La poma, una fruita dolça que, generalment, es comercialitza durant la tardor-hivern. De pomes, però, ara n'hi ha tot l'any, doncs també hi ha varietats que es conreen en altres paísos i, naturalment, s'exporten.
La poma, objete també de discòrdia. Si més no, recordem quan estudiàvem Història Sagrada, allà pels anys del franquisme, en que se'ns parlava d'Adam i Eva...i una poma!. O també el que es diu de Guillem Tell, qui va disparar una fletxa a una poma que estava al cap del seu fill...
Però hi ha una poma que, si ens la mirem bé, sí que crea discòrdia. És la de la marca Apple, una marca per quins gadgets s'han arribat a fer coses realment fora del que és corrent, com ara vendre un òrgan o, fins i tot, i en el més extrrem dels casos, matar.
I és que els productes de la marca de Cupertino, la majoria fabricats a la Xina, desperten tota mena de passions; des de qui havia tingut sempre un PC i es passa al "Mac", que és com se'ls coneix popularment, fins els qui, com es va donar el cas de Barcelona, esperen tot un dia fent cua per entrar a la nova botiga que, el 28 de Juliol passat, l'empresa fundada per Steve Jobs va obrir en ple centre de Barcelona.
Considerada una de les més grans del contionent, i la més extensa del Sud del mateix, la botiga dels gadgets de la poma ocupa l'edifici que es troba a Plaça Catalunya cantonada amb Passeig de Gràcia, un immoble que, entre altres, l'ocupaven fa anys els estudis a Barcelona de Ràdio Nacional d'Espanya.
Molts van fer un dia de cua, per veure entrar els treballadors de la nova "Apple Store" com si d'estrelles de la gran pantalla es tractés.
I és que, per algunes persones, aquesta és una POMA molt especial,
dimarts, 31 de juliol del 2012
divendres, 27 de juliol del 2012
...i "NO" HI HA DINERS...
A principis d'estiu dimitia, com a reconeixement "amb queixa" de la seva culpabilitat, Carlos Dívar, qui fora president del Consell General del Poder Judicial. El motiu, haver viatjat a Marbella, tyot pagat amb diners públics.
El més segur és que, amb el sou que aquest cobrava com a president del màxim òrgan directiu dels jutges, podia permètre's viatjar a aquella ciutat malaguenya pagant de la seva butxaca totes les despeses. Però, és clar, fdicar la ma a la caixa pública, és més fàcil...
El dimecres, 25 dde Juliol passat, ens assabentàvem pels mitjans de comunicació de que aquest ja dimitit mandatari demanava una indemnització de 208.000 € que, segopns sembla, se li concedira sense miraments.
Vivim a la Unió Europea, i a qualsevol país seriós, aquesta petició li seria fàcilment denegada al dimititi President del CGPJ, precisament en reconeixement de la seva mala conducta. És més, el mateix vindria obligat a pagar una multa en compensació pels danys ocasionats.
Aquí, el més probable és que, ja sigui per cobardia o per demostrar que preferiran, d'alguna manera, comprar aquesta persona, segurament que se li donara la suma que demana...i ja està.
Segons ens diuen dia rere dia, "no" hi ha diners. El cert és que, dissortadament, "si" que n'hi ha pel que interessa, encara que sigui pagar una indemnització a qui l'ha feta grossa.
I és que, en aquest país "de charanga y pandereta", com diria elpoeta, fer mal surt gairebé de franc...
El més segur és que, amb el sou que aquest cobrava com a president del màxim òrgan directiu dels jutges, podia permètre's viatjar a aquella ciutat malaguenya pagant de la seva butxaca totes les despeses. Però, és clar, fdicar la ma a la caixa pública, és més fàcil...
El dimecres, 25 dde Juliol passat, ens assabentàvem pels mitjans de comunicació de que aquest ja dimitit mandatari demanava una indemnització de 208.000 € que, segopns sembla, se li concedira sense miraments.
Vivim a la Unió Europea, i a qualsevol país seriós, aquesta petició li seria fàcilment denegada al dimititi President del CGPJ, precisament en reconeixement de la seva mala conducta. És més, el mateix vindria obligat a pagar una multa en compensació pels danys ocasionats.
Aquí, el més probable és que, ja sigui per cobardia o per demostrar que preferiran, d'alguna manera, comprar aquesta persona, segurament que se li donara la suma que demana...i ja està.
Segons ens diuen dia rere dia, "no" hi ha diners. El cert és que, dissortadament, "si" que n'hi ha pel que interessa, encara que sigui pagar una indemnització a qui l'ha feta grossa.
I és que, en aquest país "de charanga y pandereta", com diria elpoeta, fer mal surt gairebé de franc...
dimecres, 18 de juliol del 2012
CAP A UNA RECASTELLANITZACIÓ?
A Ses Illes, governades pel PP han encès ja el foc de la re-castellanització, un procés que ha començat per donsiderar que el català només sera un "mèrit" a l'hora d'entrar a treballar a l'Administració de l'arxipèlag.
Però és qiue, a partir d'aquí, ja s'ha obert la porta a que els topònims d'aquelles en altra moment paradisíaques illes, tinguiin també el nom en castellà.
I és que, ara que tots estàvem acostumats a dir "Maó" (Mô", com diuen els habitants de la capital menorquina, des del govertn popular volen que torni a dir-se també "Mahón", com anys enrere es deia aquella ciutat, quin port comparen algúns amb Pearl Harbour.
I què passara amb noms que, des de sempre, han estat en català, com ara Capdepera, Fornells, que també n'hi ha un a Ses Illes, Manacor ò Calvià?.
Doncs que molts d'ells, per desgràcia pels populars, no tenen noms traduïbles, al menys, que nosaltres sapiguem, a menys que facin "arquitectura linbgüística" per tal de traduïr-los d'alguna manera.
En fi, que la política de retrocés està, dissortadament, servida, al menyus a Ses Illes.
Però és qiue, a partir d'aquí, ja s'ha obert la porta a que els topònims d'aquelles en altra moment paradisíaques illes, tinguiin també el nom en castellà.
I és que, ara que tots estàvem acostumats a dir "Maó" (Mô", com diuen els habitants de la capital menorquina, des del govertn popular volen que torni a dir-se també "Mahón", com anys enrere es deia aquella ciutat, quin port comparen algúns amb Pearl Harbour.
I què passara amb noms que, des de sempre, han estat en català, com ara Capdepera, Fornells, que també n'hi ha un a Ses Illes, Manacor ò Calvià?.
Doncs que molts d'ells, per desgràcia pels populars, no tenen noms traduïbles, al menys, que nosaltres sapiguem, a menys que facin "arquitectura linbgüística" per tal de traduïr-los d'alguna manera.
En fi, que la política de retrocés està, dissortadament, servida, al menyus a Ses Illes.
divendres, 13 de juliol del 2012
QUI S'HA DE "FOTRE"?
El dia 13 de Juliol passat tots els mitjans de comunicació es feien ressó d'un d'aquells lamentables incidents que, en democràcia, sonen a un fatxendisme recalcitrant i retrògrade que hom pensava que ja estava extingit.
Els fets van passar el 12 de Juliol passat al Congrés dels Diputats, després que el President Rajoy anunciés, entre altres retallades, totes elles sobradament impopulars, el fet que els aturats veuran reduïda la prestació a partir del sisè mes.
Just en aquell moment, Andrea Fabra, diputada del mateix partit que Rajoy, i filla del també polític Carlos Fabra, va exclamar "Que se jodan" una actitud que, certament, la deshonra com a membre d'un grup palamentari.
Tal crit, evidentment, ha creat el lògic rebombori, donat que, arran de l'actitud del Govern, s'ha interpretat la mateixa com a insult cap als aturats, un col·lectiu que ja suporta la feixuga càrrega de la manca continada de feina, doncs en algúns sectors no se'n troba ni a la de tres. En aquest sentit, que més proliferen són les que ens parlen d'ERO's.
En un altre país, aquesta persona veuria com se li venen a sobre multitud de problemes, començant per una retirada de la seva Acta de Diputada per part del Congrés, i acabant per una suspensió definitiva i irrevocable de militància per part del seu partit.
Però no oblidem que vivim en el país dels murris, i l'actitud d'aquesta senyora, si així podem qualificar-la, amb tota probabilitat no sera reprobada per part ni del Parlament ni molt menys del seu partit que, contràriament al que hauria de passar, encara li donaran alguna mena de reconeixement...Així no anirem enlloc!
Els fets van passar el 12 de Juliol passat al Congrés dels Diputats, després que el President Rajoy anunciés, entre altres retallades, totes elles sobradament impopulars, el fet que els aturats veuran reduïda la prestació a partir del sisè mes.
Just en aquell moment, Andrea Fabra, diputada del mateix partit que Rajoy, i filla del també polític Carlos Fabra, va exclamar "Que se jodan" una actitud que, certament, la deshonra com a membre d'un grup palamentari.
Tal crit, evidentment, ha creat el lògic rebombori, donat que, arran de l'actitud del Govern, s'ha interpretat la mateixa com a insult cap als aturats, un col·lectiu que ja suporta la feixuga càrrega de la manca continada de feina, doncs en algúns sectors no se'n troba ni a la de tres. En aquest sentit, que més proliferen són les que ens parlen d'ERO's.
En un altre país, aquesta persona veuria com se li venen a sobre multitud de problemes, començant per una retirada de la seva Acta de Diputada per part del Congrés, i acabant per una suspensió definitiva i irrevocable de militància per part del seu partit.
Però no oblidem que vivim en el país dels murris, i l'actitud d'aquesta senyora, si així podem qualificar-la, amb tota probabilitat no sera reprobada per part ni del Parlament ni molt menys del seu partit que, contràriament al que hauria de passar, encara li donaran alguna mena de reconeixement...Així no anirem enlloc!
dimarts, 10 de juliol del 2012
NOVES NORMES DE CIVISME
Els nostres pobles i ciutats estàn vetllant continuament per que el civisme sigui, en tots moments, una norma a complir per tothom.
En aquest sentit, Girona s'ha afegit a d'altres poblacions que ja han promulgat ordenances de civisme, tals com Barcelona o Lloret de Mar.
L'incivisme, però, ja sabem que, a més de poder comportar una sanció econòmica, el que comporta per la resta de ciutadans no és altra cosa que un mal exemple que, d'alguna manera, cal erradicar dels carrers de les nostres pooblacions.
Ja sabem que, des d0alguns grups, ja s'ha criticat el fet que es vulgui arreglar la situació "a cop de multa", tot un "últim" recurs quan es detecten símptomes de reincidència. Tmbé, i segons algúns adolescents afirmaven a TV3, si no poden, com és un dels casos, fumar al carrer, ho faran d'amagat.
De fet, el que caldria, a més d'apujat els preus del tabac i l'alcohol, és que, tan des de l'entorn familiar com des dels centres docents, s'"adoctrinés", si se'm permet aquesta expressió, avui tan de moda, els adolescents i joves en el sentit que, tan el beure en excés com el fumar són, a més d'antinaturals, perjudicials per a la salut.
En aquest sentit, Girona s'ha afegit a d'altres poblacions que ja han promulgat ordenances de civisme, tals com Barcelona o Lloret de Mar.
L'incivisme, però, ja sabem que, a més de poder comportar una sanció econòmica, el que comporta per la resta de ciutadans no és altra cosa que un mal exemple que, d'alguna manera, cal erradicar dels carrers de les nostres pooblacions.
Ja sabem que, des d0alguns grups, ja s'ha criticat el fet que es vulgui arreglar la situació "a cop de multa", tot un "últim" recurs quan es detecten símptomes de reincidència. Tmbé, i segons algúns adolescents afirmaven a TV3, si no poden, com és un dels casos, fumar al carrer, ho faran d'amagat.
De fet, el que caldria, a més d'apujat els preus del tabac i l'alcohol, és que, tan des de l'entorn familiar com des dels centres docents, s'"adoctrinés", si se'm permet aquesta expressió, avui tan de moda, els adolescents i joves en el sentit que, tan el beure en excés com el fumar són, a més d'antinaturals, perjudicials per a la salut.
dimecres, 4 de juliol del 2012
PENSEN CREAR "GHETTOS"?
Darrerament hem pogut assistir a diversos atacs contra el català; un dels més sonats es donava durant el mes de Juny quan, des de les Institucions Autonòmiques aragoneses es definia el català que es parla a la Franja com a "Aragonés oriental", com si el fet d'anomenar-se català molestès als qui governen aquella Comunitat.
Més recentment, a Ses Illes, un diputat del PP era suspès cautelarment de militància per, de manera totalment lliure, trencar la "disciplina" de partit que l'obligava a votar a favor de que el català sigui considerat "mèrit", i no requisit, com fins ara, per accedir a l'Administració de l'arxipèlag.
Però el Suprem també ha volgut posar cullerada al tema i, sense cap mena de consideració, interpretava la retallada de l'Estatut en el sentit de que el castellà sigui llengua vehicular per els alumnes de 3 a 6 anys.
I, per acabar d'arrodonir-ho tot, el Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, declarava, en un acte de completa ignorància de la nostra llengua i altres llengües que es parlen a Espanya, que pensa fer "el que calgui" per que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola.
No sé si s'han plantejat els nostres governants el fet que, quantes més llengües sap una persona, més camp d'acció té al Món. Encara que aquestes llengües siguin minoritàries.
El que no poden fer, senyors, és crear "ghettos", que estem en ple segle XXI!
Més recentment, a Ses Illes, un diputat del PP era suspès cautelarment de militància per, de manera totalment lliure, trencar la "disciplina" de partit que l'obligava a votar a favor de que el català sigui considerat "mèrit", i no requisit, com fins ara, per accedir a l'Administració de l'arxipèlag.
Però el Suprem també ha volgut posar cullerada al tema i, sense cap mena de consideració, interpretava la retallada de l'Estatut en el sentit de que el castellà sigui llengua vehicular per els alumnes de 3 a 6 anys.
I, per acabar d'arrodonir-ho tot, el Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, declarava, en un acte de completa ignorància de la nostra llengua i altres llengües que es parlen a Espanya, que pensa fer "el que calgui" per que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola.
No sé si s'han plantejat els nostres governants el fet que, quantes més llengües sap una persona, més camp d'acció té al Món. Encara que aquestes llengües siguin minoritàries.
El que no poden fer, senyors, és crear "ghettos", que estem en ple segle XXI!
diumenge, 1 de juliol del 2012
TOT UN CIRC MEDIÀTIC
Fa uns dies saltava a la premsa la notícia de que una diputada de Canàries presentava, en nom del seu partit, una proposta de moció per que no es torni a donar el circ mediàtic d'entrevistar, de forma remunerada, persones que hagin comès algún tipus de delicte o que siguin familiars d'aquestes persones, tal i com va passar a l'extincte programa "La Noria", en que van gosar portar la mare de "El Cuco", un dels menors implicats en una de les pitjors tragèdies que s'han viscut en aqust país els darrers temps, com és el cas Marta Del Castillo.
Però és que no només caldria `prohibir això, si no tabé el macro seguiment que es fa a judicis com el que s'està seguint contra una conegudíssima "folklòrica" a qui s'acusa de blanqueig de diners, un judici al que, segons he pogut saber, hi ha gran quantitat de mitjans acreditats.
Sembla que, tot i que són com són, als Estats Units estàn en aquest sentit molt més avançats que nosaltres i, no només està total i absolutament prohibit portar a la "tele" persones que hagin comès algún delicte, així com els seus familiars, si no que també ho està, i amb molta raó, fer el seguiment mediàtic de qualsevol judici, per no convertir-lo en un circ mediàtic. En tot cas, els mitjans d'allà només estàn autoritzats a fer referència a notes de premsa, emeses pel Jutjat que s'encarrega del cas que s'estigui jutjant i, per tota il·lustració en imatges, s'emeten dibuixos.
Caldria que, d'alguna manera, els mitjans de comunicació que només busquen el sensacionalisme, prenguessin bona nota del que es fa a l'altre costat de l'Atlàntic.
Però és que no només caldria `prohibir això, si no tabé el macro seguiment que es fa a judicis com el que s'està seguint contra una conegudíssima "folklòrica" a qui s'acusa de blanqueig de diners, un judici al que, segons he pogut saber, hi ha gran quantitat de mitjans acreditats.
Sembla que, tot i que són com són, als Estats Units estàn en aquest sentit molt més avançats que nosaltres i, no només està total i absolutament prohibit portar a la "tele" persones que hagin comès algún delicte, així com els seus familiars, si no que també ho està, i amb molta raó, fer el seguiment mediàtic de qualsevol judici, per no convertir-lo en un circ mediàtic. En tot cas, els mitjans d'allà només estàn autoritzats a fer referència a notes de premsa, emeses pel Jutjat que s'encarrega del cas que s'estigui jutjant i, per tota il·lustració en imatges, s'emeten dibuixos.
Caldria que, d'alguna manera, els mitjans de comunicació que només busquen el sensacionalisme, prenguessin bona nota del que es fa a l'altre costat de l'Atlàntic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)