En èpoques passades l'Esglesia Catòlica tenia, als paísos on estava intal·lada, gairebé tants o més poders que els mateixos governants, doncs sense ells no es feia gairebé res. Aquest abús de poder va arribar fins a tal punt que en temps de la Inquisició eren ells, i no els jutges civils, qui peresidien judicis, quàsi sempre contra acusats en situació d'indefensió absoluta.
Durant el franquisme l'Esglesia Catòlica va jugar també un paper preponderant dins de la vida espanyola, essent d'alguna manera, un dels "motors" d'una censura que retallava, quan no segrestava de manera definitiva, tot quan arribava o es produïa al nostre país i era considerat "dolent" pel poble.
Recentment han estat fets públics, i cada cop en surten més a la llum, casos, d'abusos contra menors, comesos per sacerdots d'aquesta Esglesia arreu del Món fins el punt que, de manera sorprenent, podrien esquitxar el mateix Pontífex, i ja ha provocat que algúns cardenals, concretament a la catòlica Irlanda, ja hagin posat els seus càrrecs a disposició de Benet XVI.
Darrerament, fins i tot algún alt càrrec de l'Esglesia Catòlica ha qüestionat el fet del cel·libat sacerdotal, una situació que, segurament, és el detonant, entre d'altres, per que no hi hagi vocacions actualment, cosa que en l'Esglesia anglicana no es dona, donat que es deixa casar als sacerdots.
Caldra veure si aquests escàndols, ara descoberts, els fan reaccionar o si, al contrari, es mantenen tan enrocats com sempre i, tal com diu una cançó de La Trinca, tornen a "estar a l'oposició".
dimecres, 31 de març del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
MOR UN VELL, DOS INFANTS NEIXEN
El divendres, dia 19 del pasat Març, llegia en un important rotatiu un curiós titular, en el que es podia llegir textualment: "El Govern calara foc al polvorí de les descàrregues il·legals" com volent, d'alguna manera, menjar-se d'una mossegada el que podriem qualificar ja de "fenòmen de masses".
Tancaran pàgines web, certament i, possiblement, comencin a tallar Internet a aquélls que es "baixin" alguna obra audiovisual des de pàgines P2P (Peer to peer), altrament qualificades, no fa gaire, com a legals per part d'uin jutge.
Aquesta nova guerra, però, segurament que acabara com diu un vers d'una cançó d'en Serrat: "Mor un vell, dos infants neixen". I, tal i com, passa, dissortadament, amb les pàgines que ofereixen pornografia infantil, en tancaran una, però en naixeran dues, o més, de noves.
D'altra banda, no fa gaires mesos, es descobria el fet que la SGAE organisme que, teòricament, hauria de protegir els Drets d'Autor, remunerant els autors afiliats de manera justa, havia invertit quantioses sumes de diners en adquisicions immobiliàries. A més, i per acabar d'arrodonir la situació, aquest mateix organisme persegueix perruqueries i alttres establiments comercials que tenen la ràdio o música als seus locals, com si realment haguéssin defraudat algú, creant el més que lògic malestar.
Algú deia fa poc en una entrevista que seria preeferible pagar els Drets d'Autor directament als creadors, i no a un organisme que no sabem exactament què fa amb els diners que recapta.
I és que, entre cànons digitals, amenaces amb tancar webs, el que la SGAE ha fet darrerament i tot plegat, el cert és que l'espasa de Damocles de les obres audiovisuals a preus elevats segurament que seguira planant per sobre nostre.
No seria millor, senyora Sinde, lluitar contra les descàrregues abaixant els preus dels productes audiovisuals i controlant millor la SGAE, en lloc de tanta amenaça?
Tancaran pàgines web, certament i, possiblement, comencin a tallar Internet a aquélls que es "baixin" alguna obra audiovisual des de pàgines P2P (Peer to peer), altrament qualificades, no fa gaire, com a legals per part d'uin jutge.
Aquesta nova guerra, però, segurament que acabara com diu un vers d'una cançó d'en Serrat: "Mor un vell, dos infants neixen". I, tal i com, passa, dissortadament, amb les pàgines que ofereixen pornografia infantil, en tancaran una, però en naixeran dues, o més, de noves.
D'altra banda, no fa gaires mesos, es descobria el fet que la SGAE organisme que, teòricament, hauria de protegir els Drets d'Autor, remunerant els autors afiliats de manera justa, havia invertit quantioses sumes de diners en adquisicions immobiliàries. A més, i per acabar d'arrodonir la situació, aquest mateix organisme persegueix perruqueries i alttres establiments comercials que tenen la ràdio o música als seus locals, com si realment haguéssin defraudat algú, creant el més que lògic malestar.
Algú deia fa poc en una entrevista que seria preeferible pagar els Drets d'Autor directament als creadors, i no a un organisme que no sabem exactament què fa amb els diners que recapta.
I és que, entre cànons digitals, amenaces amb tancar webs, el que la SGAE ha fet darrerament i tot plegat, el cert és que l'espasa de Damocles de les obres audiovisuals a preus elevats segurament que seguira planant per sobre nostre.
No seria millor, senyora Sinde, lluitar contra les descàrregues abaixant els preus dels productes audiovisuals i controlant millor la SGAE, en lloc de tanta amenaça?
dimecres, 17 de març del 2010
PER NO ESTAR PREPARATS
El passat dilluns, dia 8 de Març, per sorpresa de tots nosaltres, Catalunya es va cobrir de neu, un fet que ja feia anys que no es donava a les nostres comarques.
El cert és que, si be la neu no va cuallar en un principi, aquesta va anar caient amb gran intensitat i, finalment, les nostres comarques es van cobrir completament, fins el punt d'obligar a suspendre activitats, des de les escoles fins el transport públic, passant per l'electricitat i les comunicacions.
Arran de la nevada, molts municipis de les comarques gironines es van veure afectats per talls de llum que, en algúns llocs, van durar fins i tot una setmana sencera, obligant a posar generadors i a fer perdre dies de treball a molta gent, i causant perdues a botigues d'alimentació i restaurants, que van haver de llançar grans quantitats de gènere.
Els alcaldes dels municipis afectats van carregar duríssimament contra les operadores elèctriques després que les congestes de neu que es van glaçar dobleguéssin i partíssin torres d'alta i mitjana tensíó com si aquestes fossin de mantega. A les queixes, des de Fedcsa-Endesa es va contestar que "Si hi hagués hagut la MAT, això s'hauria arreglat en poc temps".
El divendres, dia 12, un professor de la UPC sortia al pas de les declaracions fetes des de l'operadora elèctrica, tot afirmant que les torres no van resistir un temporal de vent i neu com el que vam tenir.
Des de lñes elèctriques, però, també s'instava als alcaldes dels municipios que no volen la MAT, a desistir de la seva oposició a aquesta linia que, en definitiva, tampoc se sap exactament a qui beneficiara, malgrat que hom diu que a les nostres comarques.
S'han preguntat els qui tsn psrtidaris són de la MAT si aquesta hauria resistit un temporal de neu i vent com el del passat dia 8 de Març?.
El cert és que, si be la neu no va cuallar en un principi, aquesta va anar caient amb gran intensitat i, finalment, les nostres comarques es van cobrir completament, fins el punt d'obligar a suspendre activitats, des de les escoles fins el transport públic, passant per l'electricitat i les comunicacions.
Arran de la nevada, molts municipis de les comarques gironines es van veure afectats per talls de llum que, en algúns llocs, van durar fins i tot una setmana sencera, obligant a posar generadors i a fer perdre dies de treball a molta gent, i causant perdues a botigues d'alimentació i restaurants, que van haver de llançar grans quantitats de gènere.
Els alcaldes dels municipis afectats van carregar duríssimament contra les operadores elèctriques després que les congestes de neu que es van glaçar dobleguéssin i partíssin torres d'alta i mitjana tensíó com si aquestes fossin de mantega. A les queixes, des de Fedcsa-Endesa es va contestar que "Si hi hagués hagut la MAT, això s'hauria arreglat en poc temps".
El divendres, dia 12, un professor de la UPC sortia al pas de les declaracions fetes des de l'operadora elèctrica, tot afirmant que les torres no van resistir un temporal de vent i neu com el que vam tenir.
Des de lñes elèctriques, però, també s'instava als alcaldes dels municipios que no volen la MAT, a desistir de la seva oposició a aquesta linia que, en definitiva, tampoc se sap exactament a qui beneficiara, malgrat que hom diu que a les nostres comarques.
S'han preguntat els qui tsn psrtidaris són de la MAT si aquesta hauria resistit un temporal de neu i vent com el del passat dia 8 de Març?.
dimecres, 10 de març del 2010
EN CONTRA D'UNA BARBÀRIE
Era, en temps passats, la diversió dels turistes que venien per milers a Espanya, a la recerca de "Sol, alegría, toros y flamenco", que era la manera com el país es venia a l'estranger, tot ignorant-se altres aspectes del país, molt milloors,, que avui són bén coneguts arreu del món.
Aquesta "diversió", anomenada "corrida" de toros, no és més que el trist i denigrant espectacle que es fa en una "plaça", de forma circular, envoltada de grades. Allà, davant d'un públic que crida "Olé!", un personatge, vestit amb una roba tan ajustada com una funda de paraigües, no deixa de martiritzar un pobre toro, fins que li esgota les energies. Llavors, per acabar d'arrodonir el trist espectacle, no se li acut al personatge altra cosa que clavar una espasa al pobre animal que, segons s'explicava fa pocs dies, mor d'asfíxia.
Certament que aquest espectacle, de cultura, no en té res, doncs no ens aporta res de positiu, no ens ensenya res que pugui considerar-se constructiu, ni tan sols és cap mena de festa.
Recentment, la Comunitat de Maderid, segurament com a reacció contra el debat parlamentari de Catalunya, on es discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per demanar la prohibició de les corridas, ha anunciat que pretén que aquesta primitiva barbàrie sigui declarada "Bé d'interès cultural". Calderia saber de quin "interès" es tracta, si cultural o, com suposem, econòmic, doncs el cert és que el veure patir un pobre animal també mou, dissortadament, grandíssimes sumes de diners.
El que resulta més increïble de tot això, però, és el fet que l'antic règim, que censurava sense miraments tot allò que, segons els censors, podia ser "perjudicial" per el poble, continués permetent aquesta immensa barbàrie i, fins i tot, la fomentés.
Aquesta "diversió", anomenada "corrida" de toros, no és més que el trist i denigrant espectacle que es fa en una "plaça", de forma circular, envoltada de grades. Allà, davant d'un públic que crida "Olé!", un personatge, vestit amb una roba tan ajustada com una funda de paraigües, no deixa de martiritzar un pobre toro, fins que li esgota les energies. Llavors, per acabar d'arrodonir el trist espectacle, no se li acut al personatge altra cosa que clavar una espasa al pobre animal que, segons s'explicava fa pocs dies, mor d'asfíxia.
Certament que aquest espectacle, de cultura, no en té res, doncs no ens aporta res de positiu, no ens ensenya res que pugui considerar-se constructiu, ni tan sols és cap mena de festa.
Recentment, la Comunitat de Maderid, segurament com a reacció contra el debat parlamentari de Catalunya, on es discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per demanar la prohibició de les corridas, ha anunciat que pretén que aquesta primitiva barbàrie sigui declarada "Bé d'interès cultural". Calderia saber de quin "interès" es tracta, si cultural o, com suposem, econòmic, doncs el cert és que el veure patir un pobre animal també mou, dissortadament, grandíssimes sumes de diners.
El que resulta més increïble de tot això, però, és el fet que l'antic règim, que censurava sense miraments tot allò que, segons els censors, podia ser "perjudicial" per el poble, continués permetent aquesta immensa barbàrie i, fins i tot, la fomentés.
dimecres, 3 de març del 2010
LLET; SI O NO?
Fa uns dies va caure a les meves mans, via correu electrònic, un missatge d'aquélls que donen molt per pensar.
En ell, i de manera molt "freda", si se'm permet l'expressió, l'autora ens "recita les pestes" d'una substància que, des de sempre, ha estat present a la nostra dieta; la llet.
Aquesta està present a la nostra vida des que arribem al Món i, quan sóm petits, és el nostre aliment bàsic, tot i que amb el temps, deixa de ser-ho de manera progressiva, malgrat que no desapareiox del tot..
De fet el món està, en aquest aspecte, dividit en dos; per una banda els qui la defensen a capa i espasa com quelcom bo, saludable i necessari. I no només la llet per beure, si no els productes, com ara iogurt, formatge i altres. De l'altra banda aquélles persones que, com en el cas dels vegans, vegetarians integrals, no volen ni sentir-ne parlar.
Diuen que els extrems es toquen, però no sé qui té la raó en aquest cas; si els defensors o els detractors. Possiblement els dos en tinguin una mica. Però, de ben segur que , utilitzada amb seny, com totes les coses, també deu ser prou beneficiosa.
En ell, i de manera molt "freda", si se'm permet l'expressió, l'autora ens "recita les pestes" d'una substància que, des de sempre, ha estat present a la nostra dieta; la llet.
Aquesta està present a la nostra vida des que arribem al Món i, quan sóm petits, és el nostre aliment bàsic, tot i que amb el temps, deixa de ser-ho de manera progressiva, malgrat que no desapareiox del tot..
De fet el món està, en aquest aspecte, dividit en dos; per una banda els qui la defensen a capa i espasa com quelcom bo, saludable i necessari. I no només la llet per beure, si no els productes, com ara iogurt, formatge i altres. De l'altra banda aquélles persones que, com en el cas dels vegans, vegetarians integrals, no volen ni sentir-ne parlar.
Diuen que els extrems es toquen, però no sé qui té la raó en aquest cas; si els defensors o els detractors. Possiblement els dos en tinguin una mica. Però, de ben segur que , utilitzada amb seny, com totes les coses, també deu ser prou beneficiosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)