diumenge, 22 de desembre del 2013
BONES FESTES PER A TOTHOM!
Des del DE TOT, UNA MICA, us desitgem que passeu unes bone Festes, i que 2014 sigui molt millor que l'any que deixem enrere.
dimecres, 18 de desembre del 2013
QUALSEVOL COSA ÉS UNA RELIGIÓ
A la novel·la; "Un món feliç", Aldous Huxley proposa una mena de religió que podríem anomenar "fordisme" doncs, al llarg de tota l'obra, els protagonistes adoren un tal Ford. Possiblement l'autor es referís a Henry Ford, el creador de Ford Motor Company i les cadenes de muntatge en massa i, donat que l'obra transcorre a Regne Unit, tracten l'Arquebisbe de Canterbury amb el títol de "Sa Forderria".
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
dijous, 12 de desembre del 2013
LLUITA CONTRA L'ALCOHOLISME AL VOLANT
Posar-se al volant de qualsevol vehicle implica un gran de responsabilitat per part de la persona que realitza la tasca de conducció, especialment si el vehicle s'utilitza per transportar viatgers, com els autobusos, trens o taxis. O també materials sensibles, com matèries perilloses.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
dimecres, 4 de desembre del 2013
DIES NEFASTOS
Els dies que ens arriben notícies de tancaments d'empreses, ja siguin fàbriques, comerços o d'altres o també d'entitats. Són dies nefastos.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)