dimecres, 28 d’abril del 2010

TORNADA ALS TEMPS ANTICS

Durant l'Antiguitat eren els reis, governants absolutistes en moltes ocasions, els qui tenien el poder d'atorgar els títols més diversos a persones que havien fet quelcom per protegir, no el poble per que aquest importava molt poc, si no els senyors feudals durant l'Edat Mitjana i el mateix rei en totes les èpoques. Aquests títols donaven, en mnolts casos, el dret a governar sobre petites extensions de terreny.

Algúns d'aquests títols encara persisteixen en l'actualñtat, com és el cas dels Comtes d'Àlbiz, a Segovia, la famosíssima Duquessa d'Alba, la no menys famosa Baronessa Thyssen i molts d'altres que, no només persisteixen, si no que passen de pares a fills.

El passat divendres, dia 9 d'abril, sabiem del nomenament de sis nous marquesos per part del Rei, una pererrogativa que, tot i viure en un país que es diu democràtic, encara existeix regulada, ni més ni menys que per la Constitució.

Empresaris i polítics com Marcelino Oreja, que ha estat nomenat Marqués de Oreja (No és cap territori), o l'artista català Antoni Tàpies, que ha rebut el títol de Marquès de Tàpies (Tampoc és cap territori).

De tots és sabut el que Marcelino Oreja va significar en el camp de la política, no només a nivell espanyol, si no també internacional. O el que Antoni Tàpies representa en al camp de la cultura, no només a nivell català, si no també espanyol, europeu i internacional. Però el cert és que, en els temps que vivim, no n'hi ha per tant com per donar-los un títol tan desfassat com el de marquès.

dijous, 22 d’abril del 2010

CONSULTA INDEPENDENTISTA I TC

El diumenge, 25 d'Abril, hi ha la nova onada de consulta independentista, unj referèndum totalment democràtic, o sigui, inofensiu, que algúns sectors ja qualifiquen de "retrògrade" doncs, com podem comprovar, aquests sectors no saben que, antigament, Catalunya era independent, malgrat que tenia relació, i molt bona, amb els altres territoris que avui formen les comuinitats autònomes d'Espanya.

Aquesta consulta que, segons sembla, a Barcelona trigara encara un any a realitzar-se, ja ha estat feta a d'altres poblacions on van tenir oposició i forta en algunes d'elles. I ara li toca, entre d'altres, a la capital del Gironès.

La consulta, però, arriba en un moment en que el TC, algúns de quins components ja han esgotat el seu període de mandat, està discutint la tan "feixuga "·sentència a un recurs d'inconstitucionalitat que no té ni cap ni peus, doncs ningú entén que, després que el Parlament de Catalunya i el seu homòleg espanyol, van donar per vàlid i conmstitucional el nostre Estatut, ara vinguin uns quants a tirar-lo per terra.

I és que, entre els que diuen que el referèndum del 25-A és "rtetrògrade" i aquélls que posen tota mena de pals a les rodes per que el nostre Estatut no tiri endavant, , no sé si, coim deia una dona del barri valencià d'El Cabanyal a les càmeres de TV3, valdria la pena fer-se anti-sistema.

dimecres, 14 d’abril del 2010

UN GRAN CANDIDAT AL "FIASCO AWARD"

Fa pocs dies m'arribava, a través d'EP-Tecnologia, la notícia de que Korea del Nord, un dels paísos més aïllats del Món, degut a la fèrria dictadura militar que el governa, ha creat un sistema operatiu propi però, com és de suposar, és 10 anys ebndarrerit respecte dels que nosaltres utilitzem.

"Estrella Roja", així és com s'anomena el sistema, no és més que una curiosa amalgama de Linux, aplicacions vàries, copiades de Microsoft, però antigues, així com d'altres aplicatius, molts d'ells per garantir una restricció a les connexions a Internet.

L'empresa que l'ha analitzat per EP-Tecnologia afirma que es tracta d'un sistema tan enormement obsolet que, difícilment es podra vendre, ni tan sols dintre del mateix país lo qual el converteix, si algún dia arriba a sortir d'allà, en un ferm candidat als "Fiasco Awards", que cada any s'atorguen als productes tecnològics més "fluixos" que es presenten.

dijous, 8 d’abril del 2010

EN QUÈ QUEDEM...?

Ja fa temps que es vé parlant del tema de les descàrregues des d'Internet i de la possibilitat, mitjançant la que ja s'anomena "Llei Sinde", de tancar pàgines d'intrercanvi d'arxius, uns portals que, d'altra banda, van ser qualificats per un jutge com a totalment legítims.

També a d'altres paísos de la UE, com ara França o el Regne Unit, han estat elaborades lleis en el mateix sentit.

D'altra banda una editorial de llibres digtals ja ha començat a fer el que, amb tota ptrobabilitat, seria el remei contra les descàrregues, és a dir, posar uns preus més raonables als llibres digitals dels seus autors, mesura que el mateix director de l'editorial qualificava d'oportuna.

Deiixant les descàrregues a una banda, també hi ha un altre fenòmen; el "top-manta" que, segurament, tots hem vist en alguna ocasió. Consisteix en la venda, ja siguiu al carrer, sobre una manta i a terra, o anant d'un restaurant a l'altre, escampant els discos i DVD il·legals i oferint-los a les persones que estàn allà menjant.

El passat dia 7 d'abril, per la meva sorpresa, m'arribavas la notícia de que un jutge d'Astúries havia absolt un d'aquests venedors "top-manta", al que la Policia havia enxampat in fraganti venent aquesta mercaderia il·legal pels carrers d'Oviedo.

Sembla que, d'alguna manera, aquesta sentència contrradiu el que des del Govern es pretén fer doncs, si la memòria no em falla, ja hi ha una llei que preveu sancions, no només per els venedors, si no també per qui compri aquest material il·legal.

Això, evidentment, és un contra sentit que, si ens ho mirem be, costa molt d'entendre, doncs sembla que la Justícia contradiu les lleis d'una manera incomprensible. Llavors, en què quedem. Es legal o il·legal connectar-se a portals P2P i baixar-se continguts? I els "top-manta, són legals o il·legals?. Qui ho entengui, que vingui i ens ho expliqui.