D'ON HA SORTIT LA IDEA?

  El dimecres, 19 de Juny passat, el PP de la Comunitat Valenciana sortia amb una d'aquelles idees que, si algú no sap exactament d'on venen les actuals llengües llatines, possiblement es prestara a confusió.

  D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.

  D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.

  Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui  l'existència de la "llengua valenciana".

  Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.

UNA LLEI...DESIGUAL

  El dissabte, dia 16 de Juny passat, la plataforma "Periodista Digital" titulava una de les seves seccions com a "El dia dels tramposos". El títol es referia, evidentment, als Millet, Bárcenas, Urdangarín...i tants d'altres als que ara, i quàsi per sorpresa, també s'hi ha afegit el que hom qualifica com el "millor jugador de futbol del Món"; Leo Messi.

  Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.

  De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.

  Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a  "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.

UNES PRESSES SOSPITOSES

  Fa uns dies, podia llegir les declaracions del Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, en el sentit que el seu departament es donara "moltíssima pressa" per declarar les curses de braus com a Bé d'Interès Cultural.

  És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.

  "Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.

  Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.

  El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi

UN CÀNCER QUE NO PARA DE CRÉIXER

  A finals del mes passat, el Ministeri de Justícia, a través de l'Institut Nacional d'Estadística, feia públiques les dades del Registre de dones que, durant l'any 2012, han estat identificades com a vcíctimes de violèncioa de gènere . Les estadístiques, tot i ser freds números, no deixen de ser esfereïdores, doncs el registre ha identificat més de 32.000 dones, una xifra realment esgarrifosa en aquest segle XXI que vivim, més si tenim en compte que Espanya és un país d'Europa, on hi ha cada cop més igualdat entre homes i dones.

  Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.

  Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.

  Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.