temps han canviat i, mentre els petits que ara pugen, fan el mateix que fèiem nosaltres quan arriba la Diada dels Reis, nosaltres ja fa dies que parem l'orella i posem uns ulls com plats quan llegim de les pujades de preus que cada primer de Gener ens porta l'any que comença un fet que, si més no, ens obliga a gratar-nos una mica més la butxaca, més si tenim en compte que els sous estan més congelats que el punt més fred de la Terra, que es troba a l'Antàrtida.

  I és que amb el nou any que, segons alguns, serà el de la "recuperació", els qui no ens recuperem som, precisament, els ciutadans d'a peu, treballadors que veiem com el SMI és dels més baixos de la UE, mentre que puja la llum, el transport i, segurament, altres coses que també seguiran a aquestes.

  I és que, com diu una cançó..."Tot està pels núvols. Quí ho atrapara?".