dimecres, 30 de març del 2011

QUÈ PASSARA SI EL FUTBOL ÉS DE PAGAMENT?

Quan va començar la televisió, ja fa més d'una cinquantena llarga d'anys, aquéll mitjà de comunicació en blanc i negre que feia les primeres passes vivia de programes que es feien en rigorós directe, doncs no es gravava res...ni tan sols els anuncis, que es feien de manera coloquial dintre dels mateixos programes. Però aquélla incipient "tele!" va voler ampliar el ventall de possibilitats. I van començar les transmissions; algún partit de futbol i alguna "corrida". Amb els anys i l'arribada del color, les transmissions esportives van ser més i més freqüents, sumant-se al futbol l'automobilisme, el tennis, els Jocs Olímpics i molts altres esports. I la TDT permet tenir canals monotemàtics, dedicats a l'esport en general o algún ja directa i particularment al "peu-pilota", algúns d'aquests ja van néixer per ser de pagament. Durant força dies es va témer que el cap de setmana del 2 i 3 d'Abril passat no es jugués la jornada de Lliga, doncs tots els clubs de Primera i Segona Divisió volien fer tancament patronal en demanda de la no-obligatorietat de transm,etre un partit en obert per jornada. Tots menys sis, als que un Jutjat va haver de donar la raó. Si algún dia es decideix que a la tele tot el futbol sigui de pagament, sera una alegria per aquélles persones a qui no agrada aquest esport. tot i que els qui gaudeixen de l'esport-rei tindran una de dues opcions; o anar a veure els partits al bar o contractar la "tele" de peatge, de la mateioxa manera que hi ha qui fa els possibles per seguir el seu equip preferit o la selecció del seu país allà on vagi.

dimecres, 23 de març del 2011

UNA BONA INICIATIVA

El 23 de Març passat sabiem de la condemna exemplar imposada a un home que s'havia fet passar per promotor musical amb la finalitat de captar víctimes per a la pornografia infantil.

Aquesta és una vergonyosa pràctica en la que, dissortadament, hi ha implicats molts interessos econòmics, això si, a costa de la dignitat i, en nombroses ocasions la integritat de pobres infants.

Ja que es parla tant de "pirateria",. aquesta és la pittjor forma de piraterias que es pot practicar.

Sortosament, però, en ocasions com la que explicàvem al principi, s'arriba fins el fons de la qüestió, i es porta el(s) instigador(s) davant els tribunals i, en conseqüència, se'ls aplica tot el pes de la llei.

El mateix 23 de Març passat, però, el Senat instava l'Executiu espanyol a que instauri la figura de l'"agent infiltrat", per tal de lluitar, de manera més efectiva, contra aquesta forma de pitrateria, que és la més destructiva de totes.

Sera d'esperar que quan aquesta proposta arribi a ser Projecte de Llei i es discuteixi i voti al Parlament, tots els partits hi donin suport sense excepcions ni dubtes, donat que es tracta d'una idea beneficiosa per a tots.

dimecres, 16 de març del 2011

NUEVA RUMASA...NOVA RELLISCADA

No fa gaires mesos, concretament l'any passat, encara els veiem a la tele, uns anuncis en els que una "nova" Rumasa posava a l'abast dels inversors una sèrie de, no recordo si accions, pagarés, obligacions o quina mena de títol mercantil era. El cas és que, com sol passar quan una empresa necessita recapitalitzar-se, aquest reconstruït grup demanava diners tot oferint una "gustosa" sensació de bonança.

Segons jo havia sentit comentar en alguna ocasió, els qui treballen per les empreses d'aquest grup estàn "molt ben cuidats". Al menys això era el que feia circular la vox pópuli abans que es produïs, ja fa anys, l'expropiació del holding de l'abella.

Però un bon dia, no fa gaires eetmanes, va començar a parlar-se del fet que algunes de les empreses d'aquest grup, en altres temps molt influent, començaven a fer aigües, talment com si els diners que el grup va demanar a bombo i plateret per totes les televisions, ràdios i diaris del país, s'haguéssin evaporat, probablement fruit de la crisi que afecta tot el planeta.

El passat dissabte, dia 13 de Març, els treballadors de les empreses del grup de l'abella es van concentrar a la capital espanyola per tal de demanar quelcom tan just com que se'ls conservi la feina en empreses que,. segurament, estaven en bones condicions abans que fossin absorbides pel grup, un fet que podiem comprovar per la freqüència amb que els seus productes eren anunciats a la televisió, cosa que ara no es dona. Tal és el cas del conegudíssim "Ccacolat", un producte que es fabrica a Catalunya.

Tornarem a veure ressucitar l'abella dintre d'uns quants anys o, com diu la cançó "preferiran el trapezi"?.

diumenge, 13 de març del 2011

LA INTERNET DE TOTS

El dissabte, dia 12 de Març passat, es va celebrar el Dia d'Internet Lliure, un dia en el que es va reivindicar l'existència d'un lliure accés a la informació i a la llibertat d'expressió que, en algúns paísos, obscurs intreressos de dictadors i grups de claríssim fanatisme religiós, neguen sistemàticament als seus ciutadans en bé, segons ells, "del poble", una clara mentida per perseguir qui no pensa com els qui manen.

Reporters Sense Fronteres feia arruibar a la opimió pública la llista dels paísos que ells, de manera encertada, anomenen "enemics d'Internet". I és que el poder, ja sigui polític o religiós, és, en aquests paísos, enemic de la llibertat en tota regla.

També RSF donava a conèixer algúns paísos "sota vigilància", on el poder també controla, encara que no de manera tan dràstica, l'accés a la Xarxa, assegurant que, si no es fa quelcom, el nombre de paísos amb Internet restringida podria augmentar. En aquest sentit, no consideren Espanya com un país ni "enemic" ni "sota vigilància", malgrat que carreguen contrra la polèmica "llei Sinde".

Una Internet "civilitzada" seria aquélla en la que no haguéssim de recórrer als antivirus, per qyue no hi hauria qui es dediqués a escampar programari malintencionat, en la que tothom pogués dir el que pensa, sense ingerències ni del poder polític ni de la religió, en la que les úniques actituds clarament censurables fossin aquélles que, com ara el robatori de bases de dades, el ciberassetjament, el cibersabotatge o la pornografia infantil, malmeten la imatge d'una Xarxa que, de no existir aquestes "taques" ens faria a tots autèntics ciutadans del Món, doncs globalitzaria els Drets Humans.

dilluns, 7 de març del 2011

EL FUTBOL NOSTRE DE CADA DIA

Fa pocs dies algú va fer córrer la malintencuionada mentida de que un energúmen, que no se li pot qualificar d'altra manera, havia intentat agredir el tècnic madridista, un extrem que, segons vaig poder veure, era certament, mentida, doncs ni les agències de notícies ni cap mitjà audiovisual en va parlar per res, malgrat que en algún d'ells hi ha programes esportius que, en ocasions, més que informar, atíen el morbo.

Aaquesta és una "guerra" que no només es dona a Espanya entre els grans clubs, si no que també es dona a tots els paísos del Mó on hi la lligues regulars de l'esport-rei, arribant, en algúns casos, fins i tot a provocar autèntiques baralles entre els afeccionats d'un i altre clubvs que competeixen en un partit.

I, en algúns paísos, on el "peu-pilota" és gairebé com una mena de religió, tal és el cas del Brasil, fins i tot hi ha hagut casos de suïcidis si la selecció ha perdut partits del Mundial.

El pitjor, però, va passar fa un parell o tres d'anys a Barcelona, en un encobntre entre equips de categories inferiors, els jugadors d'un i altre club van acabar, materialment, substituïnt el futbol per la boxa i els insults, lo qual va acabar força malament.

Números a part, no sé si el futbol, del que en patim tots els dies de la setmana llevat dels divendres, ha acabat convertint-se en tapadora per que oblidem altres assumptes més greus. Però el cert és que, com diu la cançó, tots els dilluns, a la feina, es poden sentir els comentaris eufòrics dels partidaris dels clubs que han guanyat i els tristos dels partidaris dels equips que han resultat vençuts.

dimecres, 2 de març del 2011

NO SE'N ESCAPA NI EL LICEU

Les retallades pressupostàries, motivades per la crisi econòmica mundial, estàn afectant poc a poc tots els aspectes de la nosttra vida; des dels preus que no paren de pujar, passant pels sous, que han estat congelats, quan no també retallats, o el tancament de l'aixeta del crèdit a que bancs i caixes han hagut de recórrer per no caure en una situació d'alt risc, com ha passat als Estats Units amb algunes grans entitats financeres.

Però la crisi, tal i com sabiem el passat dia 21 de febrer, també afecta la cultura,més concretament una institució de Catalunya, com és el Gran Teatre del Liceu, que no començara temporada el setembre, si no un mes més tard, l'octubre.

I és que,. segons declarava en roda de premsa el director d'aquélla Institució, sembla ser que el teastre operístic barceloní també ha vist retallades les subvencions que aquest rebia, tan per part de les Institucions oficials, com dels particulars lo qual, segons declarava el mateix directiu, podria desemboxcar en un ERO.

I és que quan veiem que ni les institucions culturals se salven de la crisi , només cal preguntar-nos quí sera el següent en caure al pou.