COM SI ES TRACTÉS D'UN QUILO DE PATYATES

L'esport, i el fútbol en particular, s'ha convertit en un sucosíssim negoci per part d'algúns grans clubs que, en lloc de fomentar un esport sense ànim de lucre, malgrat ser el que més públic mou, sembla que el que facin sigui un "intercanvi dwe cromos" amb els jugadors, persones que, pel que podem comprovar, són, senzillament això, "mercaderia".

En un moment en el que es clama pels drets humans, sembla mentida que, malgrat tot, escoltem encara aquestes xifres astronòmiques per una persona que, senzillament, donara quatre puntades de peu a una pilota els diumenges... i para de comptar, mentre que hi ha persones, com ara els metges, cirurgians i investigadors científics, que es passen hores i més hores treballant per salvar vides i, en moltes ocasions, han de tirar amb mitjans precaris "per que no hi ha pressupost".

Ja sabem que l' "esport-rei" mou molta gent, i també hi ha qui gaudeix veient aquests gairebé insultants intercanvis de persones per diners. Però no seria més productiu invertir aquestes sumes en la investigació cientóifica?.

QUI S'ASSABENTA DE LA MEGAFONIA BAOXA?

Antigament, a les estacions de tren, no hi havia megafonia i, en conseqüència, calia mirar els cartells o panells on s'exposaven senzillament els horaris dels trens. Sí, en canvi, les estacions principals disposaven ja d'una megafonia, ni que fos rudimnentària.

Fa uns quants dies, però, a l'estació de Sants de Barcelona, vaig poder comprovar que la megafonia sonava tan fluixa que, per qui no conegués aquella estació o, en el pitjor dels casos, per persones invidents, que no poden llegir les pantalles, resulta sumament complicat saber per quina via surt el seu tren.

Ja sabem que Renfe està modificant, o modernitzant, els seus serveis, però això tampoc és obstacle per que la megafonia en prou feina s'estolti al vestíbul d'una estacióp tan important.

QUAN ES CONFONEN ELS TERMES...

Antigament, i ara també en els paísos on hi ha règims dictatorials, els qui no pensen com el tirà de torn són incòmodes pel règim i, en coinseqüència, se'ls aplica aquella llei que, en el cas d'Espanya, en temps de Franco, s'anomenava "de vagos y maleantes".

Però en temps de democràcia, com ara, també hi ha qui, d'alguna manera, s'inventa formes de silenciar els qui no pensen com "la majoria". Tal és el cas de la sarrianenca Núria Pòrtulas, quines idees van portar, justament a un alt càrrec de l'Admibnistració, a "ficar la pota", i ordenar-ne la detenció.

Tot i que ella està al nostre poble, el cert és que el culebrot segueix, doncs el proper dia 14, si no vaig errat, ha de presentar-se a judici, un judici per, senzillament, "no pensar com la majoria".

Encara, però, hi ha molta gent que, en aquests casos, diu allò amb que l'anterior règim va adoctrinar la gent, és a dir, considerar aquesta persona culpable, criminalitzar-la, doncs ha estat detinguda, tot ignorant que la Constitució espanyola, en un dels seus articles, propugna, justament, la presunció d'innocència. Certament que negant aquesta presunció, es fa un flac favor a aquesta persona.

Esperem, i dexitgem que els jutges no fiquin la pota fins la mateixa cuixa, i absolguin la nostra veïna.

UNA MORT MOLT MEDIÀTICA

lLa mort, a finals de Juny, de qui fora el rei del pop; Michael Jackson, ha suscitat mil i un copmentaris de la gent, més encara si tenim en compte les nótícies que han circulat els darrers temps al voltant de la salut i algúns hàbits del músic.



I és que, de la mateixa manera que els seus incondicionals seguidors l'han plorat a llàgrima viva, de bén segur que d'altres, més aviat contraris al fenòmen que Jackson va suposar, també han fet comentaris al respecte, no de lplorar, si no més aviat tot al contrari, sobre tot arran de les darreres notícies que, al voltant de la desaparici´po del mite, han anat sorgint als mitjans.



Possiblement noi arribarem a saber mai tota la veritat sobre les raons o causes de la desaparició del mite, però el cert és que haurem sentit tantes teories com per confondre qualsevol.