L'any 2010 se'n va. Un més per explicar!. Però si per a la Comunirtat Científica asquest està considerat un dels més calorosos dels darrers temps, i la preocupació pèl canvi climàtic és general, també hi ha qui el recordara de maneres diferents.
Així, mentre la música perdia artistes com Luis Aguilé o Enrique Morente, el cinema directors de la talla de Luis Garcia Berlanga, i el periodisme també es quedava un xic més orfe, amb la desaparició de Luis Mariñas.
A nivell musical, però, també va haver-hi altres fets, un d'ells, el Concurs d'Eurovisió, aquest pàl·lid enigma de cada primavera on, després de la polèmica suscitada per la cançó "Soy un tdunami", que en teoria havia d'interpretar Karmele, i que va ser rebutjada per violar vàries de les normnes del concurs, TVE va optar per enviar-hi Dany Diges, amb el tema "Algo Pequeñito", durant quina actuació un personartge conegut com a "Jimmy Jump", va irrompre damunt l'escenari, tot obligant Diges a interpretar de nou el seu tema al final d'un concurs que va viure el primer sabotatge de la seva ja llatga Història.
Els afecciomnats al futbol tenien les alegris d'una novva lliga pèl Barça de Pep Guardiola. I Sud-Àfrica, seu per primera vegada d'un Mundial, veia com Espanya s'enduia la "copeta" a casa en un renyit partit contra Holanda, i al so de les vuvutzel·les.
La crisi econòmica mundial ha provocat les fusions de les caixes d'estalvi, algunes de les quals han desaparegut, absorbides per altres, com és el cas de Caixa Girona. D'altres, en canvi, s'han estimat més la fòrmula de la "fusió freda".
Mentre començava Novembre el Papa viatjava a Espanya, en un viatge llampec que el va dur a Santiago de Compostela i a Barcelona, on va dedicar la ja Basílica de la Sagrada Família al llarg d'una cerimònia de tres hores i escatx que TV3 va retransmetre arreu del Món.
Novembre, però, també donava una gran alegria a Ses Illes, Catalunya i Andalusia, doncs el Comuitè encarregat de concedir el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, depenent d'UNESCO, atorgava aqusta alta distinció a tres manifestacions culturals de reconegut valor; quals són el Cant de la Sibil·la, que s'interpreta a Ses Illes la nit de Nadal, així com també als Castells i un gènere musical que, si bé és propi d'Andalusia, ha representat durant anys Espanya arreu del Món; el flamenc.
I, després d'anys d'espera, arribava l'hora per que l'escriptora Ana-María Matute s'endugués el Premi "Miguel de Cervants" de les lletres castellanes a casa, malgrat que ella ja no ho esperava. Però també enguany les lletres castellanes han estat premiades en altres àmbits, doncs després de 20 anys sense aconseguir-ho, un altre escriptor en aquesta llengua; Mareio Vargas Llosa, s'enduia el Nöbel de Literatura. Però també hi ha hagut enguany un Nöbel força controvertit; el de la Pau, atorgat a l'activista xinès Liu Xiaobo, a qui l'Executiu d'aquéll país manté empresonat per, senzillament, demanar justícia.
I a Catalunya, les eleccions del dia 28 de Novembre van donar la victòria a CiU, desbancant, per tant, el Tripartit i deixant José Montilla sense la Presidència de la Generalitat. És un resultat que, en clau espanyola, ja va ser interpretat per part dels experts com un revés a Zapatero.
I, per arrodonir el pastis, el Pont de la Constitució va estar marcat per una plantada dels controladors aeris espanyols que va deixar tot l'espai aeri del país sense cobertura i, evidentment, bloquejat. La crisi es va acabar amb la militarització del col·lectiu.
Després de Nadal, concretament el dilluns 27 de desembre, Mas prenia possessió oficial del seu càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, i a la mateixa tarda del dilluns ja es feia pública la composició d'un Executiu que prenia possessió el dimecres, dia 29.
dimecres, 29 de desembre del 2010
dimecres, 22 de desembre del 2010
NADAL I CRISI ECONÒMICA
Dissabte, 25 de desembre de 2010; Nadal, un altre Nadal que arriba, en aquesta ocasió, envoltat per una crisi que afecta, des de ja fa uns mesos, tot el planeta i de la que, dissortadament, cada dia en veiem les conseqüències, no només en forma de persones que perden negocis i feina, si no també en forma de grans entitats bancàries multinacionals que, després d'haver estirat més el braç que la mànega, ara veuen com les cases de subhastes estàn donant compte de les seves pertinences per tal de sufragar els seus deutes, tot fent bo aquell vell i savi refrany castellà que diu "Del árbol caído, todos hacen leña".
Un Nadal presidit pel fret hivernal i la reforma de les pensions que l'Executiu espanyol vol imposar, segons el seu President, encara que no tingui l'aprovació dels demés, és a dir, per "decretazo", com vulgarment se sol dir, exposant-se, de ben segur, a una altra vaga general. I un Nadal, en definitiva, amb els controladors aeris militaritzats i un estat d'alarma nacional que ha estat perllongat fins el 15 de gener.
I a sobre, els qui a l'escola vam estudiar l'ortogragfia castellana de totas la vida, ara resulta que ens la canvien de cap a peus, suprimint normes que, si la memòria no em falla, en aquells moments eren considerades "sagrades", i posant-ne d'altres, com ara acceptar la castellanització de paraules procedents d'altres llengües, que ja estaven acceptades en la seva forma original. O també la supressió d'accents, algúns d'elñls diacrítics.
Un Nadal, en fi, en que, com diu La Trinca en una de les seves cançons, ens reunim tots, com cada any, possiblement per oblidar-nos una mica de les nostres tasques quotidianes, que ja va bé de tant en tant, encara que sigui a cop de "treva calòrica".
Un Nadal presidit pel fret hivernal i la reforma de les pensions que l'Executiu espanyol vol imposar, segons el seu President, encara que no tingui l'aprovació dels demés, és a dir, per "decretazo", com vulgarment se sol dir, exposant-se, de ben segur, a una altra vaga general. I un Nadal, en definitiva, amb els controladors aeris militaritzats i un estat d'alarma nacional que ha estat perllongat fins el 15 de gener.
I a sobre, els qui a l'escola vam estudiar l'ortogragfia castellana de totas la vida, ara resulta que ens la canvien de cap a peus, suprimint normes que, si la memòria no em falla, en aquells moments eren considerades "sagrades", i posant-ne d'altres, com ara acceptar la castellanització de paraules procedents d'altres llengües, que ja estaven acceptades en la seva forma original. O també la supressió d'accents, algúns d'elñls diacrítics.
Un Nadal, en fi, en que, com diu La Trinca en una de les seves cançons, ens reunim tots, com cada any, possiblement per oblidar-nos una mica de les nostres tasques quotidianes, que ja va bé de tant en tant, encara que sigui a cop de "treva calòrica".
BONES FESTES I UN MILLOR 2011
Des del programa "De tot, una mica", de Ràdio Sarrià us desitgem unes molt bones Festes, i que l'any 2011 sigui millor que aquest en tots els sentits.
dijous, 16 de desembre del 2010
"RICO", L'ESTAFA DEL SEGLE
Per tal de fer diners fàcils, hi ha qui se les empesca de tots colors,; des dels qui practiquen el conegudíssim "phishing", fent-se passar per bancs a Internet amb l'enviament massiu de correus electrònics fins noves formes de "tocar" la butxaca dels pobres usuaris.
La darrera vé de la mà d'un dels primers canals de televisió privada que va haver-hi a Espanya, i s diu "rico".
"Rico" però, només va començar afectant ele telèfons mòbils de targeta pre-pagament donat que aquests usuaris no poden denunciar el frau mitjançant factures en les que constaria, evidentment, el delicte flagrant. Ara, però, també comença a afectar els de contracte.
La tècnica de l'estafa, generada des d'una empresa subcontractada que no té res a veure amb el canal televisiu, doncs aquesta només emet el programa (que no he vist mai) consisteix en que l'empresa selecciona a l'atzar números de telèfon i els envia un missatge per que es comuniquin, primer amb les paraules "alta rico", a un número de cinc dígits (El primer és gratuït). Pero la trampa ja està parada, doncs els missatges que l'empresa envia li costen al pobre usuari, sense que ell ho sàpiga, 1,42 euros cada un. I no en rep un ni dos, si no que l'empresa emet repetitiuus missatges de publicitat, "alertes" i altres informacions, generaslment banals, que només fan que ocupar la memòria cdel terminal mòbiul i, naturalment, buidar la targeta de saldo.
No sé si algún dels que hanm "picat" ha aconseguit fer-se "rico", tal i com la meravellosa publicitat que hi ha a una pàgina d'Internet diu. Però el que si és cert és que l'empresa de nacionalitat nord-americana, sí que es fa d'or amb els missatgets
La darrera vé de la mà d'un dels primers canals de televisió privada que va haver-hi a Espanya, i s diu "rico".
"Rico" però, només va començar afectant ele telèfons mòbils de targeta pre-pagament donat que aquests usuaris no poden denunciar el frau mitjançant factures en les que constaria, evidentment, el delicte flagrant. Ara, però, també comença a afectar els de contracte.
La tècnica de l'estafa, generada des d'una empresa subcontractada que no té res a veure amb el canal televisiu, doncs aquesta només emet el programa (que no he vist mai) consisteix en que l'empresa selecciona a l'atzar números de telèfon i els envia un missatge per que es comuniquin, primer amb les paraules "alta rico", a un número de cinc dígits (El primer és gratuït). Pero la trampa ja està parada, doncs els missatges que l'empresa envia li costen al pobre usuari, sense que ell ho sàpiga, 1,42 euros cada un. I no en rep un ni dos, si no que l'empresa emet repetitiuus missatges de publicitat, "alertes" i altres informacions, generaslment banals, que només fan que ocupar la memòria cdel terminal mòbiul i, naturalment, buidar la targeta de saldo.
No sé si algún dels que hanm "picat" ha aconseguit fer-se "rico", tal i com la meravellosa publicitat que hi ha a una pàgina d'Internet diu. Però el que si és cert és que l'empresa de nacionalitat nord-americana, sí que es fa d'or amb els missatgets
divendres, 10 de desembre del 2010
LA GRAN TACA
La crisi ha fet que algúns clubs esportius hagin hagut de contractar alguna mena de patrocini publicitari per, d'alguna manera, salvar les arques, unes arques que, degut en gran part als astronòmnics sous que algúns esportistes cobren, s'empobreixen cada dia que passa.
Això és el que han fet ja algúns clubs, quins esportistes llueixen a la samarreta marques comercials de diversos productes i/o serveis, i quines instal·lacions esportives duen també el nom d'alguna empresa patrocinadora. Tal és, a Alemanya, el cas de l'Alianz Arena, o a Ses Illes el cas de l'estadi del Mallorca, que en un temps es deia Ono Estadi, malgrat que ara ha canviat el nom del patrocinador, tot i que, popularment, se'l coneix també com "Son Moix".
Per sorpresa de tots, el dia 10 de Desembre passat també s'enfilava el Barça a aquest carro de la publicitat. I no per pocs diners, si no per 30 milions d'euros anuals.
La notícia no tindria altra transcendència si hagués estat escollida com empresa patrocinadora alguna de les moltes empreses catalanes o espanyoles, que n'hi ha una pila. O, si volem obrir l'horitzó, també hauria pogut ser una firma europea.
Però es dona la circumstància que no és així, ni és una firma espanyola ni europea, si no que es tracta d'una fundació, però d'un país que no és tan sols una democràcia, si no una monarquia absolutista; Qatar, a la Península Aràbiga.
I és que, en aquesta ocasió, el Barça s'ha deixat tacar de manera molt innocent per uns diners provinehnts d'un país no democràtic que, encara que aporti una fundació, hom no sap tampoc quina mena de fundació és aquesta.
Queda clar que, com algú va dir; "tot són números", i no importa d'on caiguin els diners. Però el que si dol, i molt, és que un club que, fins ara ha estat molt més que un club, ara s'hagi deixat portar per lluïr publicitat de quelcom que no està en un país ni europeu ni democràtic. Possiblement els faci perdre punts i autoestima, i un dia hagin de lamentar-ho.
Això és el que han fet ja algúns clubs, quins esportistes llueixen a la samarreta marques comercials de diversos productes i/o serveis, i quines instal·lacions esportives duen també el nom d'alguna empresa patrocinadora. Tal és, a Alemanya, el cas de l'Alianz Arena, o a Ses Illes el cas de l'estadi del Mallorca, que en un temps es deia Ono Estadi, malgrat que ara ha canviat el nom del patrocinador, tot i que, popularment, se'l coneix també com "Son Moix".
Per sorpresa de tots, el dia 10 de Desembre passat també s'enfilava el Barça a aquest carro de la publicitat. I no per pocs diners, si no per 30 milions d'euros anuals.
La notícia no tindria altra transcendència si hagués estat escollida com empresa patrocinadora alguna de les moltes empreses catalanes o espanyoles, que n'hi ha una pila. O, si volem obrir l'horitzó, també hauria pogut ser una firma europea.
Però es dona la circumstància que no és així, ni és una firma espanyola ni europea, si no que es tracta d'una fundació, però d'un país que no és tan sols una democràcia, si no una monarquia absolutista; Qatar, a la Península Aràbiga.
I és que, en aquesta ocasió, el Barça s'ha deixat tacar de manera molt innocent per uns diners provinehnts d'un país no democràtic que, encara que aporti una fundació, hom no sap tampoc quina mena de fundació és aquesta.
Queda clar que, com algú va dir; "tot són números", i no importa d'on caiguin els diners. Però el que si dol, i molt, és que un club que, fins ara ha estat molt més que un club, ara s'hagi deixat portar per lluïr publicitat de quelcom que no està en un país ni europeu ni democràtic. Possiblement els faci perdre punts i autoestima, i un dia hagin de lamentar-ho.
dimarts, 7 de desembre del 2010
SEGUIDISME A LES AMENACES DELS DÈSPOTES
El mes de desembre és, tradicionalment, des de ja fa gaierebé cent anys, el mes en que s'atorguen els premis Nöbel, uns guardons que reconeixen persones i entitats o institucinns que han fet alguna acció en be de la Humanitat; ja sigui en pro de la Pau, de la Ciència i la Medicina o la Literatura.
Enguany el premi Nöbel de la Pau és per una persona "incòmoda" per un Govern que fa oïdes sordes al clam mundial en pro dels Drets Humans i, en nom del "be del poble" (del dels propis governants) ignora aqueste drets, tal i com en repetides ocasions hem pogut veure.
El més greu del cas és que la incomoditat que els governants xinesos senten cap a la oncessió a Liu Xiaobo del premi és tal que, com és costúm en ells, han amenaçat diversos paísos, inclosa Noruega, país al que l'Executiu xines, en la seva tossuderia de no voler anar pel bon camí, ja ha amenaçat.
El més greu del cas, però, és que 19 paísos, molts d'ells governats per dictadures, algunes de caire polític, altres de caire religiós, continuen rient les graciets d'aquest gegant asiàtic i, en conseqüència, no aniran a la cerimònia per "diverses raons" (han estat fortament pressionats) i no volen perdre les relacions "cordials" amb el gegant totalitari.
Algú em deia un dissabte al mercat de Girona que, per culpa d'aquest país, on la gent treballa de sol a sol per una misèria, fàbriques de calçat espanyoles de prestigi mundial se'n estan anant a la ruïna.
El que costa entendre als ulls de persiones demòcrates com nosaltres és còm és que un país que no respecta els Drets Humans té tants privilegis a nivell internacional, i ningú gosa parar els peus als seus governants. Més encara, costa moltíssim entendre còm se'ls va concedir uns Jocs Olímpìcs...O és quie els van comprar?...
Enguany el premi Nöbel de la Pau és per una persona "incòmoda" per un Govern que fa oïdes sordes al clam mundial en pro dels Drets Humans i, en nom del "be del poble" (del dels propis governants) ignora aqueste drets, tal i com en repetides ocasions hem pogut veure.
El més greu del cas és que la incomoditat que els governants xinesos senten cap a la oncessió a Liu Xiaobo del premi és tal que, com és costúm en ells, han amenaçat diversos paísos, inclosa Noruega, país al que l'Executiu xines, en la seva tossuderia de no voler anar pel bon camí, ja ha amenaçat.
El més greu del cas, però, és que 19 paísos, molts d'ells governats per dictadures, algunes de caire polític, altres de caire religiós, continuen rient les graciets d'aquest gegant asiàtic i, en conseqüència, no aniran a la cerimònia per "diverses raons" (han estat fortament pressionats) i no volen perdre les relacions "cordials" amb el gegant totalitari.
Algú em deia un dissabte al mercat de Girona que, per culpa d'aquest país, on la gent treballa de sol a sol per una misèria, fàbriques de calçat espanyoles de prestigi mundial se'n estan anant a la ruïna.
El que costa entendre als ulls de persiones demòcrates com nosaltres és còm és que un país que no respecta els Drets Humans té tants privilegis a nivell internacional, i ningú gosa parar els peus als seus governants. Més encara, costa moltíssim entendre còm se'ls va concedir uns Jocs Olímpìcs...O és quie els van comprar?...
dimecres, 1 de desembre del 2010
BENVINGUDA, 13TV!
De manera gairebé tradicional hem acceptat una sèrie de "mentidetes" al llarg de la Història, algunes de les quals fan referència, no sé si per superstició o per quin altre motiu, als números. Així, els xinesos i, particularment en la religió budista, s'atribueix al número 8 un significat religiós, i al 4 el veuen com un número "nefast".
Tal cosa ens passa als occidentals amb el número 13. Aquest és un número primer que, segons vaig poder llegir a Internet, no té res a veure amb la mala sort si no que, sorprenentment, en la religió cristiana correspòn ni més ni menys que a la Verge Maria.
I parlant del 13, el passat dia 29 de Novembre, amb puntualitat suïssa, a les 12 del migdia, se'ns descobria un nou canalñ de televisió. El seu nom: 13TV, el seu logo, un quadrat (un cub en animació 3D), de color grocf, i el nom del canal, en caràcters de color blanc dintre del quadrat, una combinació de colors que ens recorden de manera força clara que ens trobem davant d'un canal de televisió de caire religiós catòlic, doncs els colors corresponen als de la bandera del Vaticà.
Pel que hem pogut veure de programació, cada dia s'ofereix la Missa en directe, a les 12 en punt del migdia, tot i que tenen informatius de clara orientació conservadora i altres programes, entre els que podem destacar telenovel·les, pel·lícules clàssiques i debats i tertúlies, però també conservadors, o millor dit, "plans!" si tenim en compte, com ja hem pogut observar, que en aquest tipus de programes es defuig la crispació i l'enfrontament groller.
Algú deia en una xarxa social que ja havia esborrat el canal de la eva tele abans de veure'n la programació. Pero el cert és que, donat que estem en un país democràtic, és molt més vàlida l'opciío de donar-li la més cordial benvinguda a 13TV per que amplia una mica més el ventall de possibilitats televisives.
Tal cosa ens passa als occidentals amb el número 13. Aquest és un número primer que, segons vaig poder llegir a Internet, no té res a veure amb la mala sort si no que, sorprenentment, en la religió cristiana correspòn ni més ni menys que a la Verge Maria.
I parlant del 13, el passat dia 29 de Novembre, amb puntualitat suïssa, a les 12 del migdia, se'ns descobria un nou canalñ de televisió. El seu nom: 13TV, el seu logo, un quadrat (un cub en animació 3D), de color grocf, i el nom del canal, en caràcters de color blanc dintre del quadrat, una combinació de colors que ens recorden de manera força clara que ens trobem davant d'un canal de televisió de caire religiós catòlic, doncs els colors corresponen als de la bandera del Vaticà.
Pel que hem pogut veure de programació, cada dia s'ofereix la Missa en directe, a les 12 en punt del migdia, tot i que tenen informatius de clara orientació conservadora i altres programes, entre els que podem destacar telenovel·les, pel·lícules clàssiques i debats i tertúlies, però també conservadors, o millor dit, "plans!" si tenim en compte, com ja hem pogut observar, que en aquest tipus de programes es defuig la crispació i l'enfrontament groller.
Algú deia en una xarxa social que ja havia esborrat el canal de la eva tele abans de veure'n la programació. Pero el cert és que, donat que estem en un país democràtic, és molt més vàlida l'opciío de donar-li la més cordial benvinguda a 13TV per que amplia una mica més el ventall de possibilitats televisives.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)