dimecres, 28 de setembre del 2011

A COP DE TALONMARI

El dissabte, dia 24 de Setembre passat, el Barça celebnrava una Assemblea de Socis Comrpomissaris. Sobre la taula, diversos temers, algún d'ells social, però d'altres, certament relacionats amb l'energia que avui ho mou tot; els diners.

A tal efecte, ens assabentavem de que el mateix dia, "La Vanguardia" havia censurat un article, escrit per Pilar Rahola, en el que la ex component de la cúpula d'ERC, i ara col·laboradora en aquest rotatiu, a més d'algúins altres mitjans, en el que es posicionava de manera contrària al que Pep Guardiola, "míster" del acui considerat millor equip del Món, afirmava sobre un més que polèmic patrocini, recentment adquirit pel club; com és el de "Qatar Foundation".

A la mateixa assemblea, el President del club va fer constar que no només Qatar és una dictadura, si no que hi ha d'altres patrocinadors que, si bé són marques europees ò espanyoles, fabriquen els seus productes a la Xina, una altra de les dictadures que, dissortadament, encara es resisteixen, i molt, a desaparèixer.

Possiblement el senyor Rossell, amb aquest gest de complir al peu de la lletra allò de que "la pela és la pela" ignora que hi ha paísos del Món en els que les persones no compten i, fins i tot, hi ha una marca de roba esportiva, quin símbol és un búmerang, en quin procés de fabricació s'utilitzen menors d'edat que, segons informes d'ONG com "Save the Children", treballen en condicions deplorables.

A la vista d'això no s'entén com un equip que porta a les sweves samarretes el logo d'UNICEF, pugui dur també el d'una "fundació" de de quina activitat fundacional, si és que alguna en té, no en sabem un borrall .

I és que sembla que l'esport-rei, convertit avui en tot un negoci, estigui perdent tot l'interès, en favor dels "cops de talonari".

diumenge, 25 de setembre del 2011

JA ERA HORA!

Amb les Festers de La Mercè 2011, s'acabaven les "corridas" a Catalunya, doncs l'única plaça que encara estava activa era la Monumental de Barcelona.

L'opinió pública, però, està dividida; des dels antitaurins, que voldrien que, fins i tot fossin abolits els "correbous", tan obsolets com les "corridas" fins els fanàticvs d'aquest trist espectacle del martiri i mort final d'un pobre toro, entre els que el diumenge, 25 de Setembre passat, una dona afirmava que "el toro el va fer Déu per això"...Cal preguntar-se quína implicació té l'Ésser Suprem en una barbàrie com aquesta.

Dissortadament, ente els fanàtics hi ha una esperança de que un recurs (com és costúm, del PP) presentat davant el TC, prosperi. O, com algú sense coneixements de cultura ha demanat, en el sentit que el martiri i mort dels pobres toroas sigui declarat "bé d'interès cultural".

Sortosametn, ja no hi ha "corridas" a Catalunya, i ningú "impideix" com deioa una fanàtica, que els qui els agrada això vagin a d'altres punts d'Espanya a veure-ho. Ara, però, només falta que desapareguin els correbous per completar d'alguna manera un respscte cap a la vida dels animals.

diumenge, 18 de setembre del 2011

D'ALCALDADES IO CACICADES...NO, GRÀCIES!

El passat Maig, les eleccions municipals donàven, per primera vegada a la Història de la democràcia, l'alcaldia de Badalona, al Barcelonès, a un militant del PP.

Bén aviat aquest batlle va començar a ensenyar públicament la seva particular manera de fer.

A mitjans de setembre, i per sorpresa, vam conèixer la notícia de que el Batlle de Badalona havia fet treure els bancs i tancar fonts per què, segons ell mateix explicava, "havia rebut" queixes contra "l'actitud incívica" dels immigrants.

No sé si aquest senyor ha pensat que, amb la desaparició dels bancs, també ha tocat el nas a molts jubilats que, de forma totalment pacifica, anaven a seure cada capverspre als mateixoas bancs per tal de, molt cívicament, "fer-la petar!". O, amb tancar les fonts, si ha perjudicat a aquélles persones que, passant per un lloc on hi ha una d'aquestes, ha tingut ganes de beure un glop df'aigua fresca, i bèure-la de manera bén normal i cívica...

Abans d'això, però, ja s'havia guanyat un primer "buit" per part de les altresd forces polítiques que, vista l'actitud sorna de l'alcalde, van boicotejar la Diada Nacional.

Però la darrera de les seves "cacicades" es donava el cap de setmana del 17 al 18 de Setembre passats, quan anunciava al seu compte de Twitter una redada de la Guàrdia Urbana, que es duria a terme en una "zona conflictiva", una "piulada" certament indigna de qui ocupa un càrrec d'aquesta mena, al menys, en democràcia.

I és que, tal i com la dita diu; "per a mostra, un botó". Doncs amb el modus operandi d'aquest alcalde, quins avantpassats, al menys per part de pare, van ser, molt probablement, immigrants, ja temim el botó de mostra del tarannà amb que el partit de la por (Els "In-populars") governarien Espanya i, sobre tot Catalunya, de la que només se'n recorden quan hi ha campanya electoral, si és que guanyen les eleccions

dimecres, 14 de setembre del 2011

UN IMMENS CAVALL DE TROIA

Fa gairebé un any que donàvem la benvinguda a un nou canal de televisió que s'incorporava a la ja àmplia oferta de la TDT. El seu nom, "13TV", el seu lema "Creemos" i els seus colors...els de la bandera del Vaticà...

Aviat fara un any que funciobna el canal, aparentment catòlic. Però el dia 30 d'Agost passat m'arribava unes dades que, després de llegir-les, vaig començar a comprendre què hi ha darrere d'aquesta aparent "bnona" obra televisiva.

Segons sembla, el canal és propietat d'una sèrie d'empresers inversores que res tenen a veure amb la rekligió catòlica i, per inversemblant que sigui, algunes d'elles regenten canals que produeixen els programes de "tarot i vidència" que es poden veure a determinats canals durant la nit (Durant un temps, també ho va fer 13TV, a més d'emetre jocs de participació telefònioca amb números cars...).

Així, l'autor de la nota es preguntava si realment el canal és una mena de cavall de Troia a l'Esglèsia Catòlica, precisament per les connexions amb aqust tipus d'empreses, que en són accionistes i, evidentment, per haver-ne emès programes.

Però el canal que, de dia tranmet l'Àngelus i la Missa, i que va cobrir exhaustivament els viatges que Benet XVI ha fet a Espanya, de nit es transforma en quelcom encara menys respectuós.

Resulta que el que havien de ser tertúlies "planes" no són altra cosa que un grupet de persones, molt afins al PP al que consideren ja guanyador sense haver-se celebrat les eleccions, les quals dediquen el seu temps de "xupar càmera" a llançar contínues dioatribes contra qualseviol aspecte de la vida espanyola; des de les ONG fins l'Estat de les Autonomies i, el que és més greu, desitjant el mal a comunitats com Catalunya o Euskadi.

Si tan catòlics són, incompleixen a la torera un dels grans manaments de la Llei de Déu; que convida a no desitjar el mal als demés.

I és que, si bé no sabem si són un cavall der Troia contra l'Esglesia Catòlica, el que sí ens demostren cada nit és que ho són contra la cohesió d'Espanya, a la que dinamiten constantment...Quin exemple, no?

divendres, 9 de setembre del 2011

ENTRE NEGATIVES I CANTS DE SIRENA

El dia 11 de Setembre passat ja vam tenir ocasió de veure quín peu calça el recentment elegit alcalde de Badalona, que, curiosament en una ciutat catalana, pertany al més anticatalanista dels partits de l'arc polític.

I és que aquest batlle va mostrar la seva autèntica cara quan va fer que "Diada Nacional de Catalunya" perdés el terme Nacional en aquélla ciutat, així com quan va cxriticar que en aquéll dia, la Senyera onejés sola a l'Ajuntament de la ciutat. Tot això va provocar la suspensió dels actes oficials per aquéll dia.

Però el dia 9 de Setembre passat, les càmeres i micròfons de TV3 van poder captar la imatge d'una Alícia Sánchez Camacho que, exultant, afirmava que "Rajoy tractara bé els catalans"...

Aquesta afirmació-de murri- no és més que un cant de sirena, proferit expressament per tal de captar el vot dels indecisos i també d'algún "indignat despistat"...O, possiblement, d'¡afirmar el mateix que el dia anterior deia ja Duràn i LLeida; qui augurava la victòria del PP, tyot sabent-se ja guanyadors abans de les eleccions.

En aquests temps, en què té gran vigència aquélla vella frase feta castellana de "tanto monta, monta tanto", es fa difícil saber què votar exactament. I sobre tot, el que més difícil es fa és ignorar tant cant de sirena, encara que surti de qui no sembla haver trencat mai un plat...

I és que, per guanyar-se la confiança dels votants, tot s'hi val, malgrat que després s'ho tirin esquena avall!

dilluns, 5 de setembre del 2011

UNA CATALUNYA DIVIDIDA?

El fet de poder ensenyar en català, i de poder practirar l'anomenada "immersió lingüística" s'ha aconseguit a base de lluita, d'esforç i, possiblement, de crítiques d'algúns sectors de la població, sectors que, finalment, semblen haver-se sortit amb la seva. Això si, tot recorrent als tribubunals, com ja ens tenen acostumats.

I és que el 2 de Setembre passat, el TSJC dictaminava que "el castellà també ha de ser llengua vehicular a Catalunya", una sentència que, aparentment, feia esment a algunes famílies que han sol·licitat que els seus fills siguin educats específicament en castellà.

La polèmica, però, saltava el 5 de Setembre passat, quan el President de l'alt tribunal català matisava que la sentència no fa només referència a aquestes famílies, si no que es fa extensiva a totes les escoles, lo qual indignava el col·lectiu docent, que ja es va manifestarel mateix dia a la tarda.

Des que existeix la democràcia, a Catalunya han conviscut les dues llengües en una armonia perfecta, tan és així que les mateixes es fan servir de manera molt equitativa. Així, hi ha ràdios, televisions i diaris, fets a Catalunya i per Catalunya, que tenen el castellà com a llengua vehicular.

El que sembla és que els tribunals, amb aquestes sentències tan salomòniques, vestiguin, d'alguna manera interessats, en fer que Catalunya s'assembli més a Bèlgica, on francòfons i flamencs estàn gairebé permanentment enfrontats per la llengua, que a un país en el que conviuen dues llengües en armonia per, d'aquesta manera, trencar la cohesió exiastent a casa nostra

dijous, 1 de setembre del 2011

...I ELS POBRES TREBALLADORS QUÈ?

WEl cap de setmana dels dies 20 i 21 d'Agost passat, tal i com mana la tradició, la pilota havia de començar a rodar pels camps de Primera i Segona divisions espanyoles.




Una vaga de futbolistes, però, va deixar aquéll cap de setmana sense la jornada corresponent de Lliga, doncs va haver-hi dfesacords entre l'AFE, que represdenta els jugadors, i la Lliga de Futbol Professional (LFP).




Va ser, com tots vam poder comprovar, una vaga en tota regla, tot i que el cap de setmana següent, el darrer del mes d'Agost, ja es van jugar els partits corresponents.




Tot i que la jornada va quedar postposada per una altrra data, el cert és que es va conèixer una d'aquélles notícies que, certam3nt, indignen, i és el fet que els futboliste4s, que tots sabem la milionada que cobren, no veuran minvat el seu sou per haver fwet vaga.




Ja sabem tots que l'esport-tei mou masses,i la prova d'això és que cada dissabte i diumenge, els camps de futbol estàn, uns més que els altresm, plens a vessar de públic. Però a la vista del fet que a uns personatges quer només juguen al futbol se'ls ddeixi el siou intacte després de fer vaga mentre que als treballadors se'ns retalla el mateix quan anem a la vaga, seria un bon moment per deixar buits els camps de futbol i, el més important, seria bo que tothom que és soci d'un d'aquests clubs grans de futbol, se'n donés de baixa!