dimecres, 28 d’octubre del 2009

UNA MEDALLA NO MERESDCUDA

El passat dimarts, 27 d'Octubre, van ser entregades les Medalles d'Or de les Belles Arts, un guardó que, com molt bé indica el seu nom, es concedeix a persones, artistes en aquest cas, però també a institucions quina obra hagu estat referent en el seu camp.

Així, escriptors, pintors, escultors, arquitectes, músics i compositors i directors i actors de cinema i teatre són cada any distingits amb aquest trofeu per tal de premiar la seva tasca en favor de l'art que, com a tal, no és altra cosa que una part de la nostra cultura.

Però enguany, Ses Majestats els Reus d'Espanya van donar una d'aquestes medalles, ni més ni menys que a qui es dedica a martiritzar pobres animals fins que es moren, és a dir, el que s'anomena vulgarment un "torero".

En aquest sentit, algú em va dir una vegada que la Reina Sofia és una persona que està fortament en contra d'aquesta mena d'espectacle, reminiscència dels espectacles de gladiadors romans. Però, en el cas del dia 27 d'Octubre, ella estava allà, veient com un "mata animals" obtenia una medalla reservada a qui contribueix amb la seva obra a enriquir la cultura, segurament, per imperatiu protocolari i en contra de la seva voluntat.

En aquests moments, en que s'estàn demanant mesures de respecte envers els drets dels animans, sembla gairebé absurd que s'atorgui una medalla d'aquestes característiques, precisament a qui els infligeix dolor i els causa la mort, quelcom que, paradoxalment, no té res de cultural, no aporta res a cap cultura, més aviat al contrari, és una mostra de salvatgisme i contracultura en el sentit de negativisme.

"Mestre" és, a més, una paraula que es reserva a qui realment fa alguna cosa en favor de la cultura, la salut o el benestar de persones i animals. Per tant, el qualificatiu de "mestre" no hauria de ser mai de la vida donat a qui maltracta un animal fins a causar-li la mort. En tot cas, valdria més qualificar-lo de "sàdic". Això si, en tot cas, donar-li una medalla de pedra, no pas d'or.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

DE PROBLEMES, TANTS COM VOLGUEM

Quan es van començar a instal·lar les primeres línies de tren, allà pel segle XIX, de ben segur que, per part de la gent de l'època també va haver-hi divisió d'opinions; per una banda els qui veien en la línia fèrria un mitjà de transport segur, còmode i ràpid, més fins i tot que els carros tirats per cavalls. Però segur que els contraris eren, sobre tot, camperols que veien com aquella incipient infrastructura ferroviària passava pel bell mig dels seus camps,. dividint-los en dos en nombroses ocasions.

Més tard, amb l'electrificació de les línies fèrries, la "via única" va ser convertida en via doble, les freqüències dels trens eren més altes i, com no podia ser d'altra manera, eren més ràpids que els vells de carbó.

No tenint-ne prou amb això, apareixia el Talgo, ideat per un espanyol. Un tren quines rodes es poden adaptar a l'ample europeu, que és diferent de l'ibèric, lo que el permet viatjar a tot el continent.

I ara, per anar una mica més lluny amb el tren, ens arriva l'AVE, TGV o com el vulguem anomenar. En definitiva, un formidable enrenou allà per on ha de passar la via d'aquest tren, Ja sigui a Barcelona, on les cases que estàn properes a les obres s'esquerden, a Girona, on el Parc Central ha pràcticament desaparegut, i l'únic que aconsegueixen és treure milers de litres d'aigua del subsol. O a la nostra vila de Sarrià, on ha calgut fer voladures pèr poder passar la via.

Segons els projectes que hi ha redactarts, sembla que l'enrenou ha d'acabar-se l'any 2012. Però, entre els esburancs de Barcelona, les cases que s'esquerden...I Què passara amb la Sagrada Família?..., l'aigua que treuen de Girona i altres...No sera això una obra inacabable?

dijous, 15 d’octubre del 2009

ELS QUE FALTAVEN PEL "DURO"

A ningú, o quàsi a ningú se li escapa el fet que estem en una crisi de la que està costant sortir.

El cert, però, és que la crisi no és només econòmica, com algú podria pensar, si no que també s'està convertint en una autèntica crisi de valors, propiciada pels qui un bon dia van aprovarr en aquest país quelcom que no exisateix, al menys per ara, a cap país democràtioc, com és la famosa "llei de partits".

I és que des d'aquesta formació política ens estàn arribant cada dia notícies més esfereïdores, referides a una trama de corrupció que, valgui dir-ho, ja se'ls ha escapat de les mans, i no sé què els pot passar aquí, però si això passés en un altre país, de ben segur que, malgrat no haver-hi "llei de partits" s'emprendrien mesures molt més dràstiques que les que puguin ser preses aquí.

Tot i que vivim en un país que forma part d'Europa, el cert és que en molts moments com aquests, ens recorda molt més una altra cosa diferent en molts sentits.

Una dita popular diu "Metge, guareix-te a tu mateix". Seriua millor que, abans d'atacar tothom, tal i com es fa des de la cúpula d'aquesta formació, es mirés de depurar les responsabilitats. Per que si guanyéssin les properes eleccions, seria vergonyós saber que dins de l'Executiu poguéssim tenir personatges així. I és que això de ser malintencionat sembla ser altament rendible, sobre tot si després de fer-ho en profit propi, encara es pretén atacar i alliçonar els demés.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

QUÈ HI HA DEL FUTUR?

Ja fa uns quants anys que la televisió ens va oferir una sèrie, anomenada "El Túnel del Temps". En aquélla sèrie, que encara vam haver de veure en blanc i negre, uns investigadors viatjaven en el temps, anaven a diverses èpoques de la Història, per tal de dur a terme una determinada recerca en cada capítol.

Més recentment, i ja en color, la trilogia "Retorn al Futur" ens descobria les aventures d'un científic, àvid de coneixements i un jove estudiant, àvid de saber què li passaria en el futur. Construïen una "màquina del temps" en un cote.

I és que la idea dels viatges en el temps ha estat font d'imnspiradció d'escriptors i cineastes.

Però també hi ha l'altre cantó, el de les prediccions de futur, que van des dels "orackles de vidre" a qui fa complicadíssims càlculs matemàtics, passant per tarotistes i tota mena de bruixots.

El passat dimarts, dia 6 d'aquest Octubre, però, m'assabentava a través d'una nota de premsa que publicava l'edició digital d'un rotatiu barceloní sobre el fet que un programa informàtic que trebalñla amb un sistema semblat al que utilitzen els motors de recerca d'Internet, "rastreja" en fòrums, xats i xarxes socials per tal de, segons el seu creador, "cercar les claus per predir el futur", un futur que, segons ell mateix manifgestava; "no és gens afalagador". Ell afirma que amb aquest sistema va poder predir el que va passar l'11-S i ara, entre altres coses, sembla que ha predit "la fi del Món" pel dia 21 de desembre de 2012.

Cal recordar que, en altres ocasions, es va predir aquest fet. Però, com sempre passa, el futur no està encara escrit, ni molt menys