El 30 de Juliol passat, Europa Press publicava l'esfereïdora notícia de que, en un laboratori de la ciutat holandeaa de Maastrich, han aconseguit fabricar unes hamburgueses a partir de cèl·lules mare de vaca.
Tot i que és una prova-pilot, sembla que el producte, de moment extremadament car i d'efectes totalment desconegurts sobre la salut, es podra provar dintre de molt poc a Londres.
Un bon dia van començar a parlar-nos de "clonar animals". Més endavant ens van començar a parlar dels transgènicsa, sobre tot cereals, dels que ja en deuen córrer a tones per tot el Món sense haver comprovat les repercussions a la salut de les persones. I ara, per sorpresa nostra, arriba la "carn-probeta".
És d'esperatr que, amb tants experiments amb el menjar, no acabem com a la pel·lícula "Soylent Green", menjant quelcom que, si bé s'hauria comprovat que seria un "aliment", tingués una procedència força antinatural i antiètica. Fins i tot, un xic macabta...
dimarts, 30 de juliol del 2013
dimarts, 23 de juliol del 2013
HISTÒRIA BREU D'UNA POBRA ILLA
Mallorca, la més gran de les Balears, una illa que en altres temps no era altra cosa que un paradís, va començar a ser objecte, no només de puiblicitat, si no d'una explotació desmesurada.
Des de "Bajo el cielo de Palma" (Bonet de San Pedro-anys 40 del segle passat) fins "El Puente" (Los Mismos, finals dels 60 o principis dels 70 del passat segle XX), van anar apareixent moltes cançons, la majoria d'elles senzilles i, algunes, fins i tot "canciones del Verano" que, sense dubtar-ho de cap manera, no eren si no publicitat de l'illa, llavors encara paradisíaca tot i que, en algúns llocs, ja es començava a notar la massificació.
Publicitat i especulació, entre d'altres, han convertit aquella illa paradisíaca en quelcom que, hores d'ara, de paradís ja no en té gairebé res.
Sense anar més lluny, en poques setmanes he pogut veure a "Periodista Digital" unes imatges esfereïdores dels fets que es donen cada nit d'estiu a Magaluf, un barri de la mallorquina població de Calvià.
I és que la zona, a la que algúns agoserats ja han rebatejat en anglès amb el nom de "shagaluf", no és altra cosa que, tal i com deia a la mateixa plataforma l'escriptor; Arturo Pérez Reverte, una barreja de sol, cervesa i disbauxa, una combinació que, sens cap mena de dubtes, acaba d'empobrir de manera molt cruel la que en anys passats fora un paradís; Mallorca.
Des de "Bajo el cielo de Palma" (Bonet de San Pedro-anys 40 del segle passat) fins "El Puente" (Los Mismos, finals dels 60 o principis dels 70 del passat segle XX), van anar apareixent moltes cançons, la majoria d'elles senzilles i, algunes, fins i tot "canciones del Verano" que, sense dubtar-ho de cap manera, no eren si no publicitat de l'illa, llavors encara paradisíaca tot i que, en algúns llocs, ja es començava a notar la massificació.
Publicitat i especulació, entre d'altres, han convertit aquella illa paradisíaca en quelcom que, hores d'ara, de paradís ja no en té gairebé res.
Sense anar més lluny, en poques setmanes he pogut veure a "Periodista Digital" unes imatges esfereïdores dels fets que es donen cada nit d'estiu a Magaluf, un barri de la mallorquina població de Calvià.
I és que la zona, a la que algúns agoserats ja han rebatejat en anglès amb el nom de "shagaluf", no és altra cosa que, tal i com deia a la mateixa plataforma l'escriptor; Arturo Pérez Reverte, una barreja de sol, cervesa i disbauxa, una combinació que, sens cap mena de dubtes, acaba d'empobrir de manera molt cruel la que en anys passats fora un paradís; Mallorca.
diumenge, 21 de juliol del 2013
ELS ATACS QUE NO ACABEN.
El 18 de Juliol passat, "Periodista Digital" incloia la notícia de que, al tren AVE, que uneix Barcelona amb Girona i Figueres-Vilafant, per enllaçar amb el TGV francès, un empleat, encarregat de la megafonia, va donar les instruccions en un anglès molt macarrònic i, certament, difícil d'entendre. Fins aquí, tot molt bé enb un vídeo que provenia de la deficitària "Intereconomía TV".
Però un cop acabada la presnetació ds l'audio de les instruccions de l'AVE, els presentadors d'"Rl gato al agua" van canviar ràpidament de registre en un atac frontal a Catalunya a través de "piulades" que reben...o inventen Qui ho sap de cerrt.
El mateix dijous, tot fent "zapping" per esperar una pel·lícula, vaig poder veure com, de nou, el canal del senyor Ariza atacava, això si, amb la subtilesa que dona la música, Catalunya de forma contundent.
I el diovendres, després de la inauguació dels Campionats Mundials de Natació, un alt directiu de la Marca Espanña va insultar, en una "piulada" els catalans, senzillament per la xiulada a l'himne espanyol.
Com tantes vegades he dit, Espanya poble no és la que ataca Catalunya poble, si no que és la classe política i dirigent, amb l'ajut d'algúns canals de televisió (ò antitelevisió) tòxics, la que s'entesta en atacar Catalunya.
El més segur és que, si la "Roja" hagués jugast un partit amistós fora d'Espanya i, en sonar l'himne espanyol, se'l hagués xiulat, ningú hauria gosat dir um mot en contra del país on això hagués passat, senzillament, per no provocar un "incident diplomàtic". Però com que Catalunya no és independent, tot s'hi val per posar pals a les rodes.
Però un cop acabada la presnetació ds l'audio de les instruccions de l'AVE, els presentadors d'"Rl gato al agua" van canviar ràpidament de registre en un atac frontal a Catalunya a través de "piulades" que reben...o inventen Qui ho sap de cerrt.
El mateix dijous, tot fent "zapping" per esperar una pel·lícula, vaig poder veure com, de nou, el canal del senyor Ariza atacava, això si, amb la subtilesa que dona la música, Catalunya de forma contundent.
I el diovendres, després de la inauguació dels Campionats Mundials de Natació, un alt directiu de la Marca Espanña va insultar, en una "piulada" els catalans, senzillament per la xiulada a l'himne espanyol.
Com tantes vegades he dit, Espanya poble no és la que ataca Catalunya poble, si no que és la classe política i dirigent, amb l'ajut d'algúns canals de televisió (ò antitelevisió) tòxics, la que s'entesta en atacar Catalunya.
El més segur és que, si la "Roja" hagués jugast un partit amistós fora d'Espanya i, en sonar l'himne espanyol, se'l hagués xiulat, ningú hauria gosat dir um mot en contra del país on això hagués passat, senzillament, per no provocar un "incident diplomàtic". Però com que Catalunya no és independent, tot s'hi val per posar pals a les rodes.
dimecres, 17 de juliol del 2013
ÉS QUE NO HI HA RES MÉS EN QUÈ PENSAR?
Sembla que, en aquwest país en que vivim, hi hagi una voluntat força clara de tirar "pilotes fora", tal i com es diu en l'argot de l'esport-rei, quan de temes importants es tracta.
El 17 de Juliol passat, l'agència EP publicava el fet que el PP, sempre els mateixos, volen ara denunciar BILDU per que aquesta formació vol prohibir les curses de braus, una d'aquestes molt obsoletes formes de tortura que, dissortadament, encara estan, no sé per tuina raó, vives.
El mateix dia, la mateixa agència publicava,dins de la seva secció de Medi Ambient, una altra notícia, segons la qual, el "foment de la tauromàquia", és a dir, una forma de potenciar la tortura als pobres toros, s'aprovaria abans de finals d'any.
Sortosament, però, sembla que aquesta "promoció" no arribara a les escoles, tal i com s'havia apuntat en un principi, una bona notícia dintre de la ja dolenhta de "promocionar" allò que no és cultura i, per tant, no necessita promoció.
Estem en el segle XXI, a Europa, i hi ha, certament, temes molt més urgents que tractar i problemes molt més punyents a resoldre, que afecten a molta més població, necessitada de feina, de diners i d'estabilitat.
O és que la tortura als pobres toros donara tot això a la població?... Cerrament NO!
El 17 de Juliol passat, l'agència EP publicava el fet que el PP, sempre els mateixos, volen ara denunciar BILDU per que aquesta formació vol prohibir les curses de braus, una d'aquestes molt obsoletes formes de tortura que, dissortadament, encara estan, no sé per tuina raó, vives.
El mateix dia, la mateixa agència publicava,dins de la seva secció de Medi Ambient, una altra notícia, segons la qual, el "foment de la tauromàquia", és a dir, una forma de potenciar la tortura als pobres toros, s'aprovaria abans de finals d'any.
Sortosament, però, sembla que aquesta "promoció" no arribara a les escoles, tal i com s'havia apuntat en un principi, una bona notícia dintre de la ja dolenhta de "promocionar" allò que no és cultura i, per tant, no necessita promoció.
Estem en el segle XXI, a Europa, i hi ha, certament, temes molt més urgents que tractar i problemes molt més punyents a resoldre, que afecten a molta més població, necessitada de feina, de diners i d'estabilitat.
O és que la tortura als pobres toros donara tot això a la població?... Cerrament NO!
divendres, 12 de juliol del 2013
A PROPÒSIT DE JOGUINES TRENCADES
Tot i que no ho segueixo, ni falta que fa, l'antitelevisió segueix fent de les seves.
Resulta que, dins del GH-14, una d'aquestes grans tonteries que el canal, propietat del senyor Berlusconi, posa en antena, ni que sigui per ocupar hores de televisió, va estar concursant un@ pobr@ noi@, de nom Desirée (Ells ho escriuen amb l'accent a la darrera e...).
Un cop acabat el "xou-concurs", aquesta persona va ser fitxada ràpidament per un d'aquests programes que, a més de ser una olla de grills, sembla ser que els qui hi intervenen tenen com a missió primordial la d'intentar cremar tothom qui "fitxen".
Doncs bé, carbonitzada Belén Esteban, sembla que volien elevar l@ noi@ a la categoria de "princes@ del poble"...Deu d'estar "vacant" el lloc. No?.
No és que ho hagi seguit, ja que aquest "Húndeme", aiuxí s'hauria de titular el programa, sembla haver-se aprofitat d'una persona que, valgvui dir-ho, sembla que de problemes no n'hi dfalten en la vida.
Algú deia des de la plataforma "Periodista Digital" que a Espanya no hi ha lleis que regulisn el món paranormal, i per això Anne Germain, un altre dels personatges clau de l'antitelevisió, va venir a Espanya. El cert és que en aquest país manquen, fins i tot, lleis que protegeixin determinats col·lectius de persones, com és el cas de Desi, una persona a la que, sense haver-li donat gaires oportunitats, hom s'ha encarregat de reduïr-la al no-res, a joguina trencada.
Realment, l'antitelevisió hauria d'estar més regulada per lleis.
Resulta que, dins del GH-14, una d'aquestes grans tonteries que el canal, propietat del senyor Berlusconi, posa en antena, ni que sigui per ocupar hores de televisió, va estar concursant un@ pobr@ noi@, de nom Desirée (Ells ho escriuen amb l'accent a la darrera e...).
Un cop acabat el "xou-concurs", aquesta persona va ser fitxada ràpidament per un d'aquests programes que, a més de ser una olla de grills, sembla ser que els qui hi intervenen tenen com a missió primordial la d'intentar cremar tothom qui "fitxen".
Doncs bé, carbonitzada Belén Esteban, sembla que volien elevar l@ noi@ a la categoria de "princes@ del poble"...Deu d'estar "vacant" el lloc. No?.
No és que ho hagi seguit, ja que aquest "Húndeme", aiuxí s'hauria de titular el programa, sembla haver-se aprofitat d'una persona que, valgvui dir-ho, sembla que de problemes no n'hi dfalten en la vida.
Algú deia des de la plataforma "Periodista Digital" que a Espanya no hi ha lleis que regulisn el món paranormal, i per això Anne Germain, un altre dels personatges clau de l'antitelevisió, va venir a Espanya. El cert és que en aquest país manquen, fins i tot, lleis que protegeixin determinats col·lectius de persones, com és el cas de Desi, una persona a la que, sense haver-li donat gaires oportunitats, hom s'ha encarregat de reduïr-la al no-res, a joguina trencada.
Realment, l'antitelevisió hauria d'estar més regulada per lleis.
dimarts, 9 de juliol del 2013
UN SOL MÓN, DUES CLASSES DE PERSONES.
Fa uns dies la deficitària "Intereconomía TV" entrevistava el més polèmic periodista que ha existit després del famós "butabnito"; Federico Jiménez Losantos, un personatge que, si bé en ocasipons ha dit veritats com punys, també en altres ocasions ha ben ficat la pota fins la mateixa cuixa.
Un a d'aquestes ocasions en les que el personatge ha ficat la pota no és altra que durant l'entrevista a Intereconomia en que, sense cap mena de consideració, va atacar els Sindicats, la única via que la majoria dels que ens guanyem les mongetes amb la suor del nostre front tenim per tal de reivindicar els nostres drets laborals.
En concret, Losantos afirmava que "CC. OO. i la UGT no haurien d'existir", titllant-los a contionuació de lladres donatr que, a més de les cotitzacions que cada mes paguem religiosamnt els treballadors, i que ens permeten, per exemple, gaudir d'advocats si no gratuïts, sí a més baix preu que al mercat, gtambé rebven, tot i que també els han estat retallades, petites aportacions per part del Tresor Públic, en forma de subvencions.
Tal i com diu l'estrofa d'una cançó del grup tarragoní; "Els Pets"; "Hi ha un sol mon, i dues classes de persones".
Això és veritat si tnim en compte qui ha fet tals declaracions; una persona que pertany a la classe dels que, sense doblegar gaire l'esquena, els cauen els diners a cabassos i, per tant, ni tan sols senten la necessitat d'acudir als Sindicats, doncs per dir-ho d'alguna manera; "ja tenen la vida solucionada".
I és que d'aquesta classe de persones n'hi ha moltes; des dels que corren al darrere d'una pilota fins a personatges com Losantos, passant pels que cada tarda fan el paparina davant les càmeres de l'antitelevisió.
Així doncs, senyor Losantos, els Sindicats tenen dret a existir, ja siguin verticals, horitzontals o diagonals.
Un a d'aquestes ocasions en les que el personatge ha ficat la pota no és altra que durant l'entrevista a Intereconomia en que, sense cap mena de consideració, va atacar els Sindicats, la única via que la majoria dels que ens guanyem les mongetes amb la suor del nostre front tenim per tal de reivindicar els nostres drets laborals.
En concret, Losantos afirmava que "CC. OO. i la UGT no haurien d'existir", titllant-los a contionuació de lladres donatr que, a més de les cotitzacions que cada mes paguem religiosamnt els treballadors, i que ens permeten, per exemple, gaudir d'advocats si no gratuïts, sí a més baix preu que al mercat, gtambé rebven, tot i que també els han estat retallades, petites aportacions per part del Tresor Públic, en forma de subvencions.
Tal i com diu l'estrofa d'una cançó del grup tarragoní; "Els Pets"; "Hi ha un sol mon, i dues classes de persones".
Això és veritat si tnim en compte qui ha fet tals declaracions; una persona que pertany a la classe dels que, sense doblegar gaire l'esquena, els cauen els diners a cabassos i, per tant, ni tan sols senten la necessitat d'acudir als Sindicats, doncs per dir-ho d'alguna manera; "ja tenen la vida solucionada".
I és que d'aquesta classe de persones n'hi ha moltes; des dels que corren al darrere d'una pilota fins a personatges com Losantos, passant pels que cada tarda fan el paparina davant les càmeres de l'antitelevisió.
Així doncs, senyor Losantos, els Sindicats tenen dret a existir, ja siguin verticals, horitzontals o diagonals.
dimarts, 2 de juliol del 2013
UN CONCEERT AMB MOLTA CUA
El dia 29 de Juny passat, el Camp Nou va ser tot un clam, en el marc del Conceret per la Llibertat, celebrat en aquell estadi, escenari de tantes victòries blau-granes.
Més de 70 artistes que, sense cobrar un sol euro, van prestar-se a pujar a l'escenari en una demostració de que amb la música es poden dir també veritats com punys i, tal i com deia Muriel Casals, Presidenta d'ÒMNIUM CULTURAL, "sense anar contra ningú", van protagonitzar una mscrofesta de més de iss hores de durada en que la música i les reivindicacions es van unir en perfecta armonia.
Però el dia següent, des dels dos partits de dretes; PP de Catalunya (que no català), i Ciutadans, van començar a venir els descrèdits i despropòsits; per una banda, amb el conegudíssim discurset arrauxat i ranci d'un PP que, a més, s'entesta en crear poilèmica allà on no n'hi ha, no només al territori català, si no que també ho fa a la resta d'Espanya, com a mostra de la seva arrogància, que li va servir per enganyar tot un país a les eleccions. I, per l'altra, els de C's (Ciutadans), que s'entesten en dir que si TV3 va emprar fons públics per tal de pagar la transmissió que, senzillament, es va fer des de dos quilòmetres de distància. (Però no se'ls sent protestar quan es transmet, des de l'altra punta del Món, la Fòrmula 1, en que cal contractar caríssimes hores de satèl·lit).
Però la cirereta arribava el dilluns, dia 1 de Juliol. I arribava de la mà de la "tele dels bisbes" (13 TV), un canal molt religiós de dia però de nit,en un acte de transformisme pur, esdevé una autènticva piconadora. A més, des del programa "El Cascabel al gato" (...) hom proposava "fer alguna cosa" per evitar "el separatisme"...
Però, suposem que, com sempre, no faran res que no sigui utilitzar, d'alguna manera, el xanttatge, una força que, malgrat que ells no ho creuen així, els afebleix cada cop més.
Més de 70 artistes que, sense cobrar un sol euro, van prestar-se a pujar a l'escenari en una demostració de que amb la música es poden dir també veritats com punys i, tal i com deia Muriel Casals, Presidenta d'ÒMNIUM CULTURAL, "sense anar contra ningú", van protagonitzar una mscrofesta de més de iss hores de durada en que la música i les reivindicacions es van unir en perfecta armonia.
Però el dia següent, des dels dos partits de dretes; PP de Catalunya (que no català), i Ciutadans, van començar a venir els descrèdits i despropòsits; per una banda, amb el conegudíssim discurset arrauxat i ranci d'un PP que, a més, s'entesta en crear poilèmica allà on no n'hi ha, no només al territori català, si no que també ho fa a la resta d'Espanya, com a mostra de la seva arrogància, que li va servir per enganyar tot un país a les eleccions. I, per l'altra, els de C's (Ciutadans), que s'entesten en dir que si TV3 va emprar fons públics per tal de pagar la transmissió que, senzillament, es va fer des de dos quilòmetres de distància. (Però no se'ls sent protestar quan es transmet, des de l'altra punta del Món, la Fòrmula 1, en que cal contractar caríssimes hores de satèl·lit).
Però la cirereta arribava el dilluns, dia 1 de Juliol. I arribava de la mà de la "tele dels bisbes" (13 TV), un canal molt religiós de dia però de nit,en un acte de transformisme pur, esdevé una autènticva piconadora. A més, des del programa "El Cascabel al gato" (...) hom proposava "fer alguna cosa" per evitar "el separatisme"...
Però, suposem que, com sempre, no faran res que no sigui utilitzar, d'alguna manera, el xanttatge, una força que, malgrat que ells no ho creuen així, els afebleix cada cop més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)