dijous, 27 d’agost del 2009

POLÈMICA DE DARRERA HORA.

En temps de l'antic règim, sobre tot al principi del mateix, una normativa obligava, a la platja o a les poques piscines públiaques que hi havia, a tapar-se un cop se sortia de l'aigua, una normativa que, amb el boom del turisme, va anar relaxant-se de manera progressiva.

Els nouvinguts, sobre tot els qui venen de paísos on impera la religió islàmica, pretenen ara que, de la mateixa manera que passava en aquells moments de principis de l'antic règim, es torni a aquell panorama, concretament amb l'anomenat "burkkini", una espècie de granota que, llevat de la cara i els peus, cobreix el cos de manera complerta. I voldrien que se'n permetés l'ús a casa nostra.

Casualment, fa pocs dies, un canal de televisió, no recordo ara quín, va voler provar, en vàries piscines públiques si es permetia que una persona, amb aquest exòtic, diguem-ne "vestit dfe bany", banyar-se a les mateixes, una sol·licitud que, naturalment, va ser denegada.

I és que els qui venen aquí, per no adaptar-se, han fet ja de tot i força per que els "respectem" els seus drets, ò millor dit, ens amotllem a allò que ells volen.

Què ens passaria a nosaltres si anéssim allà?. Doncs la resposta és molt senzilla, o fer el que hi ha allà, o marxar.

I és que, certament, si autoritzen l'ús del controvertit "vestit de bany", ja seria el darrer cop de gràcia. I és que, una cosa és tolerar, l'altra és deixar-se dominar!

diumenge, 23 d’agost del 2009

DE L'SPAM ALS MISSATGES PREMIUM

Ja fa un temps que a Internet, concretament al correu electrònic, es reben missatges "no-desitjats", elque es coneix com a correu "escombraria". Entre ells hi ha els que ens proposen contestar una enquesta, en quin cas, les nostres dades es transfereixen a diverses webs que, de manera automàtica i sense que nosaltres ho haguem sol·licitat, ens envien "ofertes" de tota mena, ja siguin o no autèntiques.

Amb els mòbils està passant el mateix des de fa un temps; rebem missatges de publicitat o del tipus "li ha tocat tal premi". Es tracta dels anomenats "missatges premium", que forcen a contactar amb els qui hoi envien en una primera ocasió que, com si fós una cadena, en va demanant d'altres. Així, primer ens demanen la ciutat, llavors la província, llavors el carrer,el número, el codi postal i així successivament, fins arribar a sis o set missatges, quin preu és d'un euro i mig per unitat. I el més curiós del cas es que., si demanem la baixa en un missatge (que ens costara un euro i mig) el sistema automàtic que gestiona els missatges no ho entén i, com qui no vol la cosa, ens envia un missatge nou, en el que ens demana una altra dadeta, en lloc de demanar-les totes en un sol i únic missatge.

Fa poc es va promulgar una llei contra aquest tipus de missatgeria, però pel que sembla, els qui s'hi dediquen en fan cas omís...O és que tenen "butlla" per fer-ho?

dimecres, 19 d’agost del 2009

LA GRAN LLAMINADURA JA ÉS AQUÍ

A finalñs dels anys 80 o principis dels 90 sdel segle passat, quan es va decidir que ja podia haver-hi canals de televisió privats a Espanya, neixia la "televisió de pagament", un sistema de televisió de peatge, quin primer operador; Canal Plus, emetia, evidentment en analògic, però codificat de tal manera que, si no es tenia el descodificador adient, era impossible veure res, tan sols ratlles i un so distorionat.

Després de formar la seva plataforma satel·lital, el Plus va marxar de la tele terrestre, es va situar a la seva plataforma, i va deixar les freqüències lliures per un altre canal; "cuatro".

L'arruibada de la TDT també ha propiciat que, sota prssió dels operadors, el Govern aprovés la concessió de quelcom tan llaminer con la TDT de peatge, una llaminadura que, de moment, només ha llepat un canal, anomenat "Gol TV...Ja se sap, el futbol són diners que criden diners.

Esperem i desitjem que, ja que s'ha autoritzat la TDT de pagament, només afecti a canals tan específics com aquest, i no passi el que una coneguda cable-operadora té, que és un CANAL INFANTIL de pagament. Aquests s'han excedit. No?

dimecres, 12 d’agost del 2009

ENTRE POC I MASSA...

Fa pocs dies arribnava al meu correu electrònic un missatge en el que s'augura un futur força estray pel nostre continent en el cas que els immigrants de religió islàmica imposéssin algún dia la seva llei.

Dissortadament, però, ja ens està venit el problema a sobre i,. si primer va ser el cas de la mutil·lació genital femenina que es practica en algunes zones de l'Àfrica subsahariana, costúm certament cruel i contrari als drets de les dones, ara tenim ja una añtra qüestió damunt la taula doncs, segons sabiem el passat dia 11 d'aquest tòrrid Agost, sembla que, entre els ciutadans d'algúns paísos de l'Orient Pròxim i del continent africà, hi ha també un altre costúm, certament masclista i retrògrade, consistent en els anomenats "matrimonis de conveniència", uns enllaços matrimonials "amanits" en els que, entre altres coses, l'opinió de la pobra noia que es dóna (o, en ocasions, es ven) en matrimoni, no compta per res, acabant aquesta casada amb una persona a qui, a més de no conèixer de res, segurament que mai arribara a estimar i que, ja que ha pagat per ella una "dot", es sent amb el dret de tractar-la com si d'un sac de patates es tractés.

Pel que sembla, el cas dels esmentats matrimonis és dut a terme pels immigrants de la mateixa manera que es feia en el cas de les ablacions; aprofitant les vacances (retorn al país d'orígen per un temps -ò per sempre).

Sembla que els nostres organismes oficials han de continuar esperçant recursos en intentar allò que molts nouvinguts no entenen o no volen entendre; el fet que viuen en un país que no és el seu, i haurien d'adaptar-se.

I és que, si invertim papers, en el cas que nosaltres haguéssim d'emigrar a aquests paísos, de bén segur que, per molt que hi insistíssim, no ens respectarien ni mica dels nostres costúms, més al contrari, a tots, sobre tot a les dones, ens farien passar pel séu tub

dimecres, 5 d’agost del 2009

RENOVAR-SE O MORIR.

Fa pocs dies llegia la notícia, publicada en un rotatiu italià i desmentida després per la Santa Seu, de que la màxima instituciío de l'Esglesia Catòlica, procediria a una regulació de la situació dels fills de sacerdots que viuen ajuntats amb una dona; "en concubinat", tal i com s'anomena per part del catolicisme tal situació que, segons sembla, ja es dona molt a Iberoamèrica i també a paísos europeus com ara Àustria.

El cert és que en altres branquies del cristianisme es permet que els religiosos puguin contraure matrimoni. Tal és el cas dels pastors protestants, o també dels clergues anglicans i d'altres variants del luteranisme.

No sé si l'Esglesia Catòlica s'ha percatat del fet que, amb la seva posició immobilista en aquest aspecte, el nombre de vocacions ha minvat fins el punt que es podria dir que aquesta està en franca recessió, donat que molts dels ja escassos sacerdots de quie es disposa actualment, ja són entrats en anys i han de portar més d'una parròquia. Una sityuació, certament insostenible.

I és que l'Esglesia Catòlica faria molt bé si es comencés a posar les piles i, en lloc de ser tan monolítica com és, permetés els seus religiosos fer el que altres branques del cristianisme sí permeten ja que, si no es renoven, el seu destí és una desaparició irreversible de vocacions...

Ja ho diu una expressió coneguda: "Renovar-se o morir".

dissabte, 1 d’agost del 2009

QUAN UN NO ÉS IMMUNE I ÉS POBRE...

El passat dijous, dia 30 de Juliol, rebiem la trista notícia de que a la Núria Pòrtulas li havien imposat la condemna de dos anys i mig de presó i una multa, sota una acusació que, a juthar per la manera com han estat fetes les coses, no s'aguanta ni amb pinces.

Mentrestant assistim al molt desagradable espectacle del que s'anomena "cas Gürtel" (corretja, en alemany,) en el que, persojnes que haurien de donar exemple, doncs són representants del poble, han aprofitat el fet de la seva condició per organitzar una rtrama de corrupció que, en altres condicions, ja els hauria suposat una pena de presó.

El cert, però, és que aquestes persones tenen la protecció de la sagrada immunitat parlamentària (i dels diners), un fet que fa que se'ls estigui mirant amb lupa, tal i com s'ha fet en el passat amb altres alts càrrecs que la van fer, i grossa.

No s'entén de cap de les maneres que pensar diferent sigui mereixedor de dos anys de presó i 800 i escatx euros de multa, però que fets comn una trama de corrupció del tamany de la "Gürtel" siguin gairebé un culebrot del que, de ben segur, encara sortiran victoriosos els autors del frau.

No s'entén, a menys que ens ho mirem des d'una altra perspectiva; qui té immunitat, un fet que no hauria d'existir, i diners, per grossa que la faci, se'n salva, en canvi qui no té immunitat (ni dinsrs), aquell la paga...En fi, la llei s'aplica més en funció del poder dels inculpats que res més