...I ARA, PER LA DUTXA DE TELÈFON

  Des que el "peu-pilota" és l'esport-rei, els grans clubs de tot el Món han fet i fan mans i mànegues per tal de promocionar-se i donar-se a conèixer a tothom, fins i tot a aquells que no se senten "futboleros".

  Molt és el marxandatge que els grans clubs creen i fan elaborar, per tal d'aconseguir uns diners extres que els ajudin a finançar-se, uns diners que, d'alguna manera, se sumen als que ja aporten els patrocinadors i els anomenats "socis compromissaris"; és a dir, persones adinerades que, a diferència dels socis de base, tenen, per així anomenar-les, "accions" dels grans clubs esportius.

  Actualment, en que la crisi colpeja tots els aspectes de la nostra vida, els clubvs de futbol també ho noten. Però el marxandatge segueix tan viu com el primer dia en que es va posar en pràctica aquest sistema de promoció.

  I, com no podia ser d'altra manera, el Barça també en fa de marexandatge. Periòdicament, algún diari esportiu, estretament lligat al club blau-grana, ofereix algún "gadget oficial" del club, com van ser l'anorak, la motxilla, les botes, un equipament, una bossa de viatge, una manta, una tovallola de platja ò una maleta.

  Possiblement no era d'esperar el que està passant actualment. Però el cert és que, des de fa uns pocs dies, un rotatiu esportiu, molt vinculat amb l'entitat blau-grana, ofereix un altre dels "gadgets oficials", si així els podem anomenar.

  I és que els qui els hagin anat col·leccionant  tots, ara tenen la poc menys que curiosa oportunitat de dutxar-ser, ni més ni menys que amb la dutxa de telèfon "oficial" del club. Tot un honor, no?. 

UN ENGANY MAJÚSCUL

  Ja fa uns quants anys que un jove ciclista nord-americà ens sorprenia a tots. Va guanyar set Tours de França, una de les rondes ciclistes més exigents que actualment existeixen. La seva "proesa" va donar la volta al Món doncs, des de feia molt temps, ningú havia aconseguit tantes victòries seguides a la ronda. El seu nom: Lance Armstrong.

  El cert és que, després de la realització de proves de dopatge, ell va anar desmentint una i altra vegada els fets, tot i que les analítiques van donar sempre positiu. També l'any 2000, i a Sydney, el mateix ciclista se'ns presentava una altra vegada com un gran campió, fent-se en els Jocs Olímpics d'aquell any amb una medalla de bronze. Però aixó si, les sospites seguien planant sobre ell i sobre el món del ciclisme que, en els anys que han transocrregut del present segle XXI, s'ha vist enfosquit per aquest fenòmen , anomenat dopatge.

  La veritat, però, ha estat amagada fins el divendres, dia 18 de Gner passat, a la matinada, dijous, 17, al vespre als Estats Units quan, en el decurs d'una entrevista, concedida a un importantíssim canal de televisió d'aquell país, Armstrong reconeixia explícitament el fet que havia fet trampes per guanyar els set Tours, la medalla olímpica i tot el que havia guanyat.

   Possiblement la premsa esportiva i la opinió pública en general entendran que aquest esportista, ara desposseït de tots els títols, inclosa la Medalla Olímpica que el Comitè Internacional Olímpix li ha exigit que retorni físicament, va enganyar tothom.

  Però el més trist no és el fet que hagi enganyat tothom, que ja n'és i molt de trist, si no el fet que, amb la seva actitud, s'ha estat enganyant ell mateix.

EL QUE ENS FALTAVA PER SENTIR

  Una cançó dels anys 80 del passat segle XX afirma en els seus versos que "el Món és una caixa de sorpreses". I és que de sorpreses, darrerament en tenim més de les que voldriem, sobre tot d'aquelles que comporten retallades.

  Però fa uns dies ens arribava una d'aquelles curioses notícies que, si més no, ens poden posar una mica la pell de gallina a tots, sobre tot als abonats d'una recentment creada operadora de telefonia mòbil que, per a més informació, es diu "Más Móvil".

  I és que l'esmentada operadora ha anat a buscar la que, hpores d'ara, és una de les persones més populars del país, per donar-li un càrrec. Es tracta, ni més ni menys que de Belén Esteban, col·laboradora en un dels més matussers programes que hi ha a l'ampli espectre de la televisió actual.

  Segons fonts de la companyia, aquesta persona que col·laborara a temps parcial amb ells, compaginant-ho amb l'antitelevisió, sera "responsable d'estalvi i relacions públiques" de la companyia.

  Es veu que no hi ha ningú preparat per fer aquesta feina entre les persones que, o bé han acabat un mòdul administratiu en FP o una carrera universitària i busquen feina a la desesperada. Ò, senzillament, no han trobat ningú que els "fes el pes". El cas és que la mal anomenada "princesa del poble", ha acabat caient-los graciosa i, com no podia ser d'altra manera, l'han fitxada.

  Ara només faltaria que, d'alguna manera, alguna altra operadora rehabilités Rodolfo Chiquiliquatre, el formés una miqueta i li donés un càrrec similar. Senzillament, per fer-los la competència doncs en aquest país, sembla que tot és possible.

ANY NOU...PREUS NOUS

  Està recent començat 2013 i, com cada any, surten aquests primers dies a la llum els "bons propòsits" per l'any que comença. Uns propòsits que si bé en algunes ocasions es realitzen, n'hi ha, però, que no són ni de bon tros realitzables.

  "Any nou, vida nova", un vell tòpic de cada 1 de Gener, un tipic i tòpic al que caldria afegir moltes més coses.

  I és que amb l'arribada de l'any nou, molt serveis i productes veuen incremenmtat, de manera gairebé automàtica, el seu preu. Tal és el cas de la llum, l'aigua, el tren, el transport per carretera, els segells de correus o la quota d'abonament al telèfon.

  Molts d'aquests serveis i productes, però, augmenten poquet; uns cèntims. Això si, sumant els cèntims d'uns i altres, de seguida arribem a formar uns quants euros més que deembutxacar.

  I és que, en els temps que corren, caldria dir: "Any nou, vida i preus nous".