L'Alfàs del Pi és una ciutat de la comarca alacantina de la Marina Baixa, quina proximitat amb la turística Benidorm ha fet que hagi vist augmentada la seva poblacó, tot i que també és una localitat rica en agricultura, sobre tot de cítrics i oliveres.
Però L'Alfàs va saltar, el 22 de Maig passat a Internet, concretament per culpa del deplorable espectacle que una candidata a l'alcaldia d'aquèll municipi va donar dins d'un dels Col·legis Electorals del municipi.
La candidata, del PP, va voler impedir que una ciutadana discapacitada, que anava acompanyada d'una persona de confiança, pogués votar.
En ekl moment en que la persona de confiança va introduïr el sobre amb la papereta a l'urna, l'esmentada candidata va començar a cridar "No vota, no vota, he dicho que no vota".
El deplorable espectacle, que va ser filmat per una càmera, va continuar quan la senyora en qüstió va dir textualment "Ahora haremos que una persona discapacitatda se levante, coja una papeleta y un sobre", com volent esperar el miracle... Tot això davant la mirada indiferent d'un President de Mesa que no va tenior el valor suficient com per aixecar-se i cridar l'atenció a la senyora candidata qui, per cert, segurament que no s'ha llegit la Llei de Règim Electoral (o, si ho ha fet, només ha memoritzat el que li interessa)
I és que, després dels escàndols que s'han produït en aquest partit, el que no és gens comprensible és que hagi tornat a sortir a moltes Comunitats Autònomes, inclosa la Valenciana, que és, per així dir-ho, el bressol de la trama Gürtel.
No sera que hi ha qui li agrada sortir del foc per caure a les brases?.
dilluns, 30 de maig del 2011
AÏLLAR-SE DE LA RESTA DEL MÓN
Vivim en una època en la que tot s'està "globalitzant" a velocitats gairebé vertigionses, sobre tot, mercès a Internet una xarxa que, en teoria, ens hauria d'apropar més els uns als altres, tot unint cultures i llengües diferents en un espai comú on tothom, sense distincions ideològiques de cap mena, hi tingués cabuda i accés gotalment lliure.
Sembla, però, que això no és exactament així, doncs a les restriccions que algúns paísos imposen a les connexions a la Xarxa, sembla que ara s'hi sumara Iràn, un país àrab, sotmès a una fèrria dictadora que ja el manté massa aïllat del món per, segons fonts del règim afirmen, "mantenir la moral islàmica intacta".
I és que el dia 30 de Maig passat llegia la notícia de que Iran vol dotar-se d'una intranet nacional, totalment independent i aïllada de la Internet que tots fem servir, en el que és un nou intent, per part del règim, de perpetuar-se en el poder.
Sembla un contra sentit que, en mig dels esclats en demanda de democràcia als paísos àrabs, hi hagi encara qui s'atrinxeri a la poltrona, tot escanyant, fins i tot, Internet.
Possiblement algún dia, si és que obren els ulls, s'adonin del seu error.
Sembla, però, que això no és exactament així, doncs a les restriccions que algúns paísos imposen a les connexions a la Xarxa, sembla que ara s'hi sumara Iràn, un país àrab, sotmès a una fèrria dictadora que ja el manté massa aïllat del món per, segons fonts del règim afirmen, "mantenir la moral islàmica intacta".
I és que el dia 30 de Maig passat llegia la notícia de que Iran vol dotar-se d'una intranet nacional, totalment independent i aïllada de la Internet que tots fem servir, en el que és un nou intent, per part del règim, de perpetuar-se en el poder.
Sembla un contra sentit que, en mig dels esclats en demanda de democràcia als paísos àrabs, hi hagi encara qui s'atrinxeri a la poltrona, tot escanyant, fins i tot, Internet.
Possiblement algún dia, si és que obren els ulls, s'adonin del seu error.
dimecres, 25 de maig del 2011
ELEVAR LA CRUELDAT A PATRIMONI CULTURAL?
Fa unes poques setmanes ens arribava una notícia molt sorprenent, per cert, si tenim en compte que venia de la veïna França, un país que s'ha avançat en mokts aspectes, sobre tot socials, al llarg ade la Història. La notícia en qüestió ens parlava de que allà, les curses de braus han estat elevades a la categoria de bé d'interès "cultural".
Estem en ple segle XXI, moment en el que hi ha força concienciació sobre el respecte a la vida, fins i tot, a la dels animals i, a tal efecvte, existeixen ja partits "animalistes" com l'antitaurí ina formació que, malgrat que rep pocs vots a les Eleccions, dúu a terme una tasca molt lloable, defensant els indefensos anuimals.
L'any 2010, Catalunya prohibia les curses de braus, tot i que encara se'n fan en algunes de les poques places que resten actives a casa nostra, una d'elles, la Monumental de Barcelona. Això si, amb molt poca assistència de públic que, a la porta d'entrada, rep l'esbroncada dels antitaurins.
Però, a més de les curses de braus, hi ha altres actes de cerueldat com els correbous o els "bous embolats" que, si bé no acaben amb la vida dels animals, sí que els fan patir, sobre tot la darrera de les crueldats, doncs acaben histèrics i cecs, malgrat les negacions que han fet algúns veterinaris, afeccionats al tema.
Ara, i no sé realment de quí ha sortit l'aberrant idea, sembla que es vol que la UNESCO, un organisme depenent de l'ONU que vetlla pel patrimoni cultural, tan tangible com intangible, de la Humanitat, també dclari com a bé cultural aquesta barbaritat, un fet que podria considerar-se clarament contrari a l'esperit d'aquest alt organisme internacional, depenent de l'ONU.
Esperem i desitgem que la Comissió de Patrinmoni Cultural de la UNESCO sigui cauta, i no es deixi enganyar, tot fent passar per cultura allò que no ho és ni de bon tros. I és que si ho féssin, es perdria tota la credibilitat de l'organisme.
Estem en ple segle XXI, moment en el que hi ha força concienciació sobre el respecte a la vida, fins i tot, a la dels animals i, a tal efecvte, existeixen ja partits "animalistes" com l'antitaurí ina formació que, malgrat que rep pocs vots a les Eleccions, dúu a terme una tasca molt lloable, defensant els indefensos anuimals.
L'any 2010, Catalunya prohibia les curses de braus, tot i que encara se'n fan en algunes de les poques places que resten actives a casa nostra, una d'elles, la Monumental de Barcelona. Això si, amb molt poca assistència de públic que, a la porta d'entrada, rep l'esbroncada dels antitaurins.
Però, a més de les curses de braus, hi ha altres actes de cerueldat com els correbous o els "bous embolats" que, si bé no acaben amb la vida dels animals, sí que els fan patir, sobre tot la darrera de les crueldats, doncs acaben histèrics i cecs, malgrat les negacions que han fet algúns veterinaris, afeccionats al tema.
Ara, i no sé realment de quí ha sortit l'aberrant idea, sembla que es vol que la UNESCO, un organisme depenent de l'ONU que vetlla pel patrimoni cultural, tan tangible com intangible, de la Humanitat, també dclari com a bé cultural aquesta barbaritat, un fet que podria considerar-se clarament contrari a l'esperit d'aquest alt organisme internacional, depenent de l'ONU.
Esperem i desitgem que la Comissió de Patrinmoni Cultural de la UNESCO sigui cauta, i no es deixi enganyar, tot fent passar per cultura allò que no ho és ni de bon tros. I és que si ho féssin, es perdria tota la credibilitat de l'organisme.
dimecres, 11 de maig del 2011
UNES ARMES DE DOBLE TALL
Internet ha donat pas a les anomenades "xarxes socials", un fenòmen que, si bé va començar amb el correu electrònic, la missatgeria instantània i els xats, ja de per si molt populars, ara té moltes altres formes d'expressió, com el Facebook, creat per Mark Zuckerberg, possiblement la més popular de totes, encara que n'hi ha d'altres que no es queden cuertes, com "YouTube", per vídeos i clips musicals, "Flickr", que és un arxiu fotogràfic o "Twitter", un microbloc que només permet missatges amb una extensió màxima de 140 caràcters, quin nom podriem traduïr en català com a "piulades".
La popularíssima "Facebook", a més de permetre "col·leccionar" amics que, en ocasions són perfectes desconeguts, també permet inserir fotografies, comentaris que podens er tan curts com una "piulada" o tan llargs com els que ers poden inserir en els blocs.
Però darrerament aquesta xarxa social també ha incorporat jocs en linia, molt "enganxadissos" pel que sembla o, si més no, per les tràgiques notíciers que ens han arribat darrerament respecte de problemes de conciliació de la vida familiar i la utilització dels jocs. Les esmentades notícies sempre han arribat, curiosament, dels Estats Units, país en el que, com ja sabem per la Història, es dona de tot i força.
Un altre dels perills, i aquest si que ha donat exemples arreu del planeta, és el fet d'"airejar" a través d'una xarxa social fotografies que ens puguin comprometre, doncs hores d'ara hi ha empreses que, fins i tot, controlen què fan els seus treballadors al Facebook, sobre tot si estàn de baixa. O també persones que, mitrjançant una cita a la xarxa, han esbombat esdeveniments que eren per un nombre reduït de persones, tal i com li passava a iuna nena australiana fa poc temps.
Així, doncs, caldria que activéssim la privacitat del nostre Facebook. Tot i així, anem també en compte amb comentaris i imatges i, sobre tot, limitem el temps que utilitzem en jugar en linia, no sigui que en sotrtim escaldats.
La popularíssima "Facebook", a més de permetre "col·leccionar" amics que, en ocasions són perfectes desconeguts, també permet inserir fotografies, comentaris que podens er tan curts com una "piulada" o tan llargs com els que ers poden inserir en els blocs.
Però darrerament aquesta xarxa social també ha incorporat jocs en linia, molt "enganxadissos" pel que sembla o, si més no, per les tràgiques notíciers que ens han arribat darrerament respecte de problemes de conciliació de la vida familiar i la utilització dels jocs. Les esmentades notícies sempre han arribat, curiosament, dels Estats Units, país en el que, com ja sabem per la Història, es dona de tot i força.
Un altre dels perills, i aquest si que ha donat exemples arreu del planeta, és el fet d'"airejar" a través d'una xarxa social fotografies que ens puguin comprometre, doncs hores d'ara hi ha empreses que, fins i tot, controlen què fan els seus treballadors al Facebook, sobre tot si estàn de baixa. O també persones que, mitrjançant una cita a la xarxa, han esbombat esdeveniments que eren per un nombre reduït de persones, tal i com li passava a iuna nena australiana fa poc temps.
Així, doncs, caldria que activéssim la privacitat del nostre Facebook. Tot i així, anem també en compte amb comentaris i imatges i, sobre tot, limitem el temps que utilitzem en jugar en linia, no sigui que en sotrtim escaldats.
dimecres, 4 de maig del 2011
L'EXTREM DELS "REALITYS"
L'any 2010, un canal de televisió va començar a emetre un curiós programa; "Perdidos en la Selva". En ell, cinc famílies de diversos punts d'Espanya eren enviades a diversos punts del Món on encara hi ha pobles que, materialment, vuien a la Prehistòria. Allà, aquelles famílies van haver d'adaptar-se a les condicións de vida d'aquélls pobles, adoptant, en els darrers programes, fins i tot la vestimenta d'allà, una adaptació que, si malament no recordo, una dona va neagr-se a fer.
Segurament que per aquélles famílies l'experiència va ser quelcom inoblidable, passar unes setmanes lluny dels avantatges de la nostra vida moderna on tot, o quàsi tot, es fa amb ordinador.
Curiosament ara, la truita s'ha girat, i, per casualitat, un diumenge al vespre, vaig poder veure, encara que només va ser per uns moments, la "segona part" del reality show, que es titula "Perdidos en la ciudad". Ara són membres d'aquélls pobles els qui estàn en una ciutat de les nostres, han hagut d'adaptar-se al salt de mils d'anys que suposa portar-los a qualsevol de les nostres poblacions i, naturalment, exposar-se a la contaminació, un problema que allà no tenen.
No sé si els qui han pensat en la realització d'aquesta "seqüela" s'han aturat a pensar en el fet que a aquélles persones, que viuen a la Prehistòria, els pot ser contraproduent el salt que han fet. O, el que és més greu, si corren el perill de contraure malalties que allà no exiasteixen. Han pensat per uns moments que això pot ser una temeritat?.
Segurament que per aquélles famílies l'experiència va ser quelcom inoblidable, passar unes setmanes lluny dels avantatges de la nostra vida moderna on tot, o quàsi tot, es fa amb ordinador.
Curiosament ara, la truita s'ha girat, i, per casualitat, un diumenge al vespre, vaig poder veure, encara que només va ser per uns moments, la "segona part" del reality show, que es titula "Perdidos en la ciudad". Ara són membres d'aquélls pobles els qui estàn en una ciutat de les nostres, han hagut d'adaptar-se al salt de mils d'anys que suposa portar-los a qualsevol de les nostres poblacions i, naturalment, exposar-se a la contaminació, un problema que allà no tenen.
No sé si els qui han pensat en la realització d'aquesta "seqüela" s'han aturat a pensar en el fet que a aquélles persones, que viuen a la Prehistòria, els pot ser contraproduent el salt que han fet. O, el que és més greu, si corren el perill de contraure malalties que allà no exiasteixen. Han pensat per uns moments que això pot ser una temeritat?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)