dimecres, 23 de febrer del 2011

TV SENSE FRONTERES O INTERESSOS PARTIDISTES?

Des que existeix la TDT és a dir, des de ja fa un anyet, l'espectre de canals que podem veure ha anat creixent. Així, si amb la tele analògica només en podiem veure vuit o deu, a tot estirar, ara en són gaiorebé cinquanta una amalgama en que, a més dels públics, tan d'àmbit estatal com autonòmic i local, també ens permet rebre'n de privats, que van des dels que podriem anomenar "generalistes" si així volem considerar-los, fins els monotemàtics, amb esport, música o sèries, passant per un que és de caire religiós i, còm no, l'anomenat "GH24", que va venir a sustituïr-ne un de notícies.

En un principi, des de Catalunya rebiem el senyal de Canal 9, que no és altra que la televisió autonòmica de la Comunitat Valenciana, mentre que des d'allà també es podien visionar les emissions de TV3, la nostra televisió autonòmica.

Un bon dia, però, aquesta armonia va començar a trencar-se quan, des de la Generalitat Valwenciana, governada pel sempre polèmic PP, es va instar Acció Cultural del País Valencià al tancament dels repetidors que feien possible tal intercanvi entre les dues autonomies, atiant una mica més una picabaralla que va acabar amb el tancament del senyal de Canal 9 a Catalunya.

En altres comunitatsm, això no passa, i aquí rebem IB3 de la mateixa manera que, des de Ses Illes reben el senyal de la nostra televisió autonòmica; a fi de comptes totes dues emeten en català. La mateixa reciprocitat, i ho he comprovat personalment, existeix en altrres indrets com a La Rioja i Euskadi, doncs des de La Rioja reben Euskal Telebista, mentre que des del País Basc reben sense problema la televisió autonòmica de La Rioja.

En ocasions es parla de "picabaralles" entre les diverses Comunitats Autònomes o, fins i tot, entre Catalunya i Espanya. Però com també he pogut comprovar personalment en multituds d'ocasions i a diversos indrets d'Espanya, la picabaralla en qüestió no es dona ni de bon tros entre la gent normal. Possiblement els orígens de les picabaralles cal buscar-los en declaracions que, en ocasions fan els polítics, i que estàn fora de context i són una desafortunada manera d'actuar.

dimecres, 16 de febrer del 2011

UN FILM SDESCAFEÏNAT

Estem a pocs dies per que s'enttreguin els prestigiosos "ôscars" de Holywood, el guardó màxim al que qualsevol cineasta pot aspirar per una pel·lícula, malgrat que també se'n atorguen a d'altres aspectes,com els millors actors i actrius protagonistes, secundaris, bandes sonores i altres aspectes tècnics dels films .

Una de les cintes que opten a les preuades estatuetes és "El discurs del Rei", una història ambientada en l'Anglaterra de poc abans de la II Guerra Mundfial i quin recent coronat monarca; Jordi VI, pateix una tartamudesa que li dona nombrosos problemes a l'hora de parlar en públic.

A la cinta es mostra còm un metge intenta ajudar aquest monarca a vèncer la seva tartamudesa, fins i totr abans que Jordi VI sigui coronat com a rei. Es mostren al llarg de la història unes escenes que estàn carregades de paraules, podriem dir-ne poc apropiades, per ser posades en boca d'un futur monarca però que donen una certa gràcia a una història que més aviat resulta una mica avorrida i somnífera.

El cert, però, és que el film ha estat reestrenat als Estats Units, precisament en ocasió de la proximitat dels Òscars. Però ara s'han suprimit aquestes paraules que, si més no, poden donar al film una certa gràcia. Almenys així es pot veure en la seva cversió doblada en castellà.

El fet és que sembla que un país quins governants no van dubtar en ficar-se en una guerra que, com s'ha demostrat, era del tot il·legal, ara tampoc dubtin en censurar una pel·lícula per quatre paraules que, bén mirat, no són tan malsonants. Si ens ho mirem per aquest costat, seria com si algú molt purità agafés una pel·lícula d'humor i, senzillamernt, la deixés sense gags, lo qual la convertiria indubtablement en un nyap...

divendres, 11 de febrer del 2011

UN VELL COSTÚM QUE PODRIA TORNAR

Quí no recorda aquélls temps en que tots els envasos eren de vidre, doncs no hi havia altra cosa?.

Possiblement tots els qui hem passat de la cinquantena d'anys ho recoprdem, encara que sigui vagament. Però el cert és que, en aquélls moments, els envasos es retornaven a la botiga per tal que poguéssin esser rentats i reutilitzats.

Amb l'arribada del plàstic, però, aquéll antic costúm va anar desapareguent, doncs els envasos d'aquest nou material eren "perduts", és a dir, no retornables, tal i com la publicitat de l'època anunciava. Amb l'arribada del plàstic, evidentment que es van començar a acumular residus d'una substància que, per més inconvenients, triga anys a descomposdar-se, donat que la majoria dels plàstics no són biodegradables.

Si bé ara hem de separar els residus per categories el cert és que, segons els grups ecologistes encvara no n'hi ha prou. Per aquesta raó han instat el Ministeri espanyol de Medi Ambient Rural i Marí a que, en la nova Llei de Residus que s'està elaborant, es pugui tornar a contemplar aquéll vell costúm de retornar els envasos, lo qual fara que, sempre que aquests es puguin tornar a reciclar, com passa amb els de vidre, no només s'abaratirien els costos del producte, si no que també es contribuïria a la preservació del medi ambient i, en conseqüència, a reduïr l'escalfament global.

I és que amb idees tan senzilles com aquesta, de bén segur que ens estalviariem situacions dew crisi mediambiental com la que estem vivint.

dimecres, 2 de febrer del 2011

L'INTERÈS CENTRALISTA

S'acosten eleccions; municipals pel maig d'enguany, i generals per l'any vinent. I, com és natural, tothom escalfa motiors per veure quí sortira en cada una de les convocatòries.

Mentre algúns estàn en plena preparaciío de programa electoral, d'altres no fan més que caldejar, amb les seves decalracions incendiàries, un ambient ja massa escalfat per la crisi.

Tal és el cas del sempre polèmic PP, un de quins "barons" a l'ombra gosava atacar l'Estat dfe les Autonomies com si d'alguna cosa endimoniada es tractés, tot tractant de "miniestats" les Comunityats que, com és el cas de Catalunya, estem lluitant per tenir més autogovern, tot i que la sentyència adversa contra l'E·statut. propiciada per aquéll mateix partit, ja ens va començar a passar la tisora per aquest autogovern.

De fet ja fa molt quie Catalunya dona més a Madrid del que rep de les arques estaals, un fet que he pogut comprovar en persona en el decurs d'un viatrge a una altra Comunitat Autònoma on, fins i tot els autobusos de linia disposen de servei de megafonia que informa els pasaatgers sobre els llocs del trajecte on aqusts s'aturen.

I és que, quan es parla de que "L'Estat de les Autonomies no és viable", no volen dir res més que "Si algunes (...) s'indpenditzen, no rens cauran tants diners"...En fi, que tot són números!