dilluns, 31 de desembre del 2012

ADÉU, 2012

  Com diu la cançó dels Mecano..."Un any més". Un any que se'ns en va, amb les seves coses bones (més aviat poquetes), i dolentes que, dissortadament, han sigut les més nombroses.

  Ens deicxa un any que ha estat d'eleccions autonòmiques; dues que ja tocaven; les d' una Euskadi on, sense la violència d'ETA, guanyava el PNV després de quatre anys de "socioPP" i, per primera vegada en molt temps, una coalició "abertzale"; Bildu, entrava a l'escena política d'aquella Comunitat. Però també a Andalusia, on el Partit Socialista també s'imposava, com a cop de càstig al PP. 

  Però també hem tingut unes Autonòmiques avançades; a Catalunya, on Artur Mas continua com a President de la Generalitat, encara que no amb la majoria absoluta que ell esperava. Aquestes eleccions, però, encara no tocaven, doncs la Legislatura no s'havia acabat.

  2012 ens deixa amb l'enfonsament d'un creuer a la Mediterrània, la meteorologia que fa de les seves, en forma de vents huracanats, com la tempesta que va deixar Nova York devastada o inundacions arreu del planeta, conflictes, com el de Síria, on un tossut Bashar-El-Assad continua delmant impunement els seus conciutadans, als que acusa de "terroristes", o Mali, on el fanatisme d'algún cabdill ansiós de poder no ha respectat ni el que era Patrimoni de la Humanitat ni els drets humans.

  També és un any bo, en certa manera,  pel poble palestí, quin territori ja es pot anomenar així; Palestina, doncs l'ONU li ha reconegut l'Estatut d'Estat Observador No-membre, un pas que els permet accedir a diversos organismes de la Institució internacional.

  Les retallades, però, han estat a l'ordre del dia a casa nostra i, si a l'estiu els funcionaris de tot el territori espanyol van veure la paga extraurdinària reduïda en un 5 per cent, el cert és que, per Nadal ni tan sols l'han vista. També ha pujat l'IVA, sobre tot en algúns articles i serveis, on ha passat del 18 al 21 per cent, mentre que en altres ha passat del 4 al 10, restant encara reduït el dels aliments "bàsics". També les retallades han afectat l'ocupació, doncs se n'ha destruït més que creat, contràriament al que el programa electoral(...) deia.

  Amb els rics més rics, i els pobvres més pobres, diem adéu a un any més, un 2012 al que hom considerava l'any "de la fi del Món", segons interpretacions d'un calendari maia. Però, sortosament, el 21-12-2112 la vida continuava...

 

dijous, 20 de desembre del 2012

BONES FESTES PER A TOTS

Només s'hi veu be amb el cor. L'essencial és invisible als ulls  (Antoine de Saint-Exupéry (Escriptor i novel·lista francès)

dimarts, 18 de desembre del 2012

L'ALTRE TERRORISME

  El divendres, 14 de Desembre passat, el Món es consternava ja per enèssima vegada, davant l''escena tràgica d'un home que havia entrat en una escola, disparant a discrewció i matant diverses persones entre elles, dissortadament, algúns nens.

  Tot i que, en els primers moments, les informacions que areribaven eren força confoses, el cert és que les imatges eren prou colpidores, i eren la mostra de l'enèssim atemptat d'aquestes característiques.

  De tots és ben sabut que, als Estats Units, on van passar els fets, tenir una arma és, sobre tot en algúns estats, quelcom tan fàcil com aqui tenir una càmera de vídeo i, evidentment, hi ha el que, si la memòria no em falla, s'anomena la "Societat del Rifle", una associació de persones que, senzillament, són partidàries de que la gent tingui armes.

  Més armes no vol dir més seguretat, tal i com ja hem comprovat en moltes ocasions. I la darrera, els fets del 14 de Desembre passat.

  De bn segur quer, als Estats Units, ja comença a haver-hi movimentrs en contra de l'excessiva permissivitt que hi ha amb la tinença d'armes una cosa que, fins i tot, el President Obama ha demanat que es faci. I és que una bona prevenció seria bona per a tothom.

dijous, 13 de desembre del 2012

UN NADAL SENSE...RES!

Fa molt poc que ha sortit publicat el darrer llibre de Benet XVI, que tracta sobre la infantesa de Jesús, un llibre que ja ha generat diverses polèmiques al voltant de la festa del Nadal, que celebrem el 25 de Desembre.

  Segons ha transcendit, sembla ser que el llibre desmenteix o desmunta, d'alguna manera, algúns aspectes del Nadal cristià, el de tota la vida. Un dels aspectes és el fet que, segons s'afirma al llibre, no hi havia ni un bou ni una mula, cosa que, tan a la representació del Pessebre que es fa a les llars com al Pessebere Vivent que es representa a diverses poblacions, sempre ho hem vist així. I així ho acceptem.

  Però la darrera i més gracioosa polèmica que ens arribava fa unes setmanes des de Roma és el fet curiós que l'obra situa els Reis Mags com si procedíssin de l'actual Andalusia, una Comunitat que, com tots sabem, llavors no existia, doncs era una de les províncies romanes en que estava estructurada la Península Ibèrica.

  Algú afirmava fa uns dies que, encara que sembli mentida sembla que aquest Pontífex vulgui, d'alguna manera "cancel·lar" el Nadal. O és que, amb obres com aquesta, tindrem aviat un Nadal tan canviat que no s'assemblara en res, ni en les nadales,a l'actual?...

dilluns, 3 de desembre del 2012

ETERNA PROPAGANDA ELECTORAL.

  Ja han passat, i fa dies, les Eleccions Autonòmiques, uns comicis que, si bé van donar la majoria al partit que ja governava Catalunya, no la hi van donar de manera total".

  Però ara la forma en què quedara el Govern català és el de menys. El que cal mirar amb detenment és la quantitat immensa de propagandaa electoral que, hores d'ara, encara està penjada dels fanals o enganxada a tot arreu, una propaganda que, a més de ser ja una cosa obsoleta, no "fa bonic", com vulgarment es diu, doncs aquesta no és publicitat comercial que perdura més temps i que, òbviament, algún al treu quan la campanya s'ha acabat. Tampoc són atraccions de fira, que desapareixen just el dia després del final de les Fires.

  El cert és que, quinze dies després de les Eleccions, encara tenim els cartells de les diferents formcions polítiques que, si be demanaven el vot en el seu moment, ara ja no ens demanen res més que el fet que, om passa amb la publicitat, algú ho neteji i, com seria normal, torni a deixar els fanals lliures i les parets sense les enganxines.