dimecres, 30 de novembre del 2011

EN PLE SEGLE XXI...PARAULES PROHIBIDES

Segurament que tots recordem els primers temps de la Nova Cançó, i cantants que, com el cas de Raimón o el nostre Lluis Llach, havien de fer mans i mànegues per tal que les seves cançons poguéssin passar per una censura que, no només a les obres produïdes aquí, si no a les que es produïen a tota Espanya i les que arribaven de fora, passava el seu ull purità i retallador que, segons deien, "vetllava per la moral"...O per deixar-nos en la inòpia, que no era el mateix!.

La nit del dissabte, 19 de Novembre passat, el portal tecnològic d'Europa Press publicava una notícia que, més que semblar del present segle XXI, sembla que ens faci tornar uns quaranta anys o més enrere en el temps.

En ella es reflecteix el fet que al Pakistàn, país de l'òrbita islàmica, ha estat prohibit l'ús d'unes 1600 paraules, tan en anglès com en urdu, en els missatges SMS, i s'ha donat ordre a les operadores de telecos a que bloquin tots els missatges que puguin contenir-ne alguna.

El fet , però, és que paraules tan poc malsonants com "pit", "porta del darrere"o "herpes" (Que tampoc sonen malament ni són res de l'altre món) han estat vetades. Però també es prohibeixen termes com "homosexual" (Allà són considerats productes satànics).

També hi ha un tercer grup de paraules i expressions, com ara "idiota", "matar!", "hostatge" o "franctirador", que tampoc s'utilitzarien aquí en un missatge de mòbil normal i corrent.

I, per acabar, el nom de Jesucrist (A saber com què el consideren allà)...O "Taxi"?...

No cal dir que aquestes retallades lingüístiques que a nosaltres ens sonen a absurd, surrealista i. permeteu-me fer-ho més profund, a sarcàstic, sembla que allà, on no se sap on acaba la religió i comencen les llibertats individuals, és, dissortadament, quelcom que contribueix una mica més a limitar l a privacitat de les persones..

dimecres, 23 de novembre del 2011

...PERO A GUÍN PAÍS VIVI,?

Una pel·lícula espanyola, dels amys 1968 o 1969 es preguntava "¿peró en qué país vivimos?".

Realment era una d'aquélles pel·lícules quie hom anava a veure, no per un argument força fluix i sense cap mena de valor, si no per escoltar les cançons que, de manera quàsi constant al llarg de la pel·lícula, interpretava l'incombustible Manolo Escobar, que convertia les cintes en gegantins videoclips.

I,. si em refereixo a aquèlla pel·lícula,. no és més que pel títol, que molt bé podriem aplicar avui mateix, a poc temps d'unes eleccions que donaven a tot el territori espanyol, llevat de Catalunya i Euskadi, el poder gairebé absolut al PP.

Un PP quer, després de no donar en campanya pistes del que fara durant la nova legislatura, sí que ens va fer alguna promesa "per captar els vots" promesa que, com sempre, després resulta que no va ser més que una antèntica venda de fum.

Tal i com deia al principi, referint-me a la pel·lícula musical de guió intranscendent, el cert és que aquí, a Catalunya, el dia 23 de Novembre passat ja ens tocaven una muica de la música i part de la lletra. Però ara manca saber quín sera l'argument final de la història.

divendres, 18 de novembre del 2011

UN CÀSTIG EXEMPLAR

Que en aquest país el morbo ven, i m,oilt, no és cap novetat. És un fet que podem omprovar cada tarda o, millor dit, cada dia, tan al matí com a la tarda i nit, a la programació de Telecinco un canal que, certament, s'ha declarat enemic públic de programes d'entreteniment normals, com pot ser una bona pel·lícula o espectacle musical.

Però ara comença a notar-se que això també té un preu, sobre tot si es traspassen les "linies vermelles" que marquen algúns aspedctes com el fet de portar al plató a una persona que és familiar directe d'un dels encauxsats per una de les pitjors tragèdies que Espanya està visquent aquest principi de segle .

Certament que la gosadia del programa dels dissabtes a la nit d'aquest canal, portant la mare d'un dels encausats tot pensant que això li sumaria audiència, no ha fet més que rstar-li publicitat...I quí sap si, com espculava la nit del dilluns, 14 de Novembre passat Catalunya Press, el fet que el programa sigui finiquitat.

I és que, de fet, ja ho deien experts en un congrés que es celebrava el dia 11 de Novembre passat a Madrid; els mitjans de comunicació no són bons ni dolents, si no que han de ser els informadors els qui han de vetllar per treballar de manera ètica. I caldria afegir que això inclou vigilar on es fiquen!

dimecres, 9 de novembre del 2011

UN GRAN SUPERMERCAT...FINSI TOT DEL MAL

Internet, la Xarxa de xarxes o, si així ho volem considerar, la xarxa que ha globalitzat les relacions humanes, sobre tot des del moment en que van ser creades xarxwes socials com Facebook o Twitter.

Pero Internet és, volguem-ho o no, un gran supermercat om hi podem trobar de tot; des de roba o calçat fins una casa o pis per comprar o llogar passant per electrodomèxtics, alimentació, electrònica, vehicles de dues i quatre rodes, informàtica, viatges de tota mena o...drogues.

Segons sabia el dimarts, dia 8 de Novembre, EP-Tecnologia, la UE ha elaborat un informe sobre el tema del que el mateix dia se'n va fer ressó la Delegada a València de la Secció de Menors del Ministeri de Justícia.

I és que, segons la UE, hi ha ni més ni menys que 170 d'aquests comerços localitzats a la Xarxa, un dels quals fins i tot opera des d'Espanya.

I és que la venda d'aquestes substàncies tan perjudicials per a la salut, ha passat del carrer a les noves tecnologies i, segons explicava la Delegada de Menors de València, sembla ser que hi ha adolescents que aprofiten la targeta de que disposen per comprar jocs i música a la Xarxa per adquirir aquestes substàncies, algunes de les quals fins l tot tenen efectes encara desconeguts.

Tan com es parla de "bloquiejar webs" que puguin oferir contactes per intercanvis P2P com si això fos un gran delicte. Però sembla que, dissortadament, no hi ha cap forma d'actuar contra aqust tipus de portals que, és clar, no "atempten" contra l'economia de cap lobby, si no que ho fan contra la salut de les persones, un bé certament més valuós que cap dret d'autor.

dimecres, 2 de novembre del 2011

UNA COMPETÈNCIA DESLLEIAL

Fa poc vaig tenir la ocasió de veure una d'aquestes pel·lícules que, si bé estàn classificades com de "ciència-ficció", més valdria crear per a elles una nova classe; "desastre-ficció". En ella un Estat policial controla un únic canal de televisió que, com a únic programa, ofereix una mena de "reality show" força salvatge, doncs consisteix en que els condemnats per la justícia sób perseguits davant les càmers per sinistres personatges.

No hem d'anar tan lluny per veure que avui, i en determinat canal de televisió, ja s'està fent quelcom molt semblat. I no és amb els condemnats, si no que ho és amb els informadors a qui persones que no tenen ni la carrera de Periodisme, suplanten en ocasions.

Concretament això passava a Telecinco el dia en que ETA anunciava la fi de la violència. En saber-se, des d'un ddels més antitelevisius programes mai creats, es va donar la notícia gairebé en clau de broma, talment com si estiguéssin representant una obra de teatre.

Certament que el fet va molestar i posar de molt mal humor els professionals que preparaven a aquélla hora els informatius del canal.

I és que una cosa és donar, de manera imparcial, sense fer bromes ni cap comentari personal, una notícia que pot ser molt transcendent i l'altra és "posar-hi salsa"...O millor hauriem de dir "Posar-hi esconmbraries"?

No sé fins a quín punt es deixa a persones com les que intervenen en aquéll programa de tarda que segueixin fent el que fan. Encara que, segons es deia des dels informatius del canal; "Aquí el cor i la tele-escombraria fins i tot en els informatius...