El dilluns, dia 28 de Juny passat, i després de quatre anys d'espera, finalment el TC emetia una sentència ressolutòria sobre el recurs, presentat pel PP, contra un Estatut que, després de ser debatut al Parlament català, a l'espanyol i refrendat pel Pobnle cvatalà, ja està en vigor.
La sentència que retalla algúns preceptes de l'Estatut, és una ersposta a una protersta d'un partit, el resultat de quins capricis, ja hem pogut comprovar en anteriors ocasions, i aquests capricis van arribar, fins i tot, a provocar la seva pròpìa derrota electoral, que no han sabut païr mai.
Així, el mateix dilluns, després de saber-se la sentència que suposa una "tisorada" a un Estatut que ja era consticucional, mentre des dels partits que formen el Govern de la Generalitat i, fins i tot, des de CiU, que està en l'oposició, es veia aquesta com quelcom injust, des del PP s'afirmava que "ara l'Estatut és constitucuional" (Enténgui's, "ara ja no hi ha el que ens molestava").
El dimarts, dia de Sant Pere, el líder del partit a nivell espanyol demanava "concòrdia" per mirar al futur.
Però A quín futur es refereix el senyor Rajoy, si temim en compte que algunes Comunitats governades pel seu partit, entre les que hi ha la mateixa Comunitat Valenciana i Ses Illes (que comparteixen llengua amb nosaltres) també han presentat recursos?. Tan els agrada anar en contra dels demés que hagin d'escudar-se en el TC per protegir els seus drets?.
dimarts, 29 de juny del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
DIFÍCILS DE CLASSIFICAR, PERÒ DIGNES DE RESPECTE
El dia 28 de Juny passat es celebrava el Dia de l'Orgull Gai, una festa que es va celebrar arreu al llarg del cap de setmana anterior, amb manifestacions entre lúidiques i reïvindicatives, en concret, la reïvindicació d'enguany era aconseguir que els transexuals tinguin igualdat d'oportunitats en la vida i siguin respectats.
Tals formes de vida, com són ser homosexual (gai-lèsbic) o transexual, no són sempre ben vistes per tothom, sobre tot per les diverses religions, algunes de les quals consideren "malaltia" el fet de ser homosexual, encara que, en certa manera, els "toleren", mentre que d'altres, com és el cas de l'islam, consideren aquestes persones com si realment fóssin un producte satànic, malgrat que no fan mal a ningú. En aquest sentit, seria de suposar que, en temps de la Inquisició, si hi havia persones amb aquest, diguem-ne "modus vivendi" que, de ben segur que n'hi havia, eren acusats de l'úinic que aquélls tribunals teocràtics sabien acusar qui no era, segons els seus criteris, "normal" , és a dir, de "bruixeria" i, com no podia ser d'altra manera, anaven direcrtament a la foguera.
Seria millor que aquesta societat que vol ser tan democràtica i oberta, dongués a aquestes persones les oportunitats que es mereixen, sense mirar quina és la seva orientació sexual, i ens deixéssim de prejudicis religiosos doncs, de bén segur que Déu no aprova la gran quantitat d'injustícies que, en el seu nom, es duen a terme en aquest món
Tals formes de vida, com són ser homosexual (gai-lèsbic) o transexual, no són sempre ben vistes per tothom, sobre tot per les diverses religions, algunes de les quals consideren "malaltia" el fet de ser homosexual, encara que, en certa manera, els "toleren", mentre que d'altres, com és el cas de l'islam, consideren aquestes persones com si realment fóssin un producte satànic, malgrat que no fan mal a ningú. En aquest sentit, seria de suposar que, en temps de la Inquisició, si hi havia persones amb aquest, diguem-ne "modus vivendi" que, de ben segur que n'hi havia, eren acusats de l'úinic que aquélls tribunals teocràtics sabien acusar qui no era, segons els seus criteris, "normal" , és a dir, de "bruixeria" i, com no podia ser d'altra manera, anaven direcrtament a la foguera.
Seria millor que aquesta societat que vol ser tan democràtica i oberta, dongués a aquestes persones les oportunitats que es mereixen, sense mirar quina és la seva orientació sexual, i ens deixéssim de prejudicis religiosos doncs, de bén segur que Déu no aprova la gran quantitat d'injustícies que, en el seu nom, es duen a terme en aquest món
dijous, 24 de juny del 2010
A QUÍNS INTERESSOS SERVEIXEN?
El 14 de Juny passat, amb el Mundial de Sud-Àfrica en joc, m'arribava la trista notícia de que en un país africà vàries famílies van ser tirotejades per uns encaputxats mentre estaven, tranquil·lament a casa seva, veient un partit de la competició més important de l'esport-rei.
Segons la nota de premsa que vaig poder llegir de la pàgina web d'una agència, sembla ser que l'acció vandàlica havia estat reïvindicada per Al-Qaeda, banda radical que es dedica, precisament, a tréure's de sobre tothom que, segons ells, sigui "infidel".
Moltes religions, la majoria, prohibeixen, precisament, matar. I no cal professar-ne una de determinat signe per saber que la vida és un DRET a respectar, reconegut a totes les Constitucions democràtiques. Tampoc hi ha ningú que prohibeixi practicar o veure esport, ni escoltar música, ni ballar, tres activitats bones, una pel cos, i les altres dues, certament que per la ment.
Sembla, però, que aquests radicals no volen veure, ni en pintura, que les persones normals practiquin o vegin esport per televisió, escoltin música o ballin.
Si bé, com algún líder religiós islàmic deia en declaracions a un canal de televisió fa un temps, "l'islam és pacífic", hom no entén aquestes actituds tan poc ortodoxes amb el que aquell líder religiós deia.
O és que, en aquesta religió, que més aviat sembla una selva, es compleix allò que un vell refrany castellà diu, que "cada maestrillo tiene su librillo", és a dir, que cada capitost interpreta a la seva manera les coses, i n'hi ha que tiren per la via més fàcil, possiblement per que siguin "religiosos a bastonades"?.
Segons la nota de premsa que vaig poder llegir de la pàgina web d'una agència, sembla ser que l'acció vandàlica havia estat reïvindicada per Al-Qaeda, banda radical que es dedica, precisament, a tréure's de sobre tothom que, segons ells, sigui "infidel".
Moltes religions, la majoria, prohibeixen, precisament, matar. I no cal professar-ne una de determinat signe per saber que la vida és un DRET a respectar, reconegut a totes les Constitucions democràtiques. Tampoc hi ha ningú que prohibeixi practicar o veure esport, ni escoltar música, ni ballar, tres activitats bones, una pel cos, i les altres dues, certament que per la ment.
Sembla, però, que aquests radicals no volen veure, ni en pintura, que les persones normals practiquin o vegin esport per televisió, escoltin música o ballin.
Si bé, com algún líder religiós islàmic deia en declaracions a un canal de televisió fa un temps, "l'islam és pacífic", hom no entén aquestes actituds tan poc ortodoxes amb el que aquell líder religiós deia.
O és que, en aquesta religió, que més aviat sembla una selva, es compleix allò que un vell refrany castellà diu, que "cada maestrillo tiene su librillo", és a dir, que cada capitost interpreta a la seva manera les coses, i n'hi ha que tiren per la via més fàcil, possiblement per que siguin "religiosos a bastonades"?.
dimecres, 16 de juny del 2010
DE QUÈ PODEM QUALIFICAR-LO?
El dissabte, dia 29 de Maig passat, mentre estavem gaudint del Concurs d'Eurovisió, en la seva ja cinquanta-cinquena edició, i escoltant Dani Diges mentre interpretava, acompanyat per uns ballarins, el seu "Algo Pequeñito", tots vam quedar bocabadats en veure còm un ballarí molt estrany es "colava" materialment a l'actuació de Diges.
Vestit amb una samarreta negra, on es llegia pefectament "Jimmy Jump", en lletres blanques, i amb uina barretina al cap, malgrat que una agència de notícies la qualificava de "gorreta vermella", irrompia, per primera vegada en la Història, en un Concurs d'Eurovisió un esdeveniment que, com és de suposar, es celebra sota alguna mesura de seguretat. O, al menys, els participants van degudament identificats.
Aquélols escassos 20 segons de la seva aparició, però, van ser prou com per sorprendre tothom, fins i tot l'organitrzació de l'esdeveniment els quals, per cert, van permetre Diges que repetís la seva actuació al final de la gala.
El passat dia 4 d'aquest Juny, l'intrèpid personatge estava, com no podia ser d'altra manera, en un plató televisiu d'aquélls que serveixen per treure l'entrallat de coses que, en ocasions són interessants, però en altres, sín tan banals que semblen discussions a crits de persones que parlen diferent llengua.
El cert és que, a preguntes del presentador sobre la intenció amb que va colar-se, precisaqment a l'actuació del representant espanyol, el tal Jimmy Jump (En realitat es diu Jaume), qui va acudir als estudis, precisament amb la samarreta publicitària que sempre llueix, va afirmar que anava "en representació dels qui no van poder estar allà".
Ja s'ha colat a diferents esdeveniments, tot i que sempre esportius, fins el 29 de Maig passat. Però què és "Jimmy Jump"? Un pallasso o un senzill exhibicionista, especialitzat en burlar la seguretat de qualsevol esdeveniment per forta que sigui?. El cert és que, segons sembla, no hi ha sistema de seguretat que se li resisteixi.
Vestit amb una samarreta negra, on es llegia pefectament "Jimmy Jump", en lletres blanques, i amb uina barretina al cap, malgrat que una agència de notícies la qualificava de "gorreta vermella", irrompia, per primera vegada en la Història, en un Concurs d'Eurovisió un esdeveniment que, com és de suposar, es celebra sota alguna mesura de seguretat. O, al menys, els participants van degudament identificats.
Aquélols escassos 20 segons de la seva aparició, però, van ser prou com per sorprendre tothom, fins i tot l'organitrzació de l'esdeveniment els quals, per cert, van permetre Diges que repetís la seva actuació al final de la gala.
El passat dia 4 d'aquest Juny, l'intrèpid personatge estava, com no podia ser d'altra manera, en un plató televisiu d'aquélls que serveixen per treure l'entrallat de coses que, en ocasions són interessants, però en altres, sín tan banals que semblen discussions a crits de persones que parlen diferent llengua.
El cert és que, a preguntes del presentador sobre la intenció amb que va colar-se, precisaqment a l'actuació del representant espanyol, el tal Jimmy Jump (En realitat es diu Jaume), qui va acudir als estudis, precisament amb la samarreta publicitària que sempre llueix, va afirmar que anava "en representació dels qui no van poder estar allà".
Ja s'ha colat a diferents esdeveniments, tot i que sempre esportius, fins el 29 de Maig passat. Però què és "Jimmy Jump"? Un pallasso o un senzill exhibicionista, especialitzat en burlar la seguretat de qualsevol esdeveniment per forta que sigui?. El cert és que, segons sembla, no hi ha sistema de seguretat que se li resisteixi.
divendres, 11 de juny del 2010
UNA ESMENA MOLT ESPERADA
El dia 11 de Juny, el Telenotícies Comarques, de TV3, va donar la notícia; el Tribunal Suprem havia absolt fionalment Núria Pòrtulas, a qui l'Audiència Nacional havia condemnat a presó, sota l'acusació de "col·laborar amb banda terrorista".
El vespre del mateix die, familiars i amics van celebrar aquesta sentència, en un acte entre festiu i reivindicatiu, a la Plaça del Vi de la capital del Gironès.
Que nosaltres sapiguem, en democràcia, pensar diferent no equival a altra cosa que això; pensar diferent, usar del dret a pensar diferent i a expressar-ho, naturalment, de forma demcràtica, amb paraules.
Però el cert és que hi ha qui, d'alguna manera, va actuar molt matusserament, com els qui van ordenar la detenció i posterior enjudiciament de Pòrtulas, unes acusacions que, finalment, s'ha comprovat que no eren més que el resultat d'un de tants "nyaps" que els qui tenen el poder fan en aquest país.
El vespre del mateix die, familiars i amics van celebrar aquesta sentència, en un acte entre festiu i reivindicatiu, a la Plaça del Vi de la capital del Gironès.
Que nosaltres sapiguem, en democràcia, pensar diferent no equival a altra cosa que això; pensar diferent, usar del dret a pensar diferent i a expressar-ho, naturalment, de forma demcràtica, amb paraules.
Però el cert és que hi ha qui, d'alguna manera, va actuar molt matusserament, com els qui van ordenar la detenció i posterior enjudiciament de Pòrtulas, unes acusacions que, finalment, s'ha comprovat que no eren més que el resultat d'un de tants "nyaps" que els qui tenen el poder fan en aquest país.
dimecres, 9 de juny del 2010
QUÍN ÚS ES FARA DEL 3D A LA "TELE"?
Les noves tecnologies ens han portat la possibilitat de veure pel·lícules en 3D DIGITAL, un sistema d'imatge tridimensional que ens acosta les imatges gairebé als dits, i ens permet, materialment "tocar" allò que veiem.
El cinema, que perdia clients mercès, entre altres, als molts canals televisius que, a les plataformes digitals de pagament, ofereisxen la possibilitat de veure, previ pagament d'un cànon de "compra", les darreres novetats cinematogràfiques des del saló de casa, ha revifat amb el nou sistema 3D, i la cinta "Avatar" és la que ha obert la llauna de la nova atracció que, a més, ens permetra veure, com si estiguéssim allà, concerts i altres esdeveniments.
Fa uns dies llegia una nota de premsa, en la que s'afirmava que la televisió en 3D que ha de venir, podria restringir a esports i pel·lícules eròtiques i pornogràfiques les emissions en aquest nou i meravellós sistema.
Havent-hi la possibilitat de filmar documentals, o de transmetre teatre, òpera o altres pel·lícules que es puguin rodar en aquest sistema, resultaria molt poc ètic que els continguts en tres dimensions de la televisió, tal i com s'apuntava a la nota de premsa, fossin tan pobres com s'assegura, amb lo qual només podrien gaudir-ne aquélls als qui agrada el futbol o altres esports, o aquélls altres que són uns apassionats del cinema eròtic. Certament, una molt pobra elecció.
El cinema, que perdia clients mercès, entre altres, als molts canals televisius que, a les plataformes digitals de pagament, ofereisxen la possibilitat de veure, previ pagament d'un cànon de "compra", les darreres novetats cinematogràfiques des del saló de casa, ha revifat amb el nou sistema 3D, i la cinta "Avatar" és la que ha obert la llauna de la nova atracció que, a més, ens permetra veure, com si estiguéssim allà, concerts i altres esdeveniments.
Fa uns dies llegia una nota de premsa, en la que s'afirmava que la televisió en 3D que ha de venir, podria restringir a esports i pel·lícules eròtiques i pornogràfiques les emissions en aquest nou i meravellós sistema.
Havent-hi la possibilitat de filmar documentals, o de transmetre teatre, òpera o altres pel·lícules que es puguin rodar en aquest sistema, resultaria molt poc ètic que els continguts en tres dimensions de la televisió, tal i com s'apuntava a la nota de premsa, fossin tan pobres com s'assegura, amb lo qual només podrien gaudir-ne aquélls als qui agrada el futbol o altres esports, o aquélls altres que són uns apassionats del cinema eròtic. Certament, una molt pobra elecció.
dimecres, 2 de juny del 2010
PRIMERA EBNSUPEGADA
Les obres del tren d'alta velocitat, o dels grans inconvenients, depèn de com ens el mirem, ja fa temps que estàn portant de corcoll la capital del Gironès.
Primer vam veure com el Perc Central, que tan bona imatge donava als visitants quan arribaven a la ciutat, desapareixia gairebé per complert, per tal de convertir-se en un bosc de màquines que, durant moltes setmanes, no feien més que treure litres i més litres d'aigua del subsòl.
I, des de fa uns pocs dies, la tuneladora, que hom va batejar amb el nom que els romans van donar a la ciutat dels quatre rius, ha començat a perforar el subsòl de la ciutat. Després de perforar uns 200 metres, el 23 de Maig passat ja va causar força maldecaps a una fàbrica d'un Polígon Industrial de la ciutat, una indústria que, per més inconvenients, ha hagut de dfeixar la seva seu habitual.
Encara queda molt per perforar, fins arribar a l'estació que es construeix al Parc Central i, segurament que en veurem de tots colors, mides i condicions.
No he estat a cap de les moltes reunions que s'han convocat per tal d'informar els afectats. Però el més segur és que, malgrat les moltes paraules de tranquil·litat que els han donat, més d'un d'ells està més que preocupat, sobre tot si la maquineta en qüestió passa per sota el seu negoci o domicili.
Primer vam veure com el Perc Central, que tan bona imatge donava als visitants quan arribaven a la ciutat, desapareixia gairebé per complert, per tal de convertir-se en un bosc de màquines que, durant moltes setmanes, no feien més que treure litres i més litres d'aigua del subsòl.
I, des de fa uns pocs dies, la tuneladora, que hom va batejar amb el nom que els romans van donar a la ciutat dels quatre rius, ha començat a perforar el subsòl de la ciutat. Després de perforar uns 200 metres, el 23 de Maig passat ja va causar força maldecaps a una fàbrica d'un Polígon Industrial de la ciutat, una indústria que, per més inconvenients, ha hagut de dfeixar la seva seu habitual.
Encara queda molt per perforar, fins arribar a l'estació que es construeix al Parc Central i, segurament que en veurem de tots colors, mides i condicions.
No he estat a cap de les moltes reunions que s'han convocat per tal d'informar els afectats. Però el més segur és que, malgrat les moltes paraules de tranquil·litat que els han donat, més d'un d'ells està més que preocupat, sobre tot si la maquineta en qüestió passa per sota el seu negoci o domicili.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)